Els resultats són els següents: CiU (Mas) 46 escons, PSC (Maragall) 42 escons, ERC (Carod-Rovira) 23 escons, PPC (Piqué) 15 escons, ICV-EUiA (Saura) 9 escons.
Es celebra al Congrés dels Diputats el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l’Estatut
Presenta la proposta una delegació de tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). El Congrés aprova amb 197 vots a favor, 146 en contra (tots del PP) i una abstenció iniciar la tramitació de la llei de reforma de l’Estatut.
Eleccions al Parlament de Catalunya
Primeres eleccions des de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Guanya la CiU d’Artur Mas, però no aconsegueix formar govern i es revalida el govern del tripartit a la Generalitat.
Artur Mas, investit 129è President de la Generalitat
Investidura del 129è President de la Generalitat, Artur Mas, amb els vots de CiU i l’abstenció del PSC.
Reunió entre els presidents Mas i Rajoy: “Això no ha anat bé”
Reunió centrada en les reivindicacions del president Mas en relació amb el finançament i el pacte fiscal per a Catalunya. Rajoy refusa fer cap pas en aquesta direcció. Es trenquen les negociacions entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Artur Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades
El president Mas convoca eleccions el 25 de novembre, només 2 anys després de la investidura, pel fracàs del projecte del pacte fiscal.
CiU i ERC signen un acord “per la transició nacional i per garantir l’estabilitat del govern”
L’associació d’extrema dreta Manos Limpias presenta una querella contra Artur Mas
La querella de Manos Limpias contra el president Mas és per prevaricació, desobediència, rebel·lió, provocació a la sedició i malversació, posteriorment ampliarà diverses vegades la querella per incloure nous fets, delictes i querellats
El President Mas anuncia que la consulta popular del 9 de novembre passa a ser un procés de participació ciutadana
El president Mas busca esquivar la suspensió del TC, no duent a terme una convocatòria formal
La Fiscalia Superior de Catalunya presenta una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació
La querella pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació presentada per la Fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau es produeix després de les actuacions de la Generalitat pel 9-N
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella de Manos Limpias
També inclou les altres denúncies i querelles que ha rebut el TSJC per aquests fets, les denúncies presentades durant el 9-N que li han estat remeses per diferents jutjats i la querella de la fiscalia contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, acumulant tots els procediments en una sola causa: el procediment iniciat per Manos Limpias, per ser el més antic. També recau sobre Manos Limpias la direcció lletrada de l’acusació popular. Les resolucions no es dictaran oficialment ni notificaran fins el 8 de gener.
Aprovació d’una reforma del codi penal
El Congrés l’aprova amb els vots favorables només del PP, que té majoria absoluta. Entre altres canvis, modifica el delicte de malversació per incloure la gestió deslleial del patrimoni públic, i no només la desviació per a fins particulars, com fins al moment. La reforma no afecta el procediment penal d’Artur Mas perquè els fets són anteriors a la reforma, però el canvi serà rellevant en el judici per la celebració de l’1 d’octubre.
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El Tribunal Suprem obre una causa penal contra Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N, quan era conseller de Presidència
La causa contra Francesc Homs s’inicia per reemissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la condició d’aforat d’Homs com a diputat del Congrés. El Suprem rebutja assumir tota la causa del 9-N i les causes contra Mas, Ortega i Rigau continuen al TSJC.
L’instructor del procediment judicial del 9-N dicta l’obertura del judici oral contra Mas, Ortega i Rigau
Pels delictes de desobediència i prevaricació però rebutja obrir el judici contra Mas, Ortega i Rigau per malversació, acusació que mantenia l’acusació popular i que comportaria penes de presó (la Fiscalia ja havia retirat aquesta acusació al juliol). L’acusació popular recorre l’aute d’obertura del judici del 9-N per aquest motiu però la sala penal del TSJC confirma la decisió de l’instructor el 16 de novembre. La sala penal del TSJC confirma que no concorre un delicte de malversació perquè, amb el codi penal anterior a la reforma de 2015, el delicte requreix la utilització de fons públics per a fins particulars aliens a la funció pública.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
El Tribunal de Comptes resol iniciar una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N
Arran de la denúncia de Societat Civil Catalana contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, tal i com havien demanat la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que forma part del procediment després d’haver-ho demanat expressament. La Generalitat havia demanat l’arxiu d’actuacions i s’havia oposat a que l’Advocacia de l’Estat formés part del procediment, ja que l’Estat no era una entitat perjudicada. La instrucció recau en María Llanos Castellanos, ex-consellera del govern del PSOE de Castella-la Manxa entre 2004 i 2007, i que el 2020 serà escollida diputada pel PSOE a l’Assamblea de Madrid i nomenada presidenta de Patrimoni Nacional pel govern de Pedro Sánchez.
Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución presenten un escrit d’acció pública al Tribunal de Comptes en contra de Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel pagament amb fons públics de les despeses de l’organització del 9-N, que xifra en 5.129.833 euros. L’endemà el Tribunal de Comptes inicia el procediment per determinar si procedeix l’inici d’una investigació sobre els fets i dóna trasllat a la Generalitat i a la Fiscalia.
Embargament preventiu de diversos immobles propietat d’Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i Jordi Vilajoana
El Tribunal de Comptes ordena l’embargament preventiu de diversos immobles propietat de Mas, Homs, Ortega, Rigau i Vilajoana per cobrir l’import de la presumpta responsabilitat comptable per les despeses de la Generalitat en l’organització del 9-N.