Pasqual Maragall és investit com el 127è President de la Generalitat gràcies al Pacte del Tinell entre PSC, ERC i ICV–EUiA.
El govern de Múrcia (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Tercer recurs d’inconstitucionalitat. El govern murcià, del PP, recorre l’article de l’Estatut que dona plens poders a la Generalitat per a definir el cabal ecològic del riu Ebre.
Eleccions al Parlament de Catalunya
Primeres eleccions des de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. Guanya la CiU d’Artur Mas, però no aconsegueix formar govern i es revalida el govern del tripartit a la Generalitat.
Investidura del 128è President de la Generalitat, José Montilla
Entesa Nacional pel Progrés: Govern tripartit format pel PSC, ERC i ICV. José Montilla és investit com a president de la Generalitat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza la manifestació de La Falange pel dia de la consulta
El TSJC argumenta que el retard d’una setmana introduït pel Departament d’Interior de la Generalitat “equival a una prohibició” per impedir que els ciutadans donin “resposta o reacció a un acte de participació ciutadana“.
El Tribunal Suprem emet una sentència que obliga a “reintroduir” el castellà a les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català”
El Tribunal Suprem ho fa en aplicació de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. La Generalitat recorre la sentència.
El Tribunal Suprem anul·la diversos articles sobre l’ús del català
Els articles estaven inclosos en un decret sobre el segon cicle de l’educació infantil aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2008. Entre els articles anul·lats per part del Tribunal Suprem hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament”.
Reunió entre els presidents Mas i Rajoy: “Això no ha anat bé”
Reunió centrada en les reivindicacions del president Mas en relació amb el finançament i el pacte fiscal per a Catalunya. Rajoy refusa fer cap pas en aquesta direcció. Es trenquen les negociacions entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.
CiU i ERC signen un acord “per la transició nacional i per garantir l’estabilitat del govern”
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra les actuacions del Govern de la Generalitat relatives a la convocatòria del 9N
El recurs del govern espanyol intenta aturar el procés de participació ciutadana del 9-N encetat per la Generalitat.
El TC admet a tràmit el recurs del Govern espanyol contra el procés de participació ciutadana del 9N
A més d’admetre el recurs del govern espanyol, el TC acorda suspendre els autos impugnats i qualsevol actuació de preparació de la consulta. Tot i la suspensió, la Generalitat manté la convocatòria
La Fiscalia Superior de Catalunya inicia diligències d’investigació per les actuacions del Govern de la Generalitat destinades a l’organització del 9-N
La Fiscalia persegueix les actuacions de la Generalitat per organitzar el 9-N
La presidenta del PP català anuncia en una entrevista que la fiscalia presentarà una querella contra els membres del govern “aquest mateix matí”
Alícia Sánchez-Camacho del PP avança l’actuació de la fiscalia contra els membres del govern de la Generalitat
El Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, convoca una Junta de Fiscals de Sala per al 19 de novembre, davant la negativa del fiscal superior de Cataluña, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra els responsables del 9-N, per no considerar-la procedent, malgrat l’ordre directa de Torres-Dulce.
Romero de Tejada té el suport de Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya que va emetre un informe contrari a la interposició de la querella contra el govern per l’organització del 9-N, tal com demana el Fiscal General de l’Estat Torres-Dulce.
La Junta de Fiscals de Sala dona suport a la decisió del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce de presentar una querella contra els responsables del 9-N
La Junta de Fiscals de Sala de la Fiscalia és convocada davant la negativa del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra la Generalitat per l’organització del 9-N.
La Fiscalia Superior de Catalunya presenta una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència greu, prevaricació, usurpació de funcions i malversació
La querella pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació presentada per la Fiscalia contra el president Mas, Ortega i Rigau es produeix després de les actuacions de la Generalitat pel 9-N
Decret per a la creació del Comissionat per a la Transició Nacional (Decret 16/2015)
El govern de la Generalitat adopta un decret per a la creació del Comissionat per a la Transició Nacional (Decret 16/2015), encarregat de la preparació de les “estructures d’estat” i presidit per Carles Viver i Pi Sunyer.
