El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
La Falange convoca una manifestació el mateix dia de la consulta d’Arenys
El Departament d’Interior ajorna la manifestació fins una setmana més tard de la consulta per por a enfrontaments. La Falange no accepta la prohibició i la recorre davant el TSJC. També assegura que es manifestarà el dia de la consulta igualment.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza la manifestació de La Falange pel dia de la consulta
El TSJC argumenta que el retard d’una setmana introduït pel Departament d’Interior de la Generalitat “equival a una prohibició” per impedir que els ciutadans donin “resposta o reacció a un acte de participació ciutadana“.
Resolució del TSJC davant la immersió lingüística
EL TSJC resol que es pot mantenir la immersió si es fan excepcions per famílies que rebutgen escolaritzar en català.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella de Manos Limpias
També inclou les altres denúncies i querelles que ha rebut el TSJC per aquests fets, les denúncies presentades durant el 9-N que li han estat remeses per diferents jutjats i la querella de la fiscalia contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, acumulant tots els procediments en una sola causa: el procediment iniciat per Manos Limpias, per ser el més antic. També recau sobre Manos Limpias la direcció lletrada de l’acusació popular. Les resolucions no es dictaran oficialment ni notificaran fins el 8 de gener.
Ortega i Rigau declaren com a imputades pel 9-N
La consellera en funcions Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega declaren davant del TSJC per haver impulsat el procés participatiu del 9-N.
El Tribunal Suprem obre una causa penal contra Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N, quan era conseller de Presidència
La causa contra Francesc Homs s’inicia per reemissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la condició d’aforat d’Homs com a diputat del Congrés. El Suprem rebutja assumir tota la causa del 9-N i les causes contra Mas, Ortega i Rigau continuen al TSJC.
L’instructor del procediment judicial del 9-N dicta l’obertura del judici oral contra Mas, Ortega i Rigau
Pels delictes de desobediència i prevaricació però rebutja obrir el judici contra Mas, Ortega i Rigau per malversació, acusació que mantenia l’acusació popular i que comportaria penes de presó (la Fiscalia ja havia retirat aquesta acusació al juliol). L’acusació popular recorre l’aute d’obertura del judici del 9-N per aquest motiu però la sala penal del TSJC confirma la decisió de l’instructor el 16 de novembre. La sala penal del TSJC confirma que no concorre un delicte de malversació perquè, amb el codi penal anterior a la reforma de 2015, el delicte requreix la utilització de fons públics per a fins particulars aliens a la funció pública.
La Fiscalia presenta una querella contra Forcadell per prevaricació i desobediència davant del TSJC.
La Fiscalia considera que Forcadell va desobeir el TC quan va permetre el debat i votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Es tracta de la primera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell , en aquest cas davant el TSJC, per permetre debats i votacions al Ple.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
S’obren diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació
La Fiscalia anuncia l’obertura de diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació arran de la campanya publicitària de foment de registre dels catalans a l’exterior. La Fiscalia investiga si s’estan duent a terme preparatius per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, que considera contraris a les resolucions del Tribunal Constitucional.
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
El perfil de Twitter del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya publica un tuit explicant les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil
El compte oficial de Twitter del TSJC publica un tuit explicant que les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil són “diligències de policia judicial” no sol·licitades pel Jutjat d’Instrucció número 13, tot i que les citacions de la Guàrdia Civil pels interrogatoris especifiquen que són en el marc de la investigació ordenada per aquest jutjat.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que es persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum
La Fiscalia Superior del TSJC ordena a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra que persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum, especificant que adoptin les mesures immediates necessàries per acreditar els fets i intervenir instruments destinats a la celebració del referèndum: urnes, paperetes, instruccions, etc. (Instrucció 2/2017)
Les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ordenen als Mossos d’Esquadra que facin extensiva a les Policies Locals la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Les fiscalies ho ordenen als Mossos que segueixin la instrucció del TSJC perquè aquests també persegueixin els actes de preparació del referèndum i actuiïn com a policia judicial.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat
Que contenia informació sobre la Llei del Referèndum, i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització del referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La Guàrdia Civil es presenta a les redaccions de Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui, El Nacional i Racó Català i els notifica l’ordre de la instructura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no publicar l’anunci del referèndum.
En dies posteriors la Guàrdia Civil es presentarà també en altres mitjans com El Món i Ràdio la Mina per notificar-lis l’ordre del TSJC per tal que no publiquin l’anunci del referèndum.
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
La magistrada del TSJC que instrueix la causa contra el Govern per l’organització del referèndum ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.