El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats per l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr
El Tribunal Constitucional desestima el recurs que fou contra la sentència del Suprem, que els condemnava per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Els condemnats, Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr recorren la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
La Guàrdia Civil deté a vuit joves per la presumpte agressió a dos guàrdies civils fora de servei i les seves respectives parelles durant una baralla en un bar a la matinada del 16 d’octubre a Altsasu, Navarra.
Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna Espanya per haver ccondemnat per l’ex-president del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa de la Cambra Gorka Knörr i Kontxi Bilbao
El TEDH considera que es va violar el seu dret a un judici just d’Atutxa, Knorr i Bilbao. Van ser condemnats per desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA).
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
El Consell de Ministres aprova un Decret-Llei de mesures urgents que permet a les empreses traslladar la seu social a un altre terme municipal per decisió del consell d’administració, fins i tot si els estatuts socials fixen que el canvi de domicili és competència de la junta general d’accionistes
El mateix dia el consell d’administració de Caixabank aprova el trasllat de la seu de Barcelona a València. L’entitat fa ús de la nova mesura aprovada pel Consell de Ministres, ja que els seus estatus estableixen com a competència de la junta general el trasllat de la seu social. El dia abans, el consell d’administració de Banc Sabadell havia aprovat el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Alacant. Aquesta entitat ja havia modificat els seus estatuts el 2015 per permetre el trasllat sense l’arpovació de la junta general.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
Amnistia Internacional demana la suspensió de la presó provisional de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
Amnistia Internacional considera que els càrrecs de sedició són excessius i que la presó provisional vulnera el seu drets de Cuixart i Sànchez a la llibertat d’expressió i la reunió pacífica i per això demana la suspensió de la presó preventiva.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
La magistrada Lamela dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-0
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-O: el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica (Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig).
El president Carles Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres
El MHP Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres. Se’ls trasllada a l’edifici de la Fiscalia, on se’ls pren declaració. El jutge encarregat del cas acorda deixar-los en llibertat mentre es resol la petició d’entrega.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats
En el marc de la causa contra els líders de l’1-O, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats. Dicta presó provisional sense fiança pel Vicepresident Oriol Junqueras, per Joaquim Forn i per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la resta de consellers empresonats (Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó) acorda presó sota fiança de 100.000 euros. Són alliberats el mateix dia després que les entitats sobiranistes abonin la fiança a càrrec de la Caixa de Solidaritat, i surten de la presó. Junqueras recorre el seu empresonament en apel·lació davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.