El grup parlamentari del Congrés del Partit Popular presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en contra dels acords de la Mesa del Congrés d’admetre a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut, perquè consideren que s’hauria de tramitar com una reforma de la Constitució.
El recurs del PP al Tribunal Constitucional contra la tramitació de la reforma de l’Estatut no és admès a tràmit
El Tribunal Constitucional no admet a tràmit el recurs del grup del Partit Popular al Congrés en contra dels acords de la Mesa respecte l’admissió a tràmit de la proposta de modificació de l’Estatut. La inadmissió s’aprova amb 5 vots particulars.
Condemna a l’expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa
El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Editorial conjunt dels 12 diaris amb seu a Catalunya: “La dignitat de Catalunya”
Defensen la constitucionalitat de l’Estatut i critiquen que el Tribunal Constitucional pretengui decidir sobre un text ja votat pels ciutadans de Catalunya.
El Parlament de Catalunya aprova una resolució demanant que es renovi el TC, se’n modifiqui la llei i se’l declari incompetent respecte l’Estatut
El President Montilla demana, a través d’una resolució del Parlament de Catalunya, a Zapatero i Rajoy que renovin els quatre membres del TC que tenen el mandat expirat des de 2007 i que aquests no tinguin competència sobre l’Estatut.
Manifestació a Barcelona: “Som una nació. Nosaltres decidim.”
Manifestació contra la resolució de TC sobre l’Estatut. 1 milió cent mil persones van assistir-hi, segons la Guàrdia Urbana. Tots els partits amb representació al Parlament van donar suport a la manifestació, amb l’excepció del PP i Ciutadans.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos sobre la reforma de l’Estatut presentats pels governs del País Valencià, les Illes Balears i AragóEl 29 de septembre, desestima el recurs presentat pel govern de Múrcia.
El govern espanyol presenta un recurs davant del TC sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum
El govern espanyol considera que l’estat és qui té la competència exclusiva de convocatòria de referèndums i que el recurs presentat davant del TC va en la línia de la sentència del TC sobre l’Estatut. Amb l’admissió a tràmit del 15 de febrer de 2011, queden suspesos els articles recorreguts.
El Constitucional aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes
El TC aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes populars per via de referèndum
El govern espanyol porta la Declaració de sobirania (Resolució 5/X) al Tribunal Constitucional mitjançant un recurs d’inconstitucionalitat.
La Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya és recorreguda pel govern espanyol al TC.
El TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol en contra de la la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (Resolució 5/X) i en decreta la suspensió
És la primera vegada desde la restauració democràtica que se suspèn una declaració sense efectes jurídics d’un Parlament, en aquest cas realitzada després d’un recurs d’inconstitucionalitat al TC del govern espanyol.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats per l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr
El Tribunal Constitucional desestima el recurs que fou contra la sentència del Suprem, que els condemnava per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Els condemnats, Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr recorren la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
El TC declara nul el “principi de sobirania” de la Declaració de sobirania del Parlament de gener de 2013 (Resolució 5/X)
La declaració del Parlament és anul·lada pel Tribunal Constitucional
El govern espanyol presenta recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de consultes (Llei 10/2014) i contra el decret de convocatòria de la consulta (Decret 129/2014)
El TC es reuneix de manera extraordinària aquella mateixa nit, admet a tràmit els recursos del govern espanyol i els articles i el decret queden cautelarment suspesos.
El President Mas anuncia que la consulta popular del 9 de novembre passa a ser un procés de participació ciutadana
El president Mas busca esquivar la suspensió del TC, no duent a terme una convocatòria formal
El TC admet a tràmit el recurs del Govern espanyol contra el procés de participació ciutadana del 9N
A més d’admetre el recurs del govern espanyol, el TC acorda suspendre els autos impugnats i qualsevol actuació de preparació de la consulta. Tot i la suspensió, la Generalitat manté la convocatòria
Declaració nul·la del decret de convocatòria del 9-N
El Tribunal Constitucional declara nul el decret de convocatòria del 9-N (Decret 129/2014) i dos preceptes de la llei de consultes de 2014 (Llei 10/2014).
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea (Llei 16/2014). Els articles recorreguts queden suspesos amb l’admissió a tràmit el 14 d’abril de 2015.
El govern espanyol recorre alguns articles de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives davant del TC. La llei preveia la creació d’una Administració tributària catalana, un dels elements més importants de les “estructures d’estat”
Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 25 de juny, els articles recorreguts pel govern espanyol queden automàticament suspesos.
