José Luís Rodríguez Zapatero: “Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán.” El president espanyol Rodríguez Zapatero (PSOE) promet, en plena campanya electoral de les eleccions catalanes, que donaria suport a l’Estatut que aprovés el Parlament.
Investidura de Pasqual Maragall com a 127è President de la Generalitat
Pasqual Maragall és investit com el 127è President de la Generalitat gràcies al Pacte del Tinell entre PSC, ERC i ICV–EUiA.
Atemptats yihadistes amb explosius en trens de rodalies de Madrid, que deixen 193 víctimes mortals
Celebració d’eleccions generals a l’Estat espanyol.
El PSOE s’imposa en les eleccions generals al PP, que perd la seva majoria absoluta.
José Luis Rodríguez Zapatero és investit com a President del govern espanyol
Izquierda Unida y Esquerra Republicana de Catalunya voten a favor de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a President del govern espanyol. Acaba l’etapa de José María Aznar (PP).
La proposta de reforma de l’Estatut és aprovada pel Parlament
Aprovació al Parlament de Catalunya del text de proposta de reforma de l’Estatut de Catalunya. Tots els partits llevat del PP hi voten a favor pel que el text s’aprova amb 120 vots a favor i 15 en contra.
El Congreso accepta la reforma de l’Estatut
La Mesa del Congrés admet a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut presentada pel Parlament de Catalunya i acorda tramitar-la com una modificació estautària, amb els vots en contra dels representants del Partit Popular, que entenen que es tracta a la pràctica d’una reforma de la Constitució que caldria tramitar com a tal.
Inici de la campanya publicitària del PP contra la proposta de reforma de l’Estatut de Catalunya
El PP presenta la reforma de l’Estatut de Catalunya com una reforma encoberta de la Constitució i reclamen que tots els ciutadans de l’estat espanyol puguin votar en el referèndum d’aprovació de l’Estatut.
El Partit Popular presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra l’estatut
El grup parlamentari del Congrés del Partit Popular presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en contra dels acords de la Mesa del Congrés d’admetre a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut, perquè consideren que s’hauria de tramitar com una reforma de la Constitució.
Es celebra al Congrés dels Diputats el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l’Estatut
Presenta la proposta una delegació de tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). El Congrés aprova amb 197 vots a favor, 146 en contra (tots del PP) i una abstenció iniciar la tramitació de la llei de reforma de l’Estatut.
Comença la recollida de firmes contra l’Estatut
El Partit Popular inicia una recollida de firmes a tot l’Estat en suport d’un referèndum a tot l’Estat sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya
L’Estatut de Catalunya entra en vigor
L’Estatut entra en vigor després de ser sancionat pel Rei el 19 de juliol
Eleccions al Parlament de Catalunya
Primeres eleccions des de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Guanya la CiU d’Artur Mas, però no aconsegueix formar govern i es revalida el govern del tripartit a la Generalitat.
Investidura del 128è President de la Generalitat, José Montilla
Entesa Nacional pel Progrés: Govern tripartit format pel PSC, ERC i ICV. José Montilla és investit com a president de la Generalitat.
Investidura de José Luis Rodríguez Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero és investit com a President del govern espanyol
El ple de l’ajuntament d’Arenys de Munt aprova donar suport a la celebració d’una consulta d’àmbit municipal, no vinculant, sobre la independència de Catalunya
La promou el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació i la preveu fer el 13 de setembre de 2009. El Ple aprova la cessió de la Sala Municipal de l’Ajuntament per celebrar-la.
La Falange convoca una manifestació el mateix dia de la consulta d’Arenys
El Departament d’Interior ajorna la manifestació fins una setmana més tard de la consulta per por a enfrontaments. La Falange no accepta la prohibició i la recorre davant el TSJC. També assegura que es manifestarà el dia de la consulta igualment.
Se celebra la consulta municipal sobre la independència d’Arenys de Munt, que finalment té lloc al “Centre Moral”, el local d’una entitat privada situat al costat de l’Ajuntament, davant la impossibilitat de fer servir dependències municipals
La pregunta de la consulta és “Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” i els resultats són els següents: Sí: 96,2% dels vots. No: 2,3% dels vots. Participació: 41% del cens. A partir d’aquesta consulta es van començar a plantejar consultes municipals per la independència a diversos municipis impulsades per diferents organitzacions d’àmbit local o nacional. La coordinació entre les diferents consultes municipals es va dur a terme a través de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.
