Ciutadans sol·licita a la Delegació del Govern a Catalunya que impedeixi la consulta perquè considera que obre la porta a més referèndums il·legals per parts dels ajuntaments.
Manifestació a Barcelona: “Som una nació. Nosaltres decidim.”
Manifestació contra la resolució de TC sobre l’Estatut. 1 milió cent mil persones van assistir-hi, segons la Guàrdia Urbana. Tots els partits amb representació al Parlament van donar suport a la manifestació, amb l’excepció del PP i Ciutadans.
El Ple del Parlament aprova per àmplia majoria una resolució a favor del pacte fiscal presentada pel Govern
S’aprova amb els vots de CiU, PSC, ERC, ICV–EUiA i Joan Laporta, tot i que el PSC s’absté en un parell d’apartats, llevat del diputat Ernest Maragall que hi vota a favor. Per la seva banda, el PP s’absté en la majoria de punts i només vota en contra de l’apartat sobre la hisenda pròpia. C’s i Solidaritat voten en contra de tota la resolució.
El Parlament aprova impulsar una consulta sobre la sobirania de Catalunya
Voten a favor al Parlament de Catalunya: CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat i Joan Laporta. En contra: PP i Cs. Abstenció: PSC.
Resolució 5/X del Parlament de Catalunya per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya i s’acorda iniciar el camí cap a l’exercici del dret a decidir
El Parlament de Catalunya aprova una petició al Congrés dels Diputats perquè la Generalitat pugui organitzar el referèndum
Presentació de la proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP–CC presenten una proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya i la mesa del Parlament l’admet a tràmit amb l’oposició de les altres forces amb presència a la mesa (PSC, C’s i CSQP).
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUP–CC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El TC anul·la les ponències de les tres lleis de desconnexió
En dues sentències que resolen els recursos d’empara presentats per PSC i C’s al TC en contra de les ponències de les tres lleis de desconnexió.
El titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal
Juan Antonio Ramírez Sunyer, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo (advocat, candidat de Ciudadanos a les eleccions europees de 2009, tertulià del programa d’Intereconomía de El Gato al agua) contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal arran de les declaracions de Vidal sobre el fet que la Generalitat tindria les dades fiscals dels catalans. Aquesta causa acabarà servint per dur a terme una investigació sobre l’organització del referèndum.
El Consell de Garanties Estatutàries emet un dictàmen sobre el projecte de pressupostos de 2017 contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum
Aquest dictàmen emés pel Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte de pressupostos de 2017 (en resposta als recursos de Ciudadanos, PSC i PP) és contrari a la inclusió de la disposició addicional 31 que preveu la celebració del referèndum, per tractar-se d’una competència exclusiva de l’Estat. El dictament avala les partides destinades a processos electorals. El dictamen no és vinculant i el Govern decideix no modificar el projecte.
Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017
Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.
Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.
S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament
La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.
Aprovada l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució
El Ple del Senat aprova l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució amb els vots favorables del PP, PSOE, Ciudadanos i Coalición Canaria. L’aprovació es concreta en una sèrie de mesures que permeten a Mariano Rajoy intervenir l’autonomia de la Generalitat. Les mesures prevuen la convocatòria d’eleccions a Catalunya en el termini de 6 mesos i que la intervenció acabi amb la presa de possessió d’un nou President de la Generalitat. El mateix divendres 27, després de la celebració d’un Consell de Ministres, Rajoy anuncia les mesures d’intervenció que són, entre d’altres, la dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria eleccions per al dia 21 de desembre; cessament del President, del Govern de la Generalitat, i d’alguns altres alts càrrecs; assumpció de les competències de les conselleries pels diferents ministeris i l’assumpció de les funcions de la presidència i la vicepresidència de la Generalitat per la vicepresidenta del govern de l’Estat espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; i la supressió, entre d’altres organismes, del Consell Assessor per la Transició Nacional, el DIPLOCAT i les delegacions de la Generalitat. Les mesures entren en vigor amb la seva publicació al BOE el 28 d’octubre. A partir de llavors s’inicia el període electoral.
L’Ajuntament de Barcelona retira la pancarta “Llibertat presos polítics” que penja del balcó
La Junta Electoral Provincial de Barcelona ordena a l’Ajuntament de Barcelona que retiri la pancarta “Llibertat presos polítics” que penja del balcó, arrel d’un recurs de Ciudadanos. Els següents dies i setmanes se succeiran els requeriments de les Juntes Electorals a ajuntaments de tot el país perquè retirin pancartes i símbols relacionats amb els presos polítics, amb referències a la República Catalana, etc.
21D: Jornada electoral al Parlament de Catalunya
Se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació és del 79,1%, la més alta de la història en unes eleccions al Parlament. Ciudadanos queda en primera posició, seguit de Junts per Catalunya, la candidatura liderada per Carles Puigdemont, ERC, PSC, En Comú-Podem, CUP i PP. Els independentistes tornen a tenir majoria absoluta al Parlament.