Els resultats són els següents: CiU (Mas) 46 escons, PSC (Maragall) 42 escons, ERC (Carod-Rovira) 23 escons, PPC (Piqué) 15 escons, ICV-EUiA (Saura) 9 escons.
José Luis Rodríguez Zapatero és investit com a President del govern espanyol
Izquierda Unida y Esquerra Republicana de Catalunya voten a favor de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a President del govern espanyol. Acaba l’etapa de José María Aznar (PP).
La proposta de reforma de l’Estatut és aprovada pel Parlament
Aprovació al Parlament de Catalunya del text de proposta de reforma de l’Estatut de Catalunya. Tots els partits llevat del PP hi voten a favor pel que el text s’aprova amb 120 vots a favor i 15 en contra.
El Congreso accepta la reforma de l’Estatut
La Mesa del Congrés admet a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut presentada pel Parlament de Catalunya i acorda tramitar-la com una modificació estautària, amb els vots en contra dels representants del Partit Popular, que entenen que es tracta a la pràctica d’una reforma de la Constitució que caldria tramitar com a tal.
El Partit Popular presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra l’estatut
El grup parlamentari del Congrés del Partit Popular presenta un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional en contra dels acords de la Mesa del Congrés d’admetre a tràmit la proposta de modificació de l’Estatut, perquè consideren que s’hauria de tramitar com una reforma de la Constitució.
Es celebra al Congrés dels Diputats el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l’Estatut
Presenta la proposta una delegació de tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). El Congrés aprova amb 197 vots a favor, 146 en contra (tots del PP) i una abstenció iniciar la tramitació de la llei de reforma de l’Estatut.
Comença la recollida de firmes contra l’Estatut
El Partit Popular inicia una recollida de firmes a tot l’Estat en suport d’un referèndum a tot l’Estat sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya
El recurs del PP al Tribunal Constitucional contra la tramitació de la reforma de l’Estatut no és admès a tràmit
El Tribunal Constitucional no admet a tràmit el recurs del grup del Partit Popular al Congrés en contra dels acords de la Mesa respecte l’admissió a tràmit de la proposta de modificació de l’Estatut. La inadmissió s’aprova amb 5 vots particulars.
El Partit Popular presenta una proposició de llei al Congrés de Diputats per la celebració d’un referèndum a tot l’Estat espanyol sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya
La proposició de llei al Congrés és acompanyada per més de 4 milions de firmes en contra de l’Estatut. La pregunta que el PP proposa és “Considera convenient que Espanya continuï sent una única nació en la qual tots els seus ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l’accés a prestacions públiques?”.
El Congrés dels Diputats rebutja el referèndum a escala estatal demanat pel PP
El referèndum sobre l’Estatut demanat pel PP per tot l’Estat espanyol és rebutjat pel Congrés dels Diputats
El Grup Popular al Congrés presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
El govern de Múrcia (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Tercer recurs d’inconstitucionalitat. El govern murcià, del PP, recorre l’article de l’Estatut que dona plens poders a la Generalitat per a definir el cabal ecològic del riu Ebre.
El govern de La Rioja (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Quart recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’Estatut. El govern de La Rioja presenta el recurs sobre els articles referents a finançament, l’Institut Català de Finances, gestió de l’aigua i denominacions d’origen.
El govern del País Valencià (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Sisè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern del País Valencià, del PP, també presenta el recurs en relació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a més de la gestió de l’aigua, l’Institut Català de Finances i el finançament.
El govern de les Balears (PP – Unió Mallorquina) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Setè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern balear, del PP, també recorre la disposició addicional tercera, referent a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Aprovació de la sentència sobre el recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya
Es declaren inconstitucionals 14 articles sobre llengua, ordenament jurídic català, banca i caixes d’estalvi, dret civil, finançament i regulació tributària local. Degut al recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya, també se sotmetran a reinterpretació 23 articles i 4 disposicions, que modificaran els aspectes referents als drets històrics i els símbols, el català com a llengua vehicular en l’ensenyament, el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, les competències en immigració i en les consultes a la ciutadania i la bilateralitat en les negociacions amb l’estat. Assenyalen que la definició de Catalunya com a nació no té validesa jurídica, tot fent-hi constar explícitament “la indissoluble unitat d’Espanya”.
Manifestació a Barcelona: “Som una nació. Nosaltres decidim.”