Editorial conjunt dels 12 diaris amb seu a Catalunya: “La dignitat de Catalunya”
Defensen la constitucionalitat de l’Estatut i critiquen que el Tribunal Constitucional pretengui decidir sobre un text ja votat pels ciutadans de Catalunya.
Primera onada de consultes municipals sobre la independència: 166 consultes municipals en 26 comarques catalanes.
Resultats: Sí: 94,9% dels vots. No: 3,2% dels vots. Participació: 27,4% del cens. L’Advocacia de l’Estat havia optat per no recórrer la cessió d’espais públics per celebrar les consultes que es va produir en alguns municipis.
Segona onada de consultes municipals sobre la independència: 80 municipis de 25 comarques
80 municipis de 25 comarques. Resultats de la segona onada de consultes municipals per la independència: Sí: 92%. No: 4,9%. Participació: 21,1%.
Aprovació de la Llei 4/2010 de consultes populars
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum amb els vots de PSC, ERC i ICV. La llei preveu la celebració de referèndums en temes d’especial rellevància però condicionada al permís previ del Govern espanyol.
Tercera onada de consultes municipals sobre la independència: 211 municipis de 34 comarques
Resultats de la tercera onada de consultes municipals per la independència: Sí: 92,1%. No: 5%. Participació: 17,5%.
El Parlament de Catalunya aprova una resolució demanant que es renovi el TC, se’n modifiqui la llei i se’l declari incompetent respecte l’Estatut
El President Montilla demana, a través d’una resolució del Parlament de Catalunya, a Zapatero i Rajoy que renovin els quatre membres del TC que tenen el mandat expirat des de 2007 i que aquests no tinguin competència sobre l’Estatut.
Manifest a favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme
Impulsada pel Col·legi de Periodistes i per Òmnium Cultural, el manifest reclama una candidatura independentista unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Quarta onada de consultes municipals sobre la independència: 48 municipis de 25 comarques
Resultats de les consultes municipals per la independència: Sí: 88,8%. No: 8%. Participació: 14,1%.
Manifestació a Barcelona: “Som una nació. Nosaltres decidim.”
Manifestació contra la resolució de TC sobre l’Estatut. 1 milió cent mil persones van assistir-hi, segons la Guàrdia Urbana. Tots els partits amb representació al Parlament van donar suport a la manifestació, amb l’excepció del PP i Ciutadans.
Artur Mas, investit 129è President de la Generalitat
Investidura del 129è President de la Generalitat, Artur Mas, amb els vots de CiU i l’abstenció del PSC.
Consulta municipal sobre la independència a Barcelona
A partir de la consulta d’Arenys de Munt, diversos municipis del territori català havien celebrat consultes sobre la independència entre el 2009 i el 2011. La de la capital, Barcelona, en va ser l’última. Resultats: Sí: 89,7%. No: 8,8%. Participació: 21,4%
Creació de l’Associació de Municipis per la Independència
Organització sorgida a partir de les consultes municipals que agrupa diferents entitats locals amb l’objectiu de promoure el dret a l’autodeterminació de Catalunya. En la seva fundació comptava amb els alcaldes de 156 municipis.
Investidura de Mariano Rajoy com a President del govern espanyol
Mariano Rajoy és investit com a president del govern espanyol Rodríguez Zapatero després que el PP guanyi les eleccions al PSOE amb majoria absoluta.
Fundació de l’Assemblea Nacional Catalana
Organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica. L’Assemblea Nacional Catalana té com a objectiu la independència de Catalunya.
Inici de la campanya “No vull pagar”
Campanya ciutadana contra els peatges amortitzats a les carreteres dels Països Catalans. Entre abril i juny, es duen a terme diverses convocatòries travessant els peatges sense pagar-los.
El Ple del Parlament aprova per àmplia majoria una resolució a favor del pacte fiscal presentada pel Govern
S’aprova amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV–EUiA i Joan Laporta, tot i que el PSC s’absté en un parell d’apartats, llevat del diputat Ernest Maragall que hi vota a favor. Per la seva banda, el PP s’absté en la majoria de punts i només vota en contra de l’apartat sobre la hisenda pròpia. C’s i Solidaritat voten en contra de tota la resolució.
Manifestació independentista a Barcelona: “Catalunya, nou estat d’Europa”
Manifestació multitudinària independentista, convocada per ANC i Òmnium. 1 milió i mig de persones van assistir a la manifestació, segons la Guàrdia Urbana.
