Alícia Sánchez-Camacho del PP avança l’actuació de la fiscalia contra els membres del govern de la Generalitat
La Junta de Fiscals de Sala dona suport a la decisió del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce de presentar una querella contra els responsables del 9-N
La Junta de Fiscals de Sala de la Fiscalia és convocada davant la negativa del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra la Generalitat per l’organització del 9-N.
La Fiscalia Superior de Catalunya presenta una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació
La querella pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació presentada per la Fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau es produeix després de les actuacions de la Generalitat pel 9-N
Dimissió de Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat. Les pressions polítiques i les males relacions amb el govern són determinants
L’últim xoc del fiscal Torres-Dulce va ser per la gestió del 9-N.
La Guàrdia Civil deté a vuit joves per la presumpte agressió a dos guàrdies civils fora de servei i les seves respectives parelles durant una baralla en un bar a la matinada del 16 d’octubre a Altsasu, Navarra.
Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
S’obren diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació
La Fiscalia anuncia l’obertura de diligències pels delictes de desobediència, malversació i prevaricació arran de la campanya publicitària de foment de registre dels catalans a l’exterior. La Fiscalia investiga si s’estan duent a terme preparatius per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, que considera contraris a les resolucions del Tribunal Constitucional.
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
Ordres als Mossos d’Esquadra per a precintar els centres designats com a col·legis electorals
La Fiscalia Superior de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra que precintin els centres designats com a col·legis electorals abans del 30 de setembre i que vetllin perquè no es constitueixin les meses electorals l’1-O (Instrucció 6/2017). El president Carles Puigdemont presenta, en nom del Govern de la Generalitat, un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè aparti la Fiscalia de la investigació sobre l’organització del referèndum ja que ja hi ha una causa judicial oberta davant el tribunal.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Guàrdia Civil registra dues seus del setmanari “El Vallenc” buscant proves de la impressió de material pel referèndum
El registre desperta la mobilització popular, i un nombrós grup de manifestants es concentra a l’entrada del setmanari. La Guàrdia Civil també torna a registrar la impremta de Constantí. Les diligències prèvies del Jutjat de Tarragona que motiven aquests escorcolls acaben unides a la causa del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Després de dur a terme una sèrie d’investigacions, el Jutjat de Tarragona s’inhibeix el desembre de 2018.
La Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que es persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum
La Fiscalia Superior del TSJC ordena a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra que persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum, especificant que adoptin les mesures immediates necessàries per acreditar els fets i intervenir instruments destinats a la celebració del referèndum: urnes, paperetes, instruccions, etc. (Instrucció 2/2017)
Les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ordenen als Mossos d’Esquadra que facin extensiva a les Policies Locals la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Les fiscalies ho ordenen als Mossos que segueixin la instrucció del TSJC perquè aquests també persegueixin els actes de preparació del referèndum i actuiïn com a policia judicial.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
La Fiscalia de Barcelona presenta davant dels jutjats de Barcelona una querella contra cinc membres de la Sindicatura Electoral
La Fiscalia de Barcelona es querella davant dels jutjats de Barcelona contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral nomenats pel Parlament pels delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització de l’1-0
La web garanties.cat contenia informació sobre la Llei del Referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La campanya pel sí en el referèndum s’inicia amb un acte unitari dels partidaris del sí a l’antiga plaça de toros de Tarragona
La delegació del govern espanyol a Catalunya havia advertit als gestors de l’equipament de que l’acte era “il·legal”. La Fiscalia de Tarragona obre diligències pels actes vinculats a la campanya del referèndum.
La Guàrdia Civil escorcolla una impremta amb seu a Sant Feliu de Llobregat (Artyplan)
En compliment de la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya (2/2017), la Guàrdia Civil escorcolla la impremta Artyplan, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, i després de 24 hores de vigilància perimetral i registre dels empleats, i una impremta amb seu a l’Hospitalet del Llobregat i Poble Nou (Marc Martí). A la nau del Poblenou hi intervenen cartells de publicitat del referèndum. L’endemà, també en compliment de la instrucció de la Fiscalia, la Guàrdia Civil registra una impremta situada a Sant Adrià del Besós (Zukoy) on intervé planxes destinades a l’eleboració de cartells de publicitat del referèndum.
Actuacions policials en diferents municipis per impedir accions a favor del referèndum
En molts municipis com ara Sabadell, Barcelona, Torredembarra, Santpedor, Sant Cugat, El Prat, Cerdanyola del Vallès, Figueres, Masquefa, Premià de Mar i Llagostera, la Policia Local, a qui la Fiscalia havia ordenat actuar en contra de l’organització del referèndum (Instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya 2/2017), mira d’impedir accions a favor del referèndum, sobretot penjades de cartells però també actes o paradetes, i en algunes ocasions identifiquen a les persones que participen a les accions i fins i tot imposen multes. Aquest tipus d’actuacions policials es continuen produint en dies posteriors, en alguns casos dutes a terme pels Mossos d’Esquadra o pels cossos policials de l’Estat. El mateix dia 16, a la Sagrera, la Guàrdia Urbana deté a un un militant de la CUP durant un acte unitari del PDeCat, ERC i la CUP a favor del referèndum després de que el jove qüestionés als agents quan volien identificar als organitzadors. El jove passa la nit a la presó i l’endemà queda en llibertat amb càrrecs.
