Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
La Guàrdia Civil interroga el director del diari El Punt Avui, la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’editor de ‘directe.cat’
La Guàrdia Civil interroga el director del diari El Punt Avui Xevi Xirgo, la presidenta en funcions de la CCMA Núria Llorach i l’editor de ‘directe.cat’ Joan Puig per suposadament difondre la campanya institucional de l’1-O en les seves plataformes, en particular la campanya ‘Civisme’ i un anunci amb una foto d’unes vies de tren que se separen amb el lema “Vas néixer amb la capacitat de decidir. Hi renunciaràs?. D’entre els 3, l’ única que declara és Núria Llorach, els altres s’acullen al seu dret a no declarar. El maig del 2018, Núria Llorach declara davant el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona com a testimoni en el marc de la mateixa intervenció, en la qual assegura que el Govern no va pagar pels anuncis pel referèndum i que van reclamar el pagament per la via interna, no judicial.
La Guàrdia Civil duu a terme interrogatoris d’alts càrrecs, funcionaris i treballadors de la Generalitat
Segons indica el propi cos i les citacions, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13. Els interrogatoris són en relació a la creació de la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya de la Generalitat per impulsar el registre de catalans a l’exterior. Fonts de la Fiscalia expliquen que s’han inhibit en la investigació sobre la companya de registre de catalans a l’exterior a favor del jutjat número 13. La Guàrdia Civil continua amb els interrogatoris durant el juliol.
La Guàrdia Civil es presenta al Teatre Nacional de Catalunya
La Guàrdia Civil es presenta per demanar la documentació relacionada amb l’acte de presentació del referèndum del dia 4 de juliol, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13.
El perfil de Twitter del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya publica un tuit explicant les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil
El compte oficial de Twitter del TSJC publica un tuit explicant que les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil són “diligències de policia judicial” no sol·licitades pel Jutjat d’Instrucció número 13, tot i que les citacions de la Guàrdia Civil pels interrogatoris especifiquen que són en el marc de la investigació ordenada per aquest jutjat.
La Generalitat presenta una denúncia contra la Guàrdia Civil en relació als interrogatoris als alts càrrecs de la Generalitat en relació amb l’organització del referèndum entre altres motius, per haver indicat en les citacions i en les actes policials que es duien a terme en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13, fet que ha estat després negat pel propi jutjat.
El 31 de juliol, el Col·lectiu Drets també presenta una querella contra la Guàrdia Civil per aquest motiu i per com s’han dut a terme els interrogatoris. Segons Drets, el Jutjat d’Instrucció número 13 podria estar investigant d’amagat la preparació del referèndum o la Guàrdia Civil estaria actuant sense cobertura judicial. La querella i la denúncia de la Generalitat recauen en el Jutjat d’Instrucció número 32, que les inadmet per no considerar delictius els fets. El Col·lectiu Drets recorre la inadmissió a l’Audiència Provincial.
La Guàrdia Civil desplega un dispositiu de vigilància davant d’una impremta de Constantí (Indugraf Offset) on sospiten que es podria estar imprimint material per al referèndum
La Guàrdia Civil sospita que es podria estar imprimint material per al referèndum i escorcolla els vehicles que arriben i marxen de la impremta.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Guàrdia Civil registra dues seus del setmanari “El Vallenc” buscant proves de la impressió de material pel referèndum
El registre desperta la mobilització popular, i un nombrós grup de manifestants es concentra a l’entrada del setmanari. La Guàrdia Civil també torna a registrar la impremta de Constantí. Les diligències prèvies del Jutjat de Tarragona que motiven aquests escorcolls acaben unides a la causa del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Després de dur a terme una sèrie d’investigacions, el Jutjat de Tarragona s’inhibeix el desembre de 2018.
La Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que es persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum
La Fiscalia Superior del TSJC ordena a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra que persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum, especificant que adoptin les mesures immediates necessàries per acreditar els fets i intervenir instruments destinats a la celebració del referèndum: urnes, paperetes, instruccions, etc. (Instrucció 2/2017)
La Guàrdia Civil tanca el web oficial del referèndum
La Guàrdia Civil tanca el web referendum.cat per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Els agents entren a les instal·lacions de la companyia CDMon, que gestiona el servidor del portal de l’1-O, perquè inactivin la web. No obstant, el contingut de la web es replica en altres dominis que difonen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a través de Twitter.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat
Que contenia informació sobre la Llei del Referèndum, i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització del referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La Guàrdia Civil escorcolla una impremta amb seu a Sant Feliu de Llobregat (Artyplan)
En compliment de la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya (2/2017), la Guàrdia Civil escorcolla la impremta Artyplan, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, i després de 24 hores de vigilància perimetral i registre dels empleats, i una impremta amb seu a l’Hospitalet del Llobregat i Poble Nou (Marc Martí). A la nau del Poblenou hi intervenen cartells de publicitat del referèndum. L’endemà, també en compliment de la instrucció de la Fiscalia, la Guàrdia Civil registra una impremta situada a Sant Adrià del Besós (Zukoy) on intervé planxes destinades a l’eleboració de cartells de publicitat del referèndum.
La Guàrdia Civil es presenta a les redaccions de Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui, El Nacional i Racó Català i els notifica l’ordre de la instructura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no publicar l’anunci del referèndum.
En dies posteriors la Guàrdia Civil es presentarà també en altres mitjans com El Món i Ràdio la Mina per notificar-lis l’ordre del TSJC per tal que no publiquin l’anunci del referèndum.