El govern espanyol intervé les finances de la Generalitat
El control anterior per part del govern espanyol era de les despeses del fons de liquiditat autonòmic, i ara el control s’eleva a totes les despeses de l’executiu.
Investidura del 130è Molt Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont
Amb els vots de JxSí i vuit vots de la CUP-CC, després d’un acord in extremis davant la negativa de la CUP-CC d’investir Artur Mas, investeixen Carles Puigdemont, Molt Honorable President de la Generalitat.
El govern espanyol recorre al Tribunal Constitucional la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat
El govern espanyol mitjançant un conflite positiu de competències recorre al TC la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, creat el 13 de gener. Argumenta que hi ha un conflicte de competències i que persegueix l’objectiu d’internacionalitzar el procés d’independència.
Comença la tramitació dels pressupostos de 2017 de la Generalitat amb la presentació pel Govern del projecte de pressupostos de 2017
El pressupost inclou partides per a processos electorals i una disposició addicional, la 31, que preveu que el Govern “dins les disponibilitats pressupostàries per a 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”.
Sentència sobre la Llei d’acció exterior de la Generaltat (Llei 16/2014): el TC anul·la alguns articles i fixa la interpretació d’altres per indicar que han de respectar les competències estatals.
Entre els punts anul·lats de la Llei d’acció exterior pel TC hi el reconeixement al dret a decidir dels pobles, la promoció de relacions bilaterals i la referència a la “diplomàcia pública” per part de la Generalitat.
El titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal
Juan Antonio Ramírez Sunyer, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo (advocat, candidat de Ciudadanos a les eleccions europees de 2009, tertulià del programa d’Intereconomía de El Gato al agua) contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal arran de les declaracions de Vidal sobre el fet que la Generalitat tindria les dades fiscals dels catalans. Aquesta causa acabarà servint per dur a terme una investigació sobre l’organització del referèndum.
El Consell de Garanties Estatutàries emet un dictàmen sobre el projecte de pressupostos de 2017 contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum
Aquest dictàmen emés pel Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte de pressupostos de 2017 (en resposta als recursos de Ciudadanos, PSC i PP) és contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum, per tractar-se d’una competència exclusiva de l’Estat. El dictament avala les partides destinades a processos electorals. El dictamen no és vinculant i el Govern decideix no modificar el projecte.
Vox presenta una segona querella contra Santiago Vidal
El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona admet a tràmit una segona querella presentada per VOX contra Santiago Vidal en relació a les seves declaracions en conferències i que també es dirigeix en contra del secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i el director de l’Institut d’Estudis per a l’Autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer. Aquesta causa acabarà servint per dur a terme una investigació sobre els preparatius del referèndum.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
La Guàrdia Civil interroga el director del diari El Punt Avui, la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i l’editor de ‘directe.cat’
La Guàrdia Civil interroga el director del diari El Punt Avui Xevi Xirgo, la presidenta en funcions de la CCMA Núria Llorach i l’editor de ‘directe.cat’ Joan Puig per suposadament difondre la campanya institucional de l’1-O en les seves plataformes, en particular la campanya ‘Civisme’ i un anunci amb una foto d’unes vies de tren que se separen amb el lema “Vas néixer amb la capacitat de decidir. Hi renunciaràs?. D’entre els 3, l’ única que declara és Núria Llorach, els altres s’acullen al seu dret a no declarar. El maig del 2018, Núria Llorach declara davant el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona com a testimoni en el marc de la mateixa intervenció, en la qual assegura que el Govern no va pagar pels anuncis pel referèndum i que van reclamar el pagament per la via interna, no judicial.
El Departament de Governació del Govern de la Generalitat publica un anunci al DOGC per la compra d’urnes en base, entre altres normes, a la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum.
