El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats per l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr
El Tribunal Constitucional desestima el recurs que fou contra la sentència del Suprem, que els condemnava per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Els condemnats, Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr recorren la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’associació d’extrema dreta Manos Limpias presenta una querella contra Artur Mas
La querella de Manos Limpias contra el president Mas és per prevaricació, desobediència, rebel·lió, provocació a la sedició i malversació, posteriorment ampliarà diverses vegades la querella per incloure nous fets, delictes i querellats
La Fiscalia Superior de Catalunya presenta una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació
La querella pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació presentada per la Fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau es produeix després de les actuacions de la Generalitat pel 9-N
La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició
La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.
L’instructor del procediment judicial del 9-N dicta l’obertura del judici oral contra Mas, Ortega i Rigau
Pels delictes de desobediència i prevaricació però rebutja obrir el judici contra Mas, Ortega i Rigau per malversació, acusació que mantenia l’acusació popular i que comportaria penes de presó (la Fiscalia ja havia retirat aquesta acusació al juliol). L’acusació popular recorre l’aute d’obertura del judici del 9-N per aquest motiu però la sala penal del TSJC confirma la decisió de l’instructor el 16 de novembre. La sala penal del TSJC confirma que no concorre un delicte de malversació perquè, amb el codi penal anterior a la reforma de 2015, el delicte requreix la utilització de fons públics per a fins particulars aliens a la funció pública.
La Fiscalia presenta una querella contra Forcadell per prevaricació i desobediència davant del TSJC.
La Fiscalia considera que Forcadell va desobeir el TC quan va permetre el debat i votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Es tracta de la primera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell , en aquest cas davant el TSJC, per permetre debats i votacions al Ple.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP-Capigrem Vic Joan Coma
La detenció es produeix després que Joan Coma es negués a declarar a l’Audiència Nacional el 24 d’octubre com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, delicte de desobediència i prevaricació per les seves manifestacions al ple defensant la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Els Mossos el traslladen a Madrid i, després de declarar davant l’Audiència Nacional, se li retira el passaport i el regidor de la CUP queda amb llibertat amb càrrecs.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Homs a una pena de 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros
A Francesc Homs se’l condemna per desobediència pel seu paper en l’organització del 9-N. En haver estat jutjat directament pel TS no pot recórrer la sentència a una instància superior, de manera que la sentència és ferma. Homs presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. La multa es pagarà amb diners de la Caixa de Solidaritat.
S’obren diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació
La Fiscalia anuncia l’obertura de diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació arran de la campanya publicitària de foment de registre dels catalans a l’exterior. La Fiscalia investiga si s’estan duent a terme preparatius per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, que considera contraris a les resolucions del Tribunal Constitucional.
L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de Capgirem Vic-CUP a Vic, Joan Coma
Per un presumpte delicte d’incitació a la sedició i desobediència, per haver defensat la desobediència en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 aprovada al Parlament de Catalunya. El tribunal no veu que el regidor de la CUP Joan Coma “s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari”, un dels requisits essencials del delcite de sedició. Tot i així, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno remet la causa al Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic.
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna Espanya per haver ccondemnat per l’ex-president del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa de la Cambra Gorka Knörr i Kontxi Bilbao
El TEDH considera que es va violar el seu dret a un judici just d’Atutxa, Knorr i Bilbao. Van ser condemnats per desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA).
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic confirma la sentència dictada per l’Audiència Nacional i arxiva la causa contra Joan Coma
La causa a l’Audiència Nacional contra el regidor de la CUP de Vic Joan Coma era pel presumpte delicte d’incitació a la sedició, per haver defensat la desobediència durant el ple de Vic en suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
La Fiscalia de Barcelona presenta davant dels jutjats de Barcelona una querella contra cinc membres de la Sindicatura Electoral
La Fiscalia de Barcelona es querella davant dels jutjats de Barcelona contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament pels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
La Policia Nacional registra el domicili d’un jove de Burjassot que havia replicat la web referendum.cat
La web havia estat anteriorment tancada per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13. El registre, dut a terme per 8 agents, estava autoritzat pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Paterna a través d’un aute que li imputava desobediència arrel de la denúncia de la Brigada de Delictes Telemàtics de la Policia Nacional. En el marc de les mateixes diligències i per ordre del mateix jutjat, una desena de persones són citades a declarar a comissaries de la Policia Nacional a Barcelona, Girona i Tarragona el dia 25 de septembre com a investigades per desobediència, també per haver dut a terme rèpliques de webs sobre el referèndum. En el marc d’aquesta operació hi acaben havent una vintena d’investigats però el Jutjat de Paterna s’inhibeix en els jutjats dels partits judicials de cadascun dels investigats i, per tant, els investigats queden en causes separades en diferents jutjats.
Tres joves de Sant Esteve Sesrovires són detinguts per uns fets succeïts durant el referèndum de l’1-O
La Guàrdia Civil deté tres joves de Sant Esteve Sesrovires, acusats per presumptes delictes d’atemptat contra agents de l’autoritat i resistència, desobediència i amenaces. Els fets haurien succeït durant les càrregues policials que aquests cosses van efectuar als col·legis electorals durant el referèndum de l’1-O. Tots tres acusats queden en llibertat amb càrrecs.
L’alcalde de Dosrius i un regidor del municipi declaren a la comandància de la Guàrdia Civil
Marc Bosch, alcalde de Dosrius (Maresme) i Eduard Garcia, regidor del municipi, declaren a la comandància de la Guàrdia Civil, a Sant Andreu de la Barca, per un possible delicte de “desobediència i resistència greu” durant el referèndum de l’1-O. Bosch havia resultat ferit durant les càrregues de la policia en una escola del municipi i havia presentat, juntament amb Garcia, una denúncia als Mossos d’Esquadra per les lesions que van patir durant la càrrega policial que l’1-O.
La Fiscalia de Barcelona cita a declarar el regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP José Téllez
José Téllez, regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP, citat a declarar pel presumpte delicte de desobediència, per haver agafat uns cartells de campanya d’un cotxe de la Guàrdia Urbana de Badalona, inicialment confiscats pels agents, i retornar-los als activistes d’Òmnium Cultural el 25 de setembre del 2017 quan era tercer tinent d’alcaldia i responsable de les àrees d’Hisenda, Patrimoni i Recursos Humans del govern municipal durant el govern de Dolors Sabater. Ell s’acull al seu dret a no declarar davant la Fiscalia de Barcelona.
El jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell obre diligències prèvies contra Maties Serracant, l’alcalde de Sabadell
Diligències obertes a l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, per un presumpte delicte de desobediència per haver cedit espais municipals per a la celebració de l’1-O, arran d’una querella presentada per un particular, veí de Múrcia.