El govern espanyol recorre alguns articles de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives davant del TC
La llei preveia la creació d’una Administració tributària catalana, un dels elements més importants de les “estructures d’estat”. Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 25 de juny, els articles recorreguts pel govern espanyol queden automàticament suspesos.
El govern espanyol recorre al TC el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional (Decret 16/2015) a través d’un conflicte de competència. Argumenta un conflicte de competències i denuncia que el Comissionat pretén “avançar en un procés de construcció d’estructures d’estat”
Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 7 de juliol de 2015, el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional que recorre el govern espanyol queda automàticament suspès.
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El TC declara inconstitucional i nul·la la Declaració sobre el procés d’independència
Després d’aquesta declaració inconstitucional per part del TC, el govern espanyol presentarà posteriorment recursos basats en la sentència del TC 259/2015 contra altres resolucions del Parlament.
El govern espanyol demana la nul·litat de la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
El govern espanyol demana al Tribunal Constitucional que declari nul·la la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent mitjançant un incident d’execució de la sentència 259/2015.
El govern espanyol recorre al Tribunal Constitucional la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat
El govern espanyol mitjançant un conflite positiu de competències recorre al TC la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, creat el 13 de gener. Argumenta que hi ha un conflicte de competències i que persegueix l’objectiu d’internacionalitzar el procés d’independència.
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Suprem obre una causa penal contra Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N, quan era conseller de Presidència
La causa contra Francesc Homs s’inicia per reemissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la condició d’aforat d’Homs com a diputat del Congrés. El Suprem rebutja assumir tota la causa del 9-N i les causes contra Mas, Ortega i Rigau continuen al TSJC.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
El Tribunal Constitucional fixa els límits de l’activitat de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent
JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUP–CC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.
El govern espanyol demana la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
El govern espanyol demana al TC la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI) i que concreti si Carme Forcadell, presidenta del Parlament, té responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
El TC admet a tràmit l’incident d’execució del Govern Espanyol
En un ple extaordinari convocat a l’efecte, el TC admet a tràmit l’incident d’execució del Govern Espanyol de manera que queden suspeses les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI).
El TC anul·la les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituen
El govern espanyol demana al TC l’anul·lació de la resolució del Parlament sobre el referèndum
El govern espanyol, a més de sol·licitar l’anul·lació al TC de la resolució del Parlament, demana concretar si Carme Forcadell i els membres de la mesa que han permès la votació tenen responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
La Fiscalia presenta una querella contra Forcadell per prevaricació i desobediència davant del TSJC.
La Fiscalia considera que Forcadell va desobeir el TC quan va permetre el debat i votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Es tracta de la primera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell , en aquest cas davant el TSJC, per permetre debats i votacions al Ple.
El TC admet a tràmit l’incident d’execució presentat pel Govern espanyol en contra de la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI)
L’admissió a tràmit al TC de l’incident d’execució presentat pel govern espanyol en contra la resolució del Parlament causa que la resolució quedi suspesa.
El TC anul·la les ponències de les tres lleis de desconnexió
En dues sentències que resolen els recursos d’empara presentats per PSC i C’s al TC en contra de les ponències de les tres lleis de desconnexió.
Sentència sobre la Llei d’acció exterior de la Generaltat (Llei 16/2014): el TC anul·la alguns articles i fixa la interpretació d’altres per indicar que han de respectar les competències estatals.
Entre els punts anul·lats de la Llei d’acció exterior pel TC hi el reconeixement al dret a decidir dels pobles, la promoció de relacions bilaterals i la referència a la “diplomàcia pública” per part de la Generalitat.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
El Consell d’Europa critica la reforma de la llei del Tribunal Constitucional
Aquesta llei li permet executar les seves pròpies sentències perquè el Consell d’Europa entén que aquesta atribució podria afectar la percepció de neutralitat del TC.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Homs a una pena de 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros
A Francesc Homs se’l condemna per desobediència pel seu paper en l’organització del 9-N. En haver estat jutjat directament pel TS no pot recórrer la sentència a una instància superior, de manera que la sentència és ferma. Homs presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. La multa es pagarà amb diners de la Caixa de Solidaritat.
S’obren diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació
La Fiscalia anuncia l’obertura de diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació arran de la campanya publicitària de foment de registre dels catalans a l’exterior. La Fiscalia investiga si s’estan duent a terme preparatius per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, que considera contraris a les resolucions del Tribunal Constitucional.
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.
Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.
El Tribunal Constitucional anul·la bona part de la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum, sobre la que tenia pendent pronunciar-se des de 2010.
