Es tracta del primer recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El grup al Congrés del PP argumenta que l’Estatut és una “Constitució paral·lela” i demana que s’elimini la definició de Catalunya com a nació i el “deure” de saber català.
Aprovació de la sentència sobre el recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya
Es declaren inconstitucionals 14 articles sobre llengua, ordenament jurídic català, banca i caixes d’estalvi, dret civil, finançament i regulació tributària local. Degut al recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya, també se sotmetran a reinterpretació 23 articles i 4 disposicions, que modificaran els aspectes referents als drets històrics i els símbols, el català com a llengua vehicular en l’ensenyament, el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, les competències en immigració i en les consultes a la ciutadania i la bilateralitat en les negociacions amb l’estat. Assenyalen que la definició de Catalunya com a nació no té validesa jurídica, tot fent-hi constar explícitament “la indissoluble unitat d’Espanya”.
El Tribunal Suprem emet una sentència que obliga a “reintroduir” el castellà a les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català”
El Tribunal Suprem ho fa en aplicació de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. La Generalitat recorre la sentència.
Resolució del TSJC davant la immersió lingüística
EL TSJC resol que es pot mantenir la immersió si es fan excepcions per famílies que rebutgen escolaritzar en català.
El Tribunal Suprem anul·la diversos articles sobre l’ús del català
Els articles estaven inclosos en un decret sobre el segon cicle de l’educació infantil aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2008. Entre els articles anul·lats per part del Tribunal Suprem hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament”.