Manifestació contra la resolució de TC sobre l’Estatut. 1 milió cent mil persones van assistir-hi, segons la Guàrdia Urbana. Tots els partits amb representació al Parlament van donar suport a la manifestació, amb l’excepció del PP i Ciutadans.
Investidura de Mariano Rajoy com a President del govern espanyol
Mariano Rajoy és investit com a president del govern espanyol Rodríguez Zapatero després que el PP guanyi les eleccions al PSOE amb majoria absoluta.
El Ple del Parlament aprova per àmplia majoria una resolució a favor del pacte fiscal presentada pel Govern
S’aprova amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV–EUiA i Joan Laporta, tot i que el PSC s’absté en un parell d’apartats, llevat del diputat Ernest Maragall que hi vota a favor. Per la seva banda, el PP s’absté en la majoria de punts i només vota en contra de l’apartat sobre la hisenda pròpia. C’s i Solidaritat voten en contra de tota la resolució.
El Parlament aprova impulsar una consulta sobre la sobirania de Catalunya
Voten a favor al Parlament de Catalunya: CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat i Joan Laporta. En contra: PP i Cs. Abstenció: PSC.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i s’acorda iniciar el camí cap a l’exercici del dret a decidir
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
La presidenta del PP català anuncia en una entrevista que la fiscalia presentarà una querella contra els membres del govern “aquest mateix matí”
Alícia Sánchez-Camacho del PP avança l’actuació de la fiscalia contra els membres del govern de la Generalitat
Aprovació d’una reforma del codi penal
El Congrés l’aprova amb els vots favorables només del PP, que té majoria absoluta. Entre altres canvis, modifica el delicte de malversació per incloure la gestió deslleial del patrimoni públic, i no només la desviació per a fins particulars, com fins al moment. La reforma no afecta el procediment penal d’Artur Mas perquè els fets són anteriors a la reforma, però el canvi serà rellevant en el judici per la celebració de l’1 d’octubre.
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
Celebració d’eleccions generals a l’Estat espanyol
El PP guanya les eleccions, però perd la majoria absoluta.
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
La Comissió d’Estudi del Procés Constituent presenta les seves conclusions amb els vots de JxSí i la CUP-CC
JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUP–CC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El Consell de Garanties Estatutàries emet un dictàmen sobre el projecte de pressupostos de 2017 contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum
Aquest dictàmen emés pel Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte de pressupostos de 2017 (en resposta als recursos de Ciudadanos, PSC i PP) és contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum, per tractar-se d’una competència exclusiva de l’Estat. El dictament avala les partides destinades a processos electorals. El dictamen no és vinculant i el Govern decideix no modificar el projecte.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.
Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
Un jutjat de Madrid suspèn la celebració d’un acte de suport al referèndum que havia de celebrar-se en un local de l’Ajuntament de Madrid el 17 de setembre
La cessió del local havia estat recorreguda pel grup municipal del PP. L’acte se celebrarà finalment en un local privat.
Aprovada l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució
El Ple del Senat aprova l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució amb els vots favorables del PP, PSOE, Ciudadanos i Coalición Canaria. L’aprovació es concreta en una sèrie de mesures que permeten a Mariano Rajoy intervenir l’autonomia de la Generalitat. Les mesures prevuen la convocatòria d’eleccions a Catalunya en el termini de 6 mesos i que la intervenció acabi amb la presa de possessió d’un nou President de la Generalitat. El mateix divendres 27, després de la celebració d’un Consell de Ministres, Rajoy anuncia les mesures d’intervenció que són, entre d’altres, la dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria eleccions per al dia 21 de desembre; cessament del President, del Govern de la Generalitat, i d’alguns altres alts càrrecs; assumpció de les competències de les conselleries pels diferents ministeris i l’assumpció de les funcions de la presidència i la vicepresidència de la Generalitat per la vicepresidenta del govern de l’Estat espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; i la supressió, entre d’altres organismes, del Consell Assessor per la Transició Nacional, el DIPLOCAT i les delegacions de la Generalitat. Les mesures entren en vigor amb la seva publicació al BOE el 28 d’octubre. A partir de llavors s’inicia el període electoral.
21D: Jornada electoral al Parlament de Catalunya
Se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació és del 79,1%, la més alta de la història en unes eleccions al Parlament. Ciudadanos queda en primera posició, seguit de Junts per Catalunya, la candidatura liderada per Carles Puigdemont, ERC, PSC, En Comú-Podem, CUP i PP. Els independentistes tornen a tenir majoria absoluta al Parlament.