El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal Suprem emet una sentència que obliga a “reintroduir” el castellà a les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català”
El Tribunal Suprem ho fa en aplicació de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. La Generalitat recorre la sentència.
El Tribunal Suprem anul·la diversos articles sobre l’ús del català
Els articles estaven inclosos en un decret sobre el segon cicle de l’educació infantil aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2008. Entre els articles anul·lats per part del Tribunal Suprem hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament”.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats per l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr
El Tribunal Constitucional desestima el recurs que fou contra la sentència del Suprem, que els condemnava per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Els condemnats, Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr recorren la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’Audiència Nacional condemna a Pablo Hasél
L’Audiència Nacional condemna el raper a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons. Hasél recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
El Tribunal Suprem obre una causa penal contra Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N, quan era conseller de Presidència
La causa contra Francesc Homs s’inicia per reemissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la condició d’aforat d’Homs com a diputat del Congrés. El Suprem rebutja assumir tota la causa del 9-N i les causes contra Mas, Ortega i Rigau continuen al TSJC.
El Congrés dels Diputats aprova el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per poder jutjar Francesc Homs
El suplicatori aprovat pel Congrés permet jutjar Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N
El raper Valtònyc condemnat a 3 anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons
L’Audiència Nacional condemna el cantant per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i amenaces pel contingut de les seves cançons. Valtònyc recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Homs a una pena de 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros
A Francesc Homs se’l condemna per desobediència pel seu paper en l’organització del 9-N. En haver estat jutjat directament pel TS no pot recórrer la sentència a una instància superior, de manera que la sentència és ferma. Homs presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. La multa es pagarà amb diners de la Caixa de Solidaritat.
El Congrés de Diputats retira l’acta de diputat a Francesc Homs
Homs deixa de ser diputat del Congrés en execució de la sentència del Tribunal Suprem.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats
En el marc de la causa contra els líders de l’1-O, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats. Dicta presó provisional sense fiança pel Vicepresident Oriol Junqueras, per Joaquim Forn i per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la resta de consellers empresonats (Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó) acorda presó sota fiança de 100.000 euros. Són alliberats el mateix dia després que les entitats sobiranistes abonin la fiança a càrrec de la Caixa de Solidaritat, i surten de la presó. Junqueras recorre el seu empresonament en apel·lació davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.
Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada Lamela contra el president Puigdemont i la resta de consellers a l’exili
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. Manté, però, l’ordre de detenció en territori espanyol per Puigdemont i els 4 consellers exiliats.
Aprovada la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional en contra de l’aplicació de l’Article 155
La diputació permanent del Parlament de Catalunya aprova la interposició d’un recurs al TC en contra de l’aplicació de l’Article 155 amb els vots dels diputats de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Ho aproven després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern. El recurs es presenta finalment el 9 de gener de 2018. De la seva banda, diputats de JxSí i la CUP presenten un recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en contra de la dissolució el Parlament en aplicació de l’article 155, per entendre que això ha vulnerat els seus drets polítics.