Per ordres de l’Audiència Nacional, la Policia Nacional deté Hasél per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme arran del contingut de les seves cançons publicades a Youtube sobre membres de GRAPO o ETA. L’endemà de la seva declaració, l’Audiència Nacional el deixa en llibertat provisional amb la condició de comparèixer davant del jutjat cada quinze dies, seguint la petició de la Fiscalia.
Se celebra el judici del cantant Pablo Hasél a l’Audiència Nacional
Per presumpte delicte d’enaltiment de terrorisme, el cantant és jutjat a l’Audiència Nacional arran de les seves cançons sobre les accions i membres de GRAPO i ETA, entre d’altres. La fiscalia demana dos anys de presó pels delictes i Hasel al·lega la seva llibertat de creació com a artista.
La Fiscalia Superior de Catalunya inicia diligències d’investigació per les actuacions del Govern de la Generalitat destinades a l’organització del 9-N
La Fiscalia persegueix les actuacions de la Generalitat per organitzar el 9-N
La presidenta del PP català anuncia en una entrevista que la fiscalia presentarà una querella contra els membres del govern “aquest mateix matí”
Alícia Sánchez-Camacho del PP avança l’actuació de la fiscalia contra els membres del govern de la Generalitat
El Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, convoca una Junta de Fiscals de Sala per al 19 de novembre, davant la negativa del fiscal superior de Cataluña, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra els responsables del 9-N, per no considerar-la procedent, malgrat l’ordre directa de Torres-Dulce.
Romero de Tejada té el suport de Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya que va emetre un informe contrari a la interposició de la querella contra el govern per l’organització del 9-N, tal com demana el Fiscal General de l’Estat Torres-Dulce.
La Junta de Fiscals de Sala dona suport a la decisió del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce de presentar una querella contra els responsables del 9-N
La Junta de Fiscals de Sala de la Fiscalia és convocada davant la negativa del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra la Generalitat per l’organització del 9-N.
La Fiscalia Superior de Catalunya presenta una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació
La querella pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació presentada per la Fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau es produeix després de les actuacions de la Generalitat pel 9-N
Dimissió de Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat. Les pressions polítiques i les males relacions amb el govern són determinants
L’últim xoc del fiscal Torres-Dulce va ser per la gestió del 9-N.
La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició
La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denuncia contra el cantant Pablo Hasel
Denuncien Hasel per presumptes delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia i forces i cossos de seguretat de l’Estat en una quinzena de missatges a Twitter. És la tercera denúncia que rep pel contingut dels seus missatges o les seves cançons, després del cas de ‘Menti-Ros’ i les lletres amb les quals se l’acusa d’enaltiment del terrorisme. El Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència el cita a declarar l’1 de setembre com a investigat. Hasel reconeix l’autoria dels tuits i el tribunal declara que comparegui setmanalment al jutjat, però denega la petició de retirada del passaport que havia sol·licitat la Fiscalia.
El TC anul·la les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituen
L’instructor del procediment judicial del 9-N dicta l’obertura del judici oral contra Mas, Ortega i Rigau
Pels delictes de desobediència i prevaricació però rebutja obrir el judici contra Mas, Ortega i Rigau per malversació, acusació que mantenia l’acusació popular i que comportaria penes de presó (la Fiscalia ja havia retirat aquesta acusació al juliol). L’acusació popular recorre l’aute d’obertura del judici del 9-N per aquest motiu però la sala penal del TSJC confirma la decisió de l’instructor el 16 de novembre. La sala penal del TSJC confirma que no concorre un delicte de malversació perquè, amb el codi penal anterior a la reforma de 2015, el delicte requreix la utilització de fons públics per a fins particulars aliens a la funció pública.
La Fiscalia presenta una querella contra Forcadell per prevaricació i desobediència davant del TSJC.
La Fiscalia considera que Forcadell va desobeir el TC quan va permetre el debat i votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Es tracta de la primera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell , en aquest cas davant el TSJC, per permetre debats i votacions al Ple.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
La Guàrdia Civil deté a vuit joves per la presumpte agressió a dos guàrdies civils fora de servei i les seves respectives parelles durant una baralla en un bar a la matinada del 16 d’octubre a Altsasu, Navarra.
Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
S’obren diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació
La Fiscalia anuncia l’obertura de diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació arran de la campanya publicitària de foment de registre dels catalans a l’exterior. La Fiscalia investiga si s’estan duent a terme preparatius per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, que considera contraris a les resolucions del Tribunal Constitucional.
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
El Tribunal de Comptes resol iniciar una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N
Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución presenten un escrit d’acció pública al Tribunal de Comptes en contra de Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel pagament amb fons públics de les despeses de l’organització del 9-N, que xifra en 5.129.833 euros. L’endemà el Tribunal de Comptes inicia el procediment per determinar si procedeix l’inici d’una investigació sobre els fets i dóna trasllat a la Generalitat i a la Fiscalia.
La Guàrdia Civil duu a terme interrogatoris d’alts càrrecs, funcionaris i treballadors de la Generalitat
Segons indica el propi cos i les citacions, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13. Els interrogatoris són en relació a la creació de la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya de la Generalitat per impulsar el registre de catalans a l’exterior. Fonts de la Fiscalia expliquen que s’han inhibit en la investigació sobre la companya de registre de catalans a l’exterior a favor del jutjat número 13. La Guàrdia Civil continua amb els interrogatoris durant el juliol.
