Els resultats són els següents: CiU (Mas) 46 escons, PSC (Maragall) 42 escons, ERC (Carod-Rovira) 23 escons, PPC (Piqué) 15 escons, ICV-EUiA (Saura) 9 escons.
Investidura de Pasqual Maragall com a 127è President de la Generalitat
Pasqual Maragall és investit com el 127è President de la Generalitat gràcies al Pacte del Tinell entre PSC, ERC i ICV–EUiA.
Es celebra al Congrés dels Diputats el debat sobre la presa en consideració de la reforma de l’Estatut
Presenta la proposta una delegació de tres ponents del Parlament de Catalunya: Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC). El Congrés aprova amb 197 vots a favor, 146 en contra (tots del PP) i una abstenció iniciar la tramitació de la llei de reforma de l’Estatut.
Investidura del 128è President de la Generalitat, José Montilla
Entesa Nacional pel Progrés: Govern tripartit format pel PSC, ERC i ICV. José Montilla és investit com a president de la Generalitat.
Aprovació de la Llei 4/2010 de consultes populars
El Parlament de Catalunya aprova la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum amb els vots de PSC, ERC i ICV. La llei preveu la celebració de referèndums en temes d’especial rellevància però condicionada al permís previ del Govern espanyol.
Artur Mas, investit 129è President de la Generalitat
Investidura del 129è President de la Generalitat, Artur Mas, amb els vots de CiU i l’abstenció del PSC.
El Ple del Parlament aprova per àmplia majoria una resolució a favor del pacte fiscal presentada pel Govern
S’aprova amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV–EUiA i Joan Laporta, tot i que el PSC s’absté en un parell d’apartats, llevat del diputat Ernest Maragall que hi vota a favor. Per la seva banda, el PP s’absté en la majoria de punts i només vota en contra de l’apartat sobre la hisenda pròpia. C’s i Solidaritat voten en contra de tota la resolució.
El Parlament aprova impulsar una consulta sobre la sobirania de Catalunya
Voten a favor al Parlament de Catalunya: CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat i Joan Laporta. En contra: PP i Cs. Abstenció: PSC.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i s’acorda iniciar el camí cap a l’exercici del dret a decidir
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
Presentació de la proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP–CC presenten una proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya i la mesa del Parlament l’admet a tràmit amb l’oposició de les altres forces amb presència a la mesa (PSC, C’s i CSQP).
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUP–CC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El TC anul·la les ponències de les tres lleis de desconnexió
En dues sentències que resolen els recursos d’empara presentats per PSC i C’s al TC en contra de les ponències de les tres lleis de desconnexió.
El Consell de Garanties Estatutàries emet un dictàmen sobre el projecte de pressupostos de 2017 contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum
Aquest dictàmen emés pel Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte de pressupostos de 2017 (en resposta als recursos de Ciudadanos, PSC i PP) és contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum, per tractar-se d’una competència exclusiva de l’Estat. El dictament avala les partides destinades a processos electorals. El dictamen no és vinculant i el Govern decideix no modificar el projecte.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament
La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O
La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
21D: Jornada electoral al Parlament de Catalunya
Se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació és del 79,1%, la més alta de la història en unes eleccions al Parlament. Ciudadanos queda en primera posició, seguit de Junts per Catalunya, la candidatura liderada per Carles Puigdemont, ERC, PSC, En Comú-Podem, CUP i PP. Els independentistes tornen a tenir majoria absoluta al Parlament.