El president Puigdemont pronuncia un discurs al Parlament on anuncia la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència l’any 2017.
Presentació del projecte de referèndum al Parlament Europeu
El president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva presenten el projecte de referèndum al Parlament Europeu. Puigdemont fa un repàs dels successos dels últims anys i afirma que el referèndum se celebrarà. Demana a Europa que no miri cap a una altra banda.
El president Carles Puigdemont anuncia la data i la pregunta del referèndum en una declaració institucional
El president Puigdemont és acompanyat, entre d’altres, pel vicepresident Oriol Junqueras i la presidenta del Parlament Carme Forcadell. El referèndum s’anuncia per a l’1 d’octubre de 2017 amb la pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” en català, castellà i aranès.
El president Puigdemont duu a terme una remodelació del govern per encarrilar la celebració del referèndum
Aquesta remodelació que duu a terme el president Puigdemont és precipitada pel cessament el 4 de juliol del conseller d’empresa Jordi Baiget pels seus dubtes sobre la celebració del referèndum. A més de Baiget, deixen el govern la consellera de presidència i portaveu Neus Munté, substituida per Jordi Turull; Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, substituida per Clara Ponsatí i el conseller d’Interior, Jordi Jané, substituit per Joaquim Forn. El dia 4 ja s’havia produït l’entrada de Lluís Puig per substituir Santi Vila, que havia assumit la cartera de Baiget.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Guàrdia Civil tanca el web oficial del referèndum
La Guàrdia Civil tanca el web referendum.cat per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Els agents entren a les instal·lacions de la companyia CDMon, que gestiona el servidor del portal de l’1-O, perquè inactivin la web. No obstant, el contingut de la web es replica en altres dominis que difonen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a través de Twitter.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O
La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Tribunal Constitucional suspèn de forma cautelar el Ple del 9 de setembre
Davant la suspensió cautelar del Ple del 9 de septembre pel Tribunal Constitucional, el president Carles Puigdemont registra una sol·licitud de compareixença pel dia 10 de setembre a la tarda. La Mesa i la Junta de Portaveus aproven la compareixença i fixen un ordre del dia que no fa cap menció a la Llei del Referèndum.
El govern espanyol demana al MHP Puigdemont que aclareixi si ha declarat la indepedència de Catalunya
El govern espanyol envia un requeriment al president Carles Puigdemont perquè aclareixi si ha declarat la independència de Catalunya i perquè, en cas afirmatiu, procedeixi a la revocació per “restaurar l’ordre constitucional”. Amb el requeriment, el govern de l’Estat espanyol duu a terme el primer pas per aplicar l’Article 155 de la Constitució. Puigdemont respon al requeriment amb una carta dirigida a Mariano Rajoy i es produeix un intercanvi entre els dos, però el 19 de d’octubre el govern de l’Estat espanyol emet un comunicat oficialitzant que no s’ha atès el requeriment i que continuen els tràmits de l’aplicació del 155.
El govern espanyol aprova una proposta d’aplicació de l’Article 155
Després de l’intercanvi de comunicacions entre el president Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, el govern espanyol, en una reunió extraordinària del Consell de Ministres, aprova una proposta d’aplicació de l’Article 155 de la Constitució, de suspensió de l’autonomia, i l’envia al Senat, on la Mesa l’admet el mateix dia per a la votació en el Ple convocat per al 27 d’octubre.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La magistrada Lamela dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-0
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-O: el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica (Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig).
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada Lamela contra el president Puigdemont i la resta de consellers a l’exili
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. Manté, però, l’ordre de detenció en territori espanyol per Puigdemont i els 4 consellers exiliats.
21D: Jornada electoral al Parlament de Catalunya
Se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació és del 79,1%, la més alta de la història en unes eleccions al Parlament. Ciudadanos queda en primera posició, seguit de Junts per Catalunya, la candidatura liderada per Carles Puigdemont, ERC, PSC, En Comú-Podem, CUP i PP. Els independentistes tornen a tenir majoria absoluta al Parlament.