Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP–CC presenten una proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya i la mesa del Parlament l’admet a tràmit amb l’oposició de les altres forces amb presència a la mesa (PSC, C’s i CSQP).
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
El Tribunal Constitucional fixa els límits de l’activitat de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent
La Mesa del Parlament pren nota de l’aprovació de les conclusiones del de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent
Tot i prendre nota, la Mesa no les inclou a l’ordre del dia del següent ple.
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El TC anul·la les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituen
El govern espanyol demana al TC l’anul·lació de la resolució del Parlament sobre el referèndum
El govern espanyol, a més de sol·licitar l’anul·lació al TC de la resolució del Parlament, demana concretar si Carme Forcadell i els membres de la mesa que han permès la votació tenen responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
La Fiscalia presenta una querella contra Forcadell per prevaricació i desobediència davant del TSJC.
La Fiscalia considera que Forcadell va desobeir el TC quan va permetre el debat i votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. Es tracta de la primera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell , en aquest cas davant el TSJC, per permetre debats i votacions al Ple.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament
La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.
El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O
La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El Tribunal Constitucional suspèn de forma cautelar el Ple del 9 de setembre
Davant la suspensió cautelar del Ple del 9 de septembre pel Tribunal Constitucional, el president Carles Puigdemont registra una sol·licitud de compareixença pel dia 10 de setembre a la tarda. La Mesa i la Junta de Portaveus aproven la compareixença i fixen un ordre del dia que no fa cap menció a la Llei del Referèndum.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
La Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica queden declarades El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les la Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica. El TC declara també posa en coneixement de la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa que van permetre les votacions proposades pels partits independentistes.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.