La consellera de Governació Meritxell Borràs publica l’anunci de la Generalitat al DOGC es fa en base amb la llei de consultes populars
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
El Tribunal de Comptes resol iniciar una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N
Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución presenten un escrit d’acció pública al Tribunal de Comptes en contra de Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel pagament amb fons públics de les despeses de l’organització del 9-N, que xifra en 5.129.833 euros. L’endemà el Tribunal de Comptes inicia el procediment per determinar si procedeix l’inici d’una investigació sobre els fets i dóna trasllat a la Generalitat i a la Fiscalia.
La Guàrdia Civil duu a terme interrogatoris d’alts càrrecs, funcionaris i treballadors de la Generalitat
Segons indica el propi cos i les citacions, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13. Els interrogatoris són en relació a la creació de la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya de la Generalitat per impulsar el registre de catalans a l’exterior. Fonts de la Fiscalia expliquen que s’han inhibit en la investigació sobre la companya de registre de catalans a l’exterior a favor del jutjat número 13. La Guàrdia Civil continua amb els interrogatoris durant el juliol.
El Govern presenta la Llei del referèndum en un acte al Teatre Nacional de Catalunya
El govern de la Generalitat defensa que el referèndum estarà emparat per la legalitat i la legitimitat d’aquesta llei.
El Tribunal Constitucional anul·la la disposició addicional dels pressupostos de 2017 de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum
El TC declara que les partides dels pressupostos de la Generalitat destinades a processos electorals són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum.
El president Puigdemont duu a terme una remodelació del govern per encarrilar la celebració del referèndum
Aquesta remodelació que duu a terme el president Puigdemont és precipitada pel cessament el 4 de juliol del conseller d’empresa Jordi Baiget pels seus dubtes sobre la celebració del referèndum. A més de Baiget, deixen el govern la consellera de presidència i portaveu Neus Munté, substituida per Jordi Turull; Meritxell Ruiz, consellera d’Ensenyament, substituida per Clara Ponsatí i el conseller d’Interior, Jordi Jané, substituit per Joaquim Forn. El dia 4 ja s’havia produït l’entrada de Lluís Puig per substituir Santi Vila, que havia assumit la cartera de Baiget.
S’inicia una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N
Arran de la denúncia de Societat Civil Catalana i abogados por la Constitución, el Tribunal de Comptes resol iniciar una investigació sobre les despeses de la Generalitat per l’organització del 9-N, tal i com havien demanat la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, que forma part del procediment després d’haver-ho demanat expressament. La Generalitat havia demanat l’arxiu d’actuacions i s’havia oposat a que l’Advocacia de l’Estat formés part del procediment, ja que l’Estat no era una entitat perjudicada. La instrucció recau en María Llanos Castellanos, ex-consellera del govern del PSOE de Castella-la Manxa entre 2004 i 2007, i que el 2020 serà escollida diputada pel PSOE a l’Assamblea de Madrid i nomenada presidenta de Patrimoni Nacional pel govern de Pedro Sánchez.
La Generalitat presenta una denúncia contra la Guàrdia Civil en relació als interrogatoris als alts càrrecs de la Generalitat en relació amb l’organització del referèndum entre altres motius, per haver indicat en les citacions i en les actes policials que es duien a terme en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13, fet que ha estat després negat pel propi jutjat.