La Guàrdia Civil segueix escorcollant impremtes
La Guàrdia Civil continua duent a terme escorcolls en impremtes en compliment de la instrucció de la Fiscalia d’investigar l’organització del referèndum. El dia 17 escorcolla una impremta de Montcada i Reixach on s’intervenen 1,3 milions de cartells i altre material promocional del referèndum. L’endemà, duen a terme un escorcoll en una impremta de Sabadell, on intervenen 113.000 cartells de promoció del referèndum.
La Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum
Per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum, inclosos registres a les conselleries d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials i de Governació. La Guàrdia Civil també registra l’Agència Tributària, el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, l’Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre d’Estudis Autonòmics, la Fundació Punt Cat, l’empresa T-Systems, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre d’altres. En aquesta nau hi intervenen prop de 10 milions de paperetes i altre material electoral com actes de constitució de meses i d’escrutini. En el marc de l’operació, anomenada “Operació Anubis” es detenen 14 persones, la majoria treballadors i alts càrrecs del Govern de la Generalitat, com Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; però també treballadors i directius d’empreses privades. Tots ells són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutje instructor, alguns fins 2 dies després de la seva detenció.
Milers de ciutadans comencen a concentrar-se de manera espontània davant la seu de la conselleria d’Economia
Amb l’inici dels escorcolls, milers de ciutadans comencen a concentrar-se allà on es troba la Guàrdia Civil, majoritàriament davant la seu de la conselleria d’Economia. L’ANC i Òmnium criden a la mobilització en aquest punt. Els presidents de les entitats, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, fan tasques actives de control i organització de la manifestació. Es produeixen també protestes en altres punts de Catalunya.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
La Guàrdia Civil tanca sense advertència prèvia la web de l’ANC
La Guàrdia Civil no només tanca la web de l’ANC, sinó també al voltant de 140 dominis més relacionats amb el referèndum en les següents hores i dies.
La Guàrdia Civil escorcolla dues empreses a Igualada
Una d’elles és Events, on no hi troben res, i l’altra Palibex. A Palibex, la Guàrdia Civil hi incauta 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres pel referèndum. També hi troben 100 urnes però el propietari de l’empresa explica que són urnes que es van fer servir per les eleccions del Barça, de fet duen el logotip, i els agents no les requisen.
Se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya
La jornada comença amb l’anunci del Govern de la Generalitat sobre el cens universal, que permet que els ciutadans puguin votar a qualsevol col·legi. En molts col·legis hi han passat la nit ciutadans per evitar que la policia els tanqués i des de les 5:00 h de la matinada van arribant un gran nombre de persones a molts col·legis. A partir de les 9:00 h, amb l’obertura dels col·legis, comencen les càrregues de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a diferents col·legis del país per entrar als centres de votació i requisar urnes i vots. En alguns punts ho aconsegueixen i en d’altres desisteixen davant la resistència dels concentrats. Les actuacions policials, que es produeixen majoritàriament durant el matí, deixen 1.066 ferits segons la Generalitat. Malgrat la violència policial, a la majoria de col·legis es pot dur a terme la votació i hi acaben participant, fins les 20:00 h, uns 2.262.000 votants (un 42% del cens) i els resultats són 90,2% Sí i 7,8% No. La Generalitat xifra en uns 400 els col·legis tancats.
L’alcalde de Dosrius i un regidor del municipi declaren a la comandància de la Guàrdia Civil
Marc Bosch, alcalde de Dosrius (Maresme) i Eduard Garcia, regidor del municipi, declaren a la comandància de la Guàrdia Civil, a Sant Andreu de la Barca, per un possible delicte de “desobediència i resistència greu” durant el referèndum de l’1-O. Bosch havia resultat ferit durant les càrregues de la policia en una escola del municipi i havia presentat, juntament amb Garcia, una denúncia als Mossos d’Esquadra per les lesions que van patir durant la càrrega policial que l’1-O.
Detingut un home acusat d’atemptar contra l’autoritat durant l’1-0
La Guàrdia Civil deté un home acusat d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat per haver llançat una cadira a un agent del cos l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. El policia va rebre l’impacte quan va entrar a un col·legi electoral del municipi després d’haver destrossat la porta de vidre d’entrada.
Detingut un jove de Lleida per incitació a l’odi i revelació de secrets
Un jove de Lleida és detingut per un delicte d’incitació a l’odi i de revelació de secrets per suposadament haver publicat a través de les xarxes socials comentaris, informacions o imatges relacionades amb agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. L’endemà, després de comparèixer davant del jutge, queda en llibertat amb càrrecs. Uns dies més tard, detenen una altra dona a Lleida pels mateixos delictes (dins del marc de l’Operació Dignity) també arran de publicacions a les seves xarxes socials. La dona també queda en llibertat amb càrrecs després de passar per davant del jutge.
Detinguts dos joves del Baix Ebre per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ contra els membres dels cossos de seguretat estatals
Dos joves de Camarles i Deltebre (Baix Ebre) són detinguts per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ a través de les xarxes socials contra els membres dels cossos i forces de seguretat estatals (Policía Nacional i Guàrdia Civil) desplegats a Catalunya. Els joves són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutge i queden pendents de citació per amenaces als cossos de seguretat i per un delicte d’incitació a l’odi. Tots dos joves han de comparèixer setmanalment al jutjat.