A part d’anul·lar la Llei de Consultes, el mateix dia, el TC també anul·la el decret de creació del Comissionat per la Transició Nacional de Catalunya.
El Tribunal Constitucional anul·la la denominació del Departament d’Afers Exteriors per considerar-la mimètica a la de l’Estat
El TC al·lega que podria generar confusió i interferir en l’execució de la política exterior espanyola, competència exclusiva de l’Estat. La sentència també estableix els termes en els que s’ha d’interpretar el decret de creació del Departament per considerar-se constitucional.
El Tribunal Constitucional anul·la la disposició addicional dels pressupostos de 2017 de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum
El TC declara que les partides dels pressupostos de la Generalitat destinades a processos electorals són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum.
Aprovada una modificació del Reglament de la cambra per permetre el procediment de lectura única
El Parlament de Catalunya aprova una modificació del Reglament de la cambra per permetre el procediment de lectura única per tramitar proposicions de llei a instància de només 2 grups, enlloc de tots, com fins aquell moment, amb l’objectiu de facilitar l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i esquivar eventuals actuacions del Tribunal Constitucional en contra de la tramitació.
Aprovada la Llei del Codi Tributari de Catalunya
El Parlament de Catalunya aprova la Llei del Codi Tributari de Catalunya amb els vots de JxCat i la CUP, pensada, segons els grups independentistes, com la base de la Hisenda catalana en cas que es consumi la independència (una de les anomenades “estructures d’Estat”). Es tracta d’una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes en la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Tot i això, consideren, la norma s’ajusta a la legalitat vigent per evitar-ne l’anul·lació.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament
La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.
El Tribunal Constitucional anuncia un ple ordinari per al 6 i 7 de septembre coincidint amb el Ple ordinari del Parlament de Catalunya.
El TC ho anuncia coincidint amb el plenari del Parlament on es poden votar la llei de Referèdum
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.
El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos del govern espanyol en contra de la Llei de Transitorietat Jurídica
La Llei de Transitorietat Jurídica queda suspesa. El ple del TC també admet el recurs del govern espanyol contra alguns articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya, que també queden suspesos.
El Tribunal Constitucional imposa multes coercitives als membres de la Sindicatura Electoral i als quinze síndics electorals territorials
Les multes coercitives imposades pel TC són de 12.000 euros diaris als membres de la Sindicatura Electoral i de 6.000 euros diaris als quinze síndics electorals territorials (que havien estat nomenats per la Sindicatura Electoral) per obligar-los a donar compliment a les seves resolucions. També imposa una multa de 12.000 euros diaris al Secretari General d’Economia Josep Maria Jové i de 6.000 euros diaris a la Cap de l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, Montserrat Vidal Roca. És la primera vegada que el tribunal fa servir aquesta facultat que li atribueix la reforma de la llei 2015. El TC acorda la mesura a instància del Govern de l’Estat espanyol, que havia presentat un escrit el 19 de setembre.
Dissolució de la Sindicatura Electoral
La Sindicatura Electoral es dissol a petició del Govern de la Generalitat per evitar la imposició de les multes coercitives als seus membres. Per la seva banda, el Govern de la Generalitat cessa al Secretari General d’Economia, Josep Maria Jové, amb l’objectiu de protegir-lo de la multa del Tribunal Constitucional (TC). La Cap de l’Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, Montserrat Vidal Roca es manté en el càrrec i recorre la mesura davant el TC.
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social
El Govern espanyol anuncia el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les tres “lleis de desconnexió“. El 17 d’octubre el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs i la llei queda suspesa.
La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O
La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Tribunal Constitucional suspèn de forma cautelar el Ple del 9 de setembre
Davant la suspensió cautelar del Ple del 9 de septembre pel Tribunal Constitucional, el president Carles Puigdemont registra una sol·licitud de compareixença pel dia 10 de setembre a la tarda. La Mesa i la Junta de Portaveus aproven la compareixença i fixen un ordre del dia que no fa cap menció a la Llei del Referèndum.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
La Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica queden declarades El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les la Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica. El TC declara també posa en coneixement de la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa que van permetre les votacions proposades pels partits independentistes.
Aprovada la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional en contra de l’aplicació de l’Article 155
La diputació permanent del Parlament de Catalunya aprova la interposició d’un recurs al TC en contra de l’aplicació de l’Article 155 amb els vots dels diputats de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Ho aproven després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern. El recurs es presenta finalment el 9 de gener de 2018. De la seva banda, diputats de JxSí i la CUP presenten un recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en contra de la dissolució el Parlament en aplicació de l’article 155, per entendre que això ha vulnerat els seus drets polítics.