Reunió entre els presidents Mas i Rajoy: “Això no ha anat bé”
Reunió centrada en les reivindicacions del president Mas en relació amb el finançament i el pacte fiscal per a Catalunya. Rajoy refusa fer cap pas en aquesta direcció. Es trenquen les negociacions entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Artur Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades
El president Mas convoca eleccions el 25 de novembre, només 2 anys després de la investidura, pel fracàs del projecte del pacte fiscal.
El Parlament aprova impulsar una consulta sobre la sobirania de Catalunya
Voten a favor al Parlament de Catalunya: CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat i Joan Laporta. En contra: PP i Cs. Abstenció: PSC.
Celebració d’Eleccions al Parlament de Catalunya
CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya amb 50 diputats però queda molt lluny de la majoria absoluta.
CiU i ERC signen un acord “per la transició nacional i per garantir l’estabilitat del govern”
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i s’acorda iniciar el camí cap a l’exercici del dret a decidir
Creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Òrgan consultiu format per elements de la societat civil, d’institucions destacades, del món local i dels partits polítics.
Anunci de la data i la pregunta de la consulta sobiranista en una roda de premsa conjunta d’Artur Mas i els partits que hi donaven suport
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
Manifestació independentista “V”
Segons les dades de la Guàrdia Urbana, la manifestació va aplegar 1 milió vuit-cents mil manifestants
9-N: Consulta sobre la independència de Catalunya
Resultats de la consulta: Sí – Sí: 80,9%. Sí – No: 10,2%. No: 4,5%. Participació: 2.305.290 ciutadans.
Preacord de full de ruta per a la transició de Catalunya cap a la independència.
Les organitzacions firmants van ser: ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, CDC, ERC i Reagrupament. L’acord inclou la celebració d’eleccions plebiscitàries el 27 de setembre de 2015 i la implementació de la independència, en cas de victòria dels partits independentistes, en 18 mesos.
Manifestació independentista a Barcelona “Via Lliure a la República Catalana”
Segons a Guàrdia Urbana la manifestació va aplegar 1.400.000 persones.
Presentació de la proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP–CC presenten una proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya i la mesa del Parlament l’admet a tràmit amb l’oposició de les altres forces amb presència a la mesa (PSC, C’s i CSQP).
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
Celebració d’eleccions generals a l’Estat espanyol
El PP guanya les eleccions, però perd la majoria absoluta.
Investidura del 130è Molt Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont
Amb els vots de JxSí i vuit vots de la CUP-CC, després d’un acord in extremis davant la negativa de la CUP-CC d’investir Artur Mas, investeixen Carles Puigdemont, Molt Honorable President de la Generalitat.
Repetició de les d’eleccions generals a l’Estat espanyol
Després del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez es repeteixen les eleccions generals.
El president Puigdemont duu a terme una remodelació del govern per encarrilar la celebració del referèndum
Aquesta remodelació que duu a terme el president Puigdemont és precipitada pel cessament el 4 de juliol del conseller d’empresa Jordi Baiget pels seus dubtes sobre la celebració del referèndum. A més de Baiget, deixen el govern la consellera de presidència i portaveu Neus Munté, substituida per Jordi Turull; Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, substituida per Clara Ponsatí i el conseller d’Interior, Jordi Jané, substituit per Joaquim Forn. El dia 4 ja s’havia produït l’entrada de Lluís Puig per substituir Santi Vila, que havia assumit la cartera de Baiget.
Se celebra la manifestació independentista de la Diada a Barcelona sota el lema “La Diada del Sí”
La Guàrdia Urbana xifra els assistents de la manifestació en 1 milió.
Milers de ciutadans comencen a concentrar-se de manera espontània davant la seu de la conselleria d’Economia
Amb l’inici dels escorcolls, milers de ciutadans comencen a concentrar-se allà on es troba la Guàrdia Civil, majoritàriament davant la seu de la conselleria d’Economia. L’ANC i Òmnium criden a la mobilització en aquest punt. Els presidents de les entitats, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, fan tasques actives de control i organització de la manifestació. Es produeixen també protestes en altres punts de Catalunya.
Se celebra una vaga general
La Taula per la Democràcia (organització integrada per sindicars com UGT i CC.OO, patronals com PIMEC i CECOT i organitzacions com ANC i Òmnium, entre d’altres sindicats i associacions) promou una vaga general per protestar contra la violència policial de l’1-O. Les mobilitzacions són constants durant la jornada. Segons la Guàrdia Urbana es manifesten 700.000 persones a Barcelona, 60.000 a Girona, 45.000 a Lleida i 35.000 a Tarragona.