El 31 de juliol, el Col·lectiu Drets també presenta una querella contra la Guàrdia Civil per aquest motiu i per com s’han dut a terme els interrogatoris. Segons Drets, el Jutjat d’Instrucció número 13 podria estar investigant d’amagat la preparació del referèndum o la Guàrdia Civil estaria actuant sense cobertura judicial. La querella i la denúncia de la Generalitat recauen en el Jutjat d’Instrucció número 32, que les inadmet per no considerar delictius els fets. El Col·lectiu Drets recorre la inadmissió a l’Audiència Provincial.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització de l’1-0
La web garanties.cat contenia informació sobre la Llei del Referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum
Per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum, inclosos registres a les conselleries d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials i de Governació. La Guàrdia Civil també registra l’Agència Tributària, el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, l’Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre d’Estudis Autonòmics, la Fundació Punt Cat, l’empresa T-Systems, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre d’altres. En aquesta nau hi intervenen prop de 10 milions de paperetes i altre material electoral com actes de constitució de meses i d’escrutini. En el marc de l’operació, anomenada “Operació Anubis” es detenen 14 persones, la majoria treballadors i alts càrrecs del Govern de la Generalitat, com Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; però també treballadors i directius d’empreses privades. Tots ells són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutje instructor, alguns fins 2 dies després de la seva detenció.
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
La magistrada del TSJC que instrueix la causa contra el Govern per l’organització del referèndum ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
Se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya
La jornada comença amb l’anunci del Govern de la Generalitat sobre el cens universal, que permet que els ciutadans puguin votar a qualsevol col·legi. En molts col·legis hi han passat la nit ciutadans per evitar que la policia els tanqués i des de les 5:00 h de la matinada van arribant un gran nombre de persones a molts col·legis. A partir de les 9:00 h, amb l’obertura dels col·legis, comencen les càrregues de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a diferents col·legis del país per entrar als centres de votació i requisar urnes i vots. En alguns punts ho aconsegueixen i en d’altres desisteixen davant la resistència dels concentrats. Les actuacions policials, que es produeixen majoritàriament durant el matí, deixen 1.066 ferits segons la Generalitat. Malgrat la violència policial, a la majoria de col·legis es pot dur a terme la votació i hi acaben participant, fins les 20:00 h, uns 2.262.000 votants (un 42% del cens) i els resultats són 90,2% Sí i 7,8% No. La Generalitat xifra en uns 400 els col·legis tancats.
Aprovada l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució
El Ple del Senat aprova l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució amb els vots favorables del PP, PSOE, Ciudadanos i Coalición Canaria. L’aprovació es concreta en una sèrie de mesures que permeten a Mariano Rajoy intervenir l’autonomia de la Generalitat. Les mesures prevuen la convocatòria d’eleccions a Catalunya en el termini de 6 mesos i que la intervenció acabi amb la presa de possessió d’un nou President de la Generalitat. El mateix divendres 27, després de la celebració d’un Consell de Ministres, Rajoy anuncia les mesures d’intervenció que són, entre d’altres, la dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria eleccions per al dia 21 de desembre; cessament del President, del Govern de la Generalitat, i d’alguns altres alts càrrecs; assumpció de les competències de les conselleries pels diferents ministeris i l’assumpció de les funcions de la presidència i la vicepresidència de la Generalitat per la vicepresidenta del govern de l’Estat espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; i la supressió, entre d’altres organismes, del Consell Assessor per la Transició Nacional, el DIPLOCAT i les delegacions de la Generalitat. Les mesures entren en vigor amb la seva publicació al BOE el 28 d’octubre. A partir de llavors s’inicia el període electoral.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Embargament preventiu de diversos immobles propietat d’Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i Jordi Vilajoana
El Tribunal de Comptes ordena l’embargament preventiu de diversos immobles propietat de Mas, Homs, Ortega, Rigau i Vilajoana per cobrir l’import de la presumpta responsabilitat comptable per les despeses de la Generalitat en l’organització del 9-N.
Aprovada la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional en contra de l’aplicació de l’Article 155
La diputació permanent del Parlament de Catalunya aprova la interposició d’un recurs al TC en contra de l’aplicació de l’Article 155 amb els vots dels diputats de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Ho aproven després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern. El recurs es presenta finalment el 9 de gener de 2018. De la seva banda, diputats de JxSí i la CUP presenten un recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en contra de la dissolució el Parlament en aplicació de l’article 155, per entendre que això ha vulnerat els seus drets polítics.