José Luís Rodríguez Zapatero: “Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán.” El president espanyol Rodríguez Zapatero (PSOE) promet, en plena campanya electoral de les eleccions catalanes, que donaria suport a l’Estatut que aprovés el Parlament.
La proposta de reforma de l’Estatut és aprovada pel Parlament
Aprovació al Parlament de Catalunya del text de proposta de reforma de l’Estatut de Catalunya. Tots els partits llevat del PP hi voten a favor pel que el text s’aprova amb 120 vots a favor i 15 en contra.
El Congreso accepta la reforma de l’Estatut
La Mesa del Congrés admet a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut presentada pel Parlament de Catalunya i acorda tramitar-la com una modificació estautària, amb els vots en contra dels representants del Partit Popular, que entenen que es tracta a la pràctica d’una reforma de la Constitució que caldria tramitar com a tal.
Es celebra al Congrés dels Diputats el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l’Estatut
Presenta la proposta una delegació de tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). El Congrés aprova amb 197 vots a favor, 146 en contra (tots del PP) i una abstenció iniciar la tramitació de la llei de reforma de l’Estatut.
Eleccions al Parlament de Catalunya
Primeres eleccions des de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Guanya la CiU d’Artur Mas, però no aconsegueix formar govern i es revalida el govern del tripartit a la Generalitat.
Aprovació de la Llei 4/2010 de consultes populars
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum amb els vots de PSC, ERC i ICV. La llei preveu la celebració de referèndums en temes d’especial rellevància però condicionada al permís previ del Govern espanyol.
El Parlament de Catalunya aprova una resolució demanant que es renovi el TC, se’n modifiqui la llei i se’l declari incompetent respecte l’Estatut
El President Montilla demana, a través d’una resolució del Parlament de Catalunya, a Zapatero i Rajoy que renovin els quatre membres del TC que tenen el mandat expirat des de 2007 i que aquests no tinguin competència sobre l’Estatut.
El Ple del Parlament aprova per àmplia majoria una resolució a favor del pacte fiscal presentada pel Govern
S’aprova amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV–EUiA i Joan Laporta, tot i que el PSC s’absté en un parell d’apartats, llevat del diputat Ernest Maragall que hi vota a favor. Per la seva banda, el PP s’absté en la majoria de punts i només vota en contra de l’apartat sobre la hisenda pròpia. C’s i Solidaritat voten en contra de tota la resolució.
El Parlament aprova impulsar una consulta sobre la sobirania de Catalunya
Voten a favor al Parlament de Catalunya: CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat i Joan Laporta. En contra: PP i Cs. Abstenció: PSC.
Celebració d’Eleccions al Parlament de Catalunya
CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya amb 50 diputats però queda molt lluny de la majoria absoluta.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i s’acorda iniciar el camí cap a l’exercici del dret a decidir
El TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol en contra de la la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (Resolució 5/X) i en decreta la suspensió
És la primera vegada desde la restauració democràtica que se suspèn una declaració sense efectes jurídics d’un Parlament, en aquest cas realitzada després d’un recurs d’inconstitucionalitat al TC del govern espanyol.
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
El TC declara nul el “principi de sobirania” de la Declaració de sobirania del Parlament de gener de 2013 (Resolució 5/X)
La declaració del Parlament és anul·lada pel Tribunal Constitucional
El Congrés dels Diputats no admet a tràmit la proposició de llei del Parlament de Catalunya demanant el traspàs de la competència per convocar referèndums
La proposició del Parlament és rebutjada pel Congrés dels diputats
Aprovació de la Llei 3/2015
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives que inclou la creació de les anomenades “estructures d’estat”.
Presentació de la proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP–CC presenten una proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya i la mesa del Parlament l’admet a tràmit amb l’oposició de les altres forces amb presència a la mesa (PSC, C’s i CSQP).
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El TC declara inconstitucional i nul·la la Declaració sobre el procés d’independència
Després d’aquesta declaració inconstitucional per part del TC, el govern espanyol presentarà posteriorment recursos basats en la sentència del TC 259/2015 contra altres resolucions del Parlament.
La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició
La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.
JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUP–CC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.
El govern espanyol demana la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
El govern espanyol demana al TC la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI) i que concreti si Carme Forcadell, presidenta del Parlament, té responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
El president Puigdemont anuncia la celebració d’un referèndum sobre la independència
El president Puigdemont pronuncia un discurs al Parlament on anuncia la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència l’any 2017.
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El TC anul·la les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituen
El govern espanyol demana al TC l’anul·lació de la resolució del Parlament sobre el referèndum
El govern espanyol, a més de sol·licitar l’anul·lació al TC de la resolució del Parlament, demana concretar si Carme Forcadell i els membres de la mesa que han permès la votació tenen responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
El TC admet a tràmit l’incident d’execució presentat pel Govern espanyol en contra de la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI)
L’admissió a tràmit al TC de l’incident d’execució presentat pel govern espanyol en contra la resolució del Parlament causa que la resolució quedi suspesa.
Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP-Capigrem Vic Joan Coma
La detenció es produeix després que Joan Coma es negués a declarar a l’Audiència Nacional el 24 d’octubre com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, delicte de desobediència i prevaricació per les seves manifestacions al ple defensant la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Els Mossos el traslladen a Madrid i, després de declarar davant l’Audiència Nacional, se li retira el passaport i el regidor de la CUP queda amb llibertat amb càrrecs.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de Capgirem Vic-CUP a Vic, Joan Coma
Per un presumpte delicte d’incitació a la sedició i desobediència, per haver defensat la desobediència en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 aprovada al Parlament de Catalunya. El tribunal no veu que el regidor de la CUP Joan Coma “s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari”, un dels requisits essencials del delcite de sedició. Tot i així, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno remet la causa al Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic.
El president Carles Puigdemont anuncia la data i la pregunta del referèndum en una declaració institucional
El president Puigdemont és acompanyat, entre d’altres, pel vicepresident Oriol Junqueras i la presidenta del Parlament Carme Forcadell. El referèndum s’anuncia per a l’1 d’octubre de 2017 amb la pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” en català, castellà i aranès.
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic confirma la sentència dictada per l’Audiència Nacional i arxiva la causa contra Joan Coma
La causa a l’Audiència Nacional contra el regidor de la CUP de Vic Joan Coma era pel presumpte delicte d’incitació a la sedició, per haver defensat la desobediència durant el ple de Vic en suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.
Aprovada una modificació del Reglament de la cambra per permetre el procediment de lectura única
El Parlament de Catalunya aprova una modificació del Reglament de la cambra per permetre el procediment de lectura única per tramitar proposicions de llei a instància de només 2 grups, enlloc de tots, com fins aquell moment, amb l’objectiu de facilitar l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i esquivar eventuals actuacions del Tribunal Constitucional en contra de la tramitació.
Aprovada la Llei del Codi Tributari de Catalunya
El Parlament de Catalunya aprova la Llei del Codi Tributari de Catalunya amb els vots de JxCat i la CUP, pensada, segons els grups independentistes, com la base de la Hisenda catalana en cas que es consumi la independència (una de les anomenades “estructures d’Estat”). Es tracta d’una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes en la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Tot i això, consideren, la norma s’ajusta a la legalitat vigent per evitar-ne l’anul·lació.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament
La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.
El Tribunal Constitucional anuncia un ple ordinari per al 6 i 7 de septembre coincidint amb el Ple ordinari del Parlament de Catalunya.
El TC ho anuncia coincidint amb el plenari del Parlament on es poden votar la llei de Referèdum
S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament
La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
La Fiscalia de Barcelona presenta davant dels jutjats de Barcelona una querella contra cinc membres de la Sindicatura Electoral
La Fiscalia de Barcelona es querella davant dels jutjats de Barcelona contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament pels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
Aprovada l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució
El Ple del Senat aprova l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució amb els vots favorables del PP, PSOE, Ciudadanos i Coalición Canaria. L’aprovació es concreta en una sèrie de mesures que permeten a Mariano Rajoy intervenir l’autonomia de la Generalitat. Les mesures prevuen la convocatòria d’eleccions a Catalunya en el termini de 6 mesos i que la intervenció acabi amb la presa de possessió d’un nou President de la Generalitat. El mateix divendres 27, després de la celebració d’un Consell de Ministres, Rajoy anuncia les mesures d’intervenció que són, entre d’altres, la dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria eleccions per al dia 21 de desembre; cessament del President, del Govern de la Generalitat, i d’alguns altres alts càrrecs; assumpció de les competències de les conselleries pels diferents ministeris i l’assumpció de les funcions de la presidència i la vicepresidència de la Generalitat per la vicepresidenta del govern de l’Estat espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; i la supressió, entre d’altres organismes, del Consell Assessor per la Transició Nacional, el DIPLOCAT i les delegacions de la Generalitat. Les mesures entren en vigor amb la seva publicació al BOE el 28 d’octubre. A partir de llavors s’inicia el període electoral.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
21D: Jornada electoral al Parlament de Catalunya
Se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació és del 79,1%, la més alta de la història en unes eleccions al Parlament. Ciudadanos queda en primera posició, seguit de Junts per Catalunya, la candidatura liderada per Carles Puigdemont, ERC, PSC, En Comú-Podem, CUP i PP. Els independentistes tornen a tenir majoria absoluta al Parlament.
Aprovada la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional en contra de l’aplicació de l’Article 155
La diputació permanent del Parlament de Catalunya aprova la interposició d’un recurs al TC en contra de l’aplicació de l’Article 155 amb els vots dels diputats de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Ho aproven després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern. El recurs es presenta finalment el 9 de gener de 2018. De la seva banda, diputats de JxSí i la CUP presenten un recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en contra de la dissolució el Parlament en aplicació de l’article 155, per entendre que això ha vulnerat els seus drets polítics.