Ciutadans sol·licita a la Delegació del Govern a Catalunya que impedeixi la consulta perquè considera que obre la porta a més referèndums il·legals per parts dels ajuntaments.
L’Advocacia de l’estat espanyol presenta un recurs contra l’acord del ple d’Arenys de Munt de suport a la consulta i en demana la suspensió cautelar
Jorge Buxadé, l’advocat encarregat de recórrer el referèndum en nom de l’estat, havia estat candidat del partit feixista Falange Española de las JONS. Més tard, esdevindria eurodiputat de VOX i vicepresident de l’àrea política al comitè executiu nacional del partit.
El jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona acorda suspendre els efectes de l’acord del ple d’Arenys, tal com demanava d’advocacia de l’Estat
El dia 9 de setembre confirma la suspensió demanada per l’advocacia de l’Estat de l’acord sobre la consulta.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza la manifestació de La Falange pel dia de la consulta
El TSJC argumenta que el retard d’una setmana introduït pel Departament d’Interior de la Generalitat “equival a una prohibició” per impedir que els ciutadans donin “resposta o reacció a un acte de participació ciutadana“.
Se celebra la consulta municipal sobre la independència d’Arenys de Munt, que finalment té lloc al “Centre Moral”, el local d’una entitat privada situat al costat de l’Ajuntament, davant la impossibilitat de fer servir dependències municipals
La pregunta de la consulta és “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” i els resultats són els següents: Sí: 96,2% dels vots. No: 2,3% dels vots. Participació: 41% del cens. A partir d’aquesta consulta es van començar a plantejar consultes municipals per la independència a diversos municipis impulsades per diferents organitzacions d’àmbit local o nacional. La coordinació entre les diferents consultes municipals es va dur a terme a través de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.
Primera onada de consultes municipals sobre la independència: 166 consultes municipals en 26 comarques catalanes.
Resultats: Sí: 94,9% dels vots. No: 3,2% dels vots. Participació: 27,4% del cens. L’Advocacia de l’Estat havia optat per no recórrer la cessió d’espais públics per celebrar les consultes que es va produir en alguns municipis.
Segona onada de consultes municipals sobre la independència: 80 municipis de 25 comarques
80 municipis de 25 comarques. Resultats de la segona onada de consultes municipals per la independència: Sí: 92%. No: 4,9%. Participació: 21,1%.
Aprovació de la Llei 4/2010 de consultes populars
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum amb els vots de PSC, ERC i ICV. La llei preveu la celebració de referèndums en temes d’especial rellevància però condicionada al permís previ del Govern espanyol.
Tercera onada de consultes municipals sobre la independència: 211 municipis de 34 comarques
Resultats de la tercera onada de consultes municipals per la independència: Sí: 92,1%. No: 5%. Participació: 17,5%.
Quarta onada de consultes municipals sobre la independència: 48 municipis de 25 comarques
Resultats de les consultes municipals per la independència: Sí: 88,8%. No: 8%. Participació: 14,1%.
El govern espanyol presenta un recurs davant del TC sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum
El govern espanyol considera que l’estat és qui té la competència exclusiva de convocatòria de referèndums i que el recurs presentat davant del TC va en la línia de la sentència del TC sobre l’Estatut. Amb l’admissió a tràmit del 15 de febrer de 2011, queden suspesos els articles recorreguts.
Consulta municipal sobre la independència a Barcelona
A partir de la consulta d’Arenys de Munt, diversos municipis del territori català havien celebrat consultes sobre la independència entre el 2009 i el 2011. La de la capital, Barcelona, en va ser l’última. Resultats: Sí: 89,7%. No: 8,8%. Participació: 21,4%
El Constitucional aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes
El TC aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes populars per via de referèndum
El Jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona anul·la definitivament l’acord del ple municipal d’Arenys de Munt de suport a la celebració de la consulta municipal sobre la independència
L’acord del ple estava suspès a causa del recurs de l’advocacia de l’Estat des del setembre de 2009, i va impedir celebrar la consulta en dependències municipals.
Creació de l’Associació de Municipis per la Independència
Organització sorgida a partir de les consultes municipals que agrupa diferents entitats locals amb l’objectiu de promoure el dret a l’autodeterminació de Catalunya. En la seva fundació comptava amb els alcaldes de 156 municipis.
El Departament de Governació del Govern de la Generalitat publica un anunci al DOGC per la compra d’urnes en base, entre altres normes, a la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum.
La consellera de Governació Meritxell Borràs publica l’anunci de la Generalitat al DOGC es fa en base amb la llei de consultes populars
El Tribunal Constitucional anul·la bona part de la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum, sobre la que tenia pendent pronunciar-se des de 2010.
A part d’anul·lar la Llei de Consultes, el mateix dia, el TC també anul·la el decret de creació del Comissionat per la Transició Nacional de Catalunya.