S’inicia una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N
Arran de la denúncia de Societat Civil Catalana i abogados por la Constitución, el Tribunal de Comptes resol iniciar una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N, tal i com havien demanat la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que forma part del procediment després d’haver-ho demanat expressament. La Generalitat havia demanat l’arxiu d’actuacions i s’havia oposat a que l’Advocacia de l’Estat formés part del procediment, ja que l’Estat no era una entitat perjudicada. La instrucció recau en María Llanos Castellanos, ex-consellera del govern del PSOE de Castella-la Manxa entre 2004 i 2007, i que el 2020 serà escollida diputada pel PSOE a l’Assamblea de Madrid i nomenada presidenta de Patrimoni Nacional pel govern de Pedro Sánchez.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que es persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum
La Fiscalia Superior del TSJC ordena a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra que persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum, especificant que adoptin les mesures immediates necessàries per acreditar els fets i intervenir instruments destinats a la celebració del referèndum: urnes, paperetes, instruccions, etc. (Instrucció 2/2017)
Les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ordenen als Mossos d’Esquadra que facin extensiva a les Policies Locals la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Les fiscalies ho ordenen als Mossos que segueixin la instrucció del TSJC perquè aquests també persegueixin els actes de preparació del referèndum i actuiïn com a policia judicial.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
La Fiscalia de Barcelona presenta davant dels jutjats de Barcelona una querella contra cinc membres de la Sindicatura Electoral
La Fiscalia de Barcelona es querella davant dels jutjats de Barcelona contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament pels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització de l’1-0
La web garanties.cat contenia informació sobre la Llei del Referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La campanya pel sí en el referèndum s’inicia amb un acte unitari dels partidaris del sí a l’antiga plaça de toros de Tarragona
La delegació del govern espanyol a Catalunya havia advertit als gestors de l’equipament de que l’acte era “il·legal”. La Fiscalia de Tarragona obre diligències pels actes vinculats a la campanya del referèndum.
La Guàrdia Civil escorcolla una impremta amb seu a Sant Feliu de Llobregat (Artyplan)
En compliment de la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya (2/2017), la Guàrdia Civil escorcolla la impremta Artyplan, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, i després de 24 hores de vigilància perimetral i registre dels empleats, i una impremta amb seu a l’Hospitalet del Llobregat i Poble Nou (Marc Martí). A la nau del Poblenou hi intervenen cartells de publicitat del referèndum. L’endemà, també en compliment de la instrucció de la Fiscalia, la Guàrdia Civil registra una impremta situada a Sant Adrià del Besós (Zukoy) on intervé planxes destinades a l’eleboració de cartells de publicitat del referèndum.
La Guàrdia Civil segueix escorcollant impremtes
La Guàrdia Civil continua duent a terme escorcolls en impremtes en compliment de la instrucció de la Fiscalia d’investigar l’organització del referèndum. El dia 17 escorcolla una impremta de Montcada i Reixach on s’intervenen 1,3 milions de cartells i altre material promocional del referèndum. L’endemà, duen a terme un escorcoll en una impremta de Sabadell, on intervenen 113.000 cartells de promoció del referèndum.
La Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum
Per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum, inclosos registres a les conselleries d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials i de Governació. La Guàrdia Civil també registra l’Agència Tributària, el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, l’Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre d’Estudis Autonòmics, la Fundació Punt Cat, l’empresa T-Systems, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre d’altres. En aquesta nau hi intervenen prop de 10 milions de paperetes i altre material electoral com actes de constitució de meses i d’escrutini. En el marc de l’operació, anomenada “Operació Anubis” es detenen 14 persones, la majoria treballadors i alts càrrecs del Govern de la Generalitat, com Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; però també treballadors i directius d’empreses privades. Tots ells són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutje instructor, alguns fins 2 dies després de la seva detenció.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables
La Fiscalia de l’Audiència Nacional apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables. La Fiscalia considera que la gent concentrada a les portes de la conselleria d’Economia impedien, “per la força”, la feina de la comitiva judicial i el compliment de les resolucions judicials.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
Els Mossos d’Esquadra es personen als col·legis electorals
La Fiscalia Superior de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra que es personin als centres designats com a col·legis electorals per identificar el responsable del centre, recollir informació sobre la preparació del referèndum i advertir sobre possibles responsabilitats penals (Instrucció 5/2017). Els Mossos d’Esquadra comencen a donar compliment a l’ordre i comencen a personar-se als centres i dur a terme les diligències indicades a la instrucció.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
El president Carles Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres
El MHP Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres. Se’ls trasllada a l’edifici de la Fiscalia, on se’ls pren declaració. El jutge encarregat del cas acorda deixar-los en llibertat mentre es resol la petició d’entrega.
La Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica queden declarades El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les la Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica. El TC declara també posa en coneixement de la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa que van permetre les votacions proposades pels partits independentistes.
La Fiscalia de Barcelona cita a declarar el regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP José Téllez
José Téllez, regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP, citat a declarar pel presumpte delicte de desobediència, per haver agafat uns cartells de campanya d’un cotxe de la Guàrdia Urbana de Badalona, inicialment confiscats pels agents, i retornar-los als activistes d’Òmnium Cultural el 25 de setembre del 2017 quan era tercer tinent d’alcaldia i responsable de les àrees d’Hisenda, Patrimoni i Recursos Humans del govern municipal durant el govern de Dolors Sabater. Ell s’acull al seu dret a no declarar davant la Fiscalia de Barcelona.
Toni Albà citat a declarar
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vilanova i la Geltrú obre diligències i cita a declarar Toni Albà en relació a 6 tuits de l’octubre en contra de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. El Jutjat obre diligències a petició de la Fiscalia, arran d’una denúncia de la brigada d’informació de Barcelona de la Policia Nacional.