La Guàrdia Civil segueix escorcollant impremtes
La Guàrdia Civil continua duent a terme escorcolls en impremtes en compliment de la instrucció de la Fiscalia d’investigar l’organització del referèndum. El dia 17 escorcolla una impremta de Montcada i Reixach on s’intervenen 1,3 milions de cartells i altre material promocional del referèndum. L’endemà, duen a terme un escorcoll en una impremta de Sabadell, on intervenen 113.000 cartells de promoció del referèndum.
Inspeccions a les seus d’Unipost a diferents ciutats
En el marc de la investigació que la Guàrdia Civil duu a terme sobre l’organització del referèndum, la Guàrdia Civil inspecciona les seus d’Unipost a Barcelona, Manresa, l’Hospitalet de Llobregat i Terrasa. En aquesta última hi localitzen correspondència amb el logotip de la Generalitat que sospiten que està relacionada amb el referèndum i la Fiscalia demana al jutjat de guàrdia de Terrassa que autoritzi la intervenció de la correspondència i l’obertura d’un sobre. El Jutjat ho autoritza i es comprova que es tracta de les notificacions per als membres de les meses electorals del referèndum. La Guàrdia Civil anuncia que han intervingut 45.000 notificacions.
Arriben als ports de Barcelona i Tarragona 3 creuers per allotjar els agents dels cossos policials provinents de tot l’Estat per impedir el referèndum
En aquests 3 creuers s’allotjaran els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil enviats a Catalunya des de tot l’Estat en el marc del dispositiu especial per impedir el referèndum, batejat com “Operació Copèrnic“. L’operació, que comportarà el desplaçament a Catalunya d’uns 5.500 agents, s’allargarà fins el 30 de desembre. Dos dies més tard, el 22 de setembre, el ministre d’Interior comunica oficialment al Conseller d’Interior de la Generalitat el desplaçament de “unitats de reforç” per recolzar la tasca dels Mossos d’Esquadra en compliment de la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia del TSJC d’impedir la celebració del referèndum.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables
La Fiscalia de l’Audiència Nacional apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables. La Fiscalia considera que la gent concentrada a les portes de la conselleria d’Economia impedien, “per la força”, la feina de la comitiva judicial i el compliment de les resolucions judicials.
S’ordena el tancament de la web que informava dels punts on votar l’1 d’octubre
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el marc de la causa contra el Govern per l’organització del referèndum, ordena el tancament de la web onvotar.garantiespelreferendum.cat, que informava dels punts on votar l’1 d’octubre. L’endemà ordena el tancament de 3 webs més que també informaven dels punts de votació i autoritza la Guàrdia Civil per bloquejar altres webs que apareguin publicitats en qualsevol compte oficial de qualsevol dels membres del Govern de la Generalitat, per les quals s’informés, a través d’enllaços, de com accedir a dominis amb continguts relacionats amb els continguts bloquejats.
La Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri d’Interior assumeix la coordinació de totes les forces de seguretat
La Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri d’Interior assumeix, a petició de la Fiscalia Superior de Catalunya (Instrucció 4/2017), la coordinació de totes les forces de seguretat (Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra) en relació a les actuacions relacionades amb l’1-O. La Fiscalia atribueix la coordinació al Coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, director gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
Els Mossos d’Esquadra es personen als col·legis electorals
La Fiscalia Superior de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra que es personin als centres designats com a col·legis electorals per identificar el responsable del centre, recollir informació sobre la preparació del referèndum i advertir sobre possibles responsabilitats penals (Instrucció 5/2017). Els Mossos d’Esquadra comencen a donar compliment a l’ordre i comencen a personar-se als centres i dur a terme les diligències indicades a la instrucció.
La Guàrdia Civil es presenta a 31 Ajuntaments de la Província de Lleida
La Guàrdia Civil es presenta a 31 Ajuntaments de la Província de Lleida per reclamar els documents que acreditin el seu suport a l’organització del referèndum. El requeriment, dut a terme a instàncies de la Fiscalia de Lleida en el marc de les diligències d’investigació dels alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum. La Fiscalia de Tarragona envia directament el requeriment per fax als Ajuntaments de la província.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
La Guàrdia Civil escorcolla dues empreses a Igualada
Una d’elles és Events, on no hi troben res, i l’altra Palibex. A Palibex, la Guàrdia Civil hi incauta 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres pel referèndum. També hi troben 100 urnes però el propietari de l’empresa explica que són urnes que es van fer servir per les eleccions del Barça, de fet duen el logotip, i els agents no les requisen.
El Consell de Ministres aprova un Decret-Llei de mesures urgents que permet a les empreses traslladar la seu social a un altre terme municipal per decisió del consell d’administració, fins i tot si els estatuts socials fixen que el canvi de domicili és competència de la junta general d’accionistes
El mateix dia el consell d’administració de Caixabank aprova el trasllat de la seu de Barcelona a València. L’entitat fa ús de la nova mesura aprovada pel Consell de Ministres, ja que els seus estatus estableixen com a competència de la junta general el trasllat de la seu social. El dia abans, el consell d’administració de Banc Sabadell havia aprovat el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Alacant. Aquesta entitat ja havia modificat els seus estatuts el 2015 per permetre el trasllat sense l’arpovació de la junta general.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats
En el marc de la causa contra els líders de l’1-O, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats. Dicta presó provisional sense fiança pel Vicepresident Oriol Junqueras, per Joaquim Forn i per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la resta de consellers empresonats (Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó) acorda presó sota fiança de 100.000 euros. Són alliberats el mateix dia després que les entitats sobiranistes abonin la fiança a càrrec de la Caixa de Solidaritat, i surten de la presó. Junqueras recorre el seu empresonament en apel·lació davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.