El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.
L’Advocacia de l’estat espanyol presenta un recurs contra l’acord del ple d’Arenys de Munt de suport a la consulta i en demana la suspensió cautelar
Jorge Buxadé, l’advocat encarregat de recórrer el referèndum en nom de l’estat, havia estat candidat del partit feixista Falange Española de las JONS. Més tard, esdevindria eurodiputat de VOX i vicepresident de l’àrea política al comitè executiu nacional del partit.
El jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona acorda suspendre els efectes de l’acord del ple d’Arenys, tal com demanava d’advocacia de l’Estat
El dia 9 de setembre confirma la suspensió demanada per l’advocacia de l’Estat de l’acord sobre la consulta.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya autoritza la manifestació de La Falange pel dia de la consulta
El TSJC argumenta que el retard d’una setmana introduït pel Departament d’Interior de la Generalitat “equival a una prohibició” per impedir que els ciutadans donin “resposta o reacció a un acte de participació ciutadana“.
Aprovació de la sentència sobre el recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya
Es declaren inconstitucionals 14 articles sobre llengua, ordenament jurídic català, banca i caixes d’estalvi, dret civil, finançament i regulació tributària local. Degut al recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya, també se sotmetran a reinterpretació 23 articles i 4 disposicions, que modificaran els aspectes referents als drets històrics i els símbols, el català com a llengua vehicular en l’ensenyament, el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, les competències en immigració i en les consultes a la ciutadania i la bilateralitat en les negociacions amb l’estat. Assenyalen que la definició de Catalunya com a nació no té validesa jurídica, tot fent-hi constar explícitament “la indissoluble unitat d’Espanya”.
El Tribunal Constitucional desestima els recursos sobre la reforma de l’Estatut presentats pels governs del País Valencià, les Illes Balears i AragóEl 29 de septembre, desestima el recurs presentat pel govern de Múrcia.
El Tribunal Suprem emet una sentència que obliga a “reintroduir” el castellà a les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa amb relació al català”
El Tribunal Suprem ho fa en aplicació de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. La Generalitat recorre la sentència.
El govern espanyol presenta un recurs davant del TC sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum
El govern espanyol considera que l’estat és qui té la competència exclusiva de convocatòria de referèndums i que el recurs presentat davant del TC va en la línia de la sentència del TC sobre l’Estatut. Amb l’admissió a tràmit del 15 de febrer de 2011, queden suspesos els articles recorreguts.
El Constitucional aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes
El TC aixeca la suspensió dels articles recorreguts de la llei de consultes populars per via de referèndum
El Jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona anul·la definitivament l’acord del ple municipal d’Arenys de Munt de suport a la celebració de la consulta municipal sobre la independència
L’acord del ple estava suspès a causa del recurs de l’advocacia de l’Estat des del setembre de 2009, i va impedir celebrar la consulta en dependències municipals.
Resolució del TSJC davant la immersió lingüística
EL TSJC resol que es pot mantenir la immersió si es fan excepcions per famílies que rebutgen escolaritzar en català.
El Tribunal Suprem anul·la diversos articles sobre l’ús del català
Els articles estaven inclosos en un decret sobre el segon cicle de l’educació infantil aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2008. Entre els articles anul·lats per part del Tribunal Suprem hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament”.
L’associació d’extrema dreta Manos Limpias presenta una querella contra Artur Mas
La querella de Manos Limpias contra el president Mas és per prevaricació, desobediència, rebel·lió, provocació a la sedició i malversació, posteriorment ampliarà diverses vegades la querella per incloure nous fets, delictes i querellats
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra les actuacions del Govern de la Generalitat relatives a la convocatòria del 9N
El recurs del govern espanyol intenta aturar el procés de participació ciutadana del 9-N encetat per la Generalitat.
La Fiscalia Superior de Catalunya inicia diligències d’investigació per les actuacions del Govern de la Generalitat destinades a l’organització del 9-N
La Fiscalia persegueix les actuacions de la Generalitat per organitzar el 9-N
Partits com UPyD i PxC, així com membres d’altres partits polítics com el PP, organitzacions com Societat Civil catalana i ciutadans particulars presenten denúncies en jutjats de guàrdia demanant mesures cautelars com tancament de col·legis i retirades de les urnes
S’admeten a tràmit algunes denúncies de partits com el PP, però no s’acorda cap mesura cautelar.
La presidenta del PP català anuncia en una entrevista que la fiscalia presentarà una querella contra els membres del govern “aquest mateix matí”
Alícia Sánchez-Camacho del PP avança l’actuació de la fiscalia contra els membres del govern de la Generalitat
La Junta de Fiscals de Sala dona suport a la decisió del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce de presentar una querella contra els responsables del 9-N
La Junta de Fiscals de Sala de la Fiscalia és convocada davant la negativa del fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, de presentar una querella contra la Generalitat per l’organització del 9-N.
Dimissió de Torres-Dulce, Fiscal General de l’Estat. Les pressions polítiques i les males relacions amb el govern són determinants
L’últim xoc del fiscal Torres-Dulce va ser per la gestió del 9-N.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella de Manos Limpias
També inclou les altres denúncies i querelles que ha rebut el TSJC per aquests fets, les denúncies presentades durant el 9-N que li han estat remeses per diferents jutjats i la querella de la fiscalia contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, acumulant tots els procediments en una sola causa: el procediment iniciat per Manos Limpias, per ser el més antic. També recau sobre Manos Limpias la direcció lletrada de l’acusació popular. Les resolucions no es dictaran oficialment ni notificaran fins el 8 de gener.
Aprovació d’una reforma del codi penal
El Congrés l’aprova amb els vots favorables només del PP, que té majoria absoluta. Entre altres canvis, modifica el delicte de malversació per incloure la gestió deslleial del patrimoni públic, i no només la desviació per a fins particulars, com fins al moment. La reforma no afecta el procediment penal d’Artur Mas perquè els fets són anteriors a la reforma, però el canvi serà rellevant en el judici per la celebració de l’1 d’octubre.
Ortega i Rigau declaren com a imputades pel 9-N
La consellera en funcions Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega declaren davant del TSJC per haver impulsat el procés participatiu del 9-N.
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El govern espanyol recorre al Tribunal Constitucional la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat
El govern espanyol mitjançant un conflite positiu de competències recorre al TC la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, creat el 13 de gener. Argumenta que hi ha un conflicte de competències i que persegueix l’objectiu d’internacionalitzar el procés d’independència.
El TC admet a tràmit el conflicte de competències del govern espanyol contra la denominació les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat i el suspèn
El Tribunal Suprem obre una causa penal contra Francesc Homs pel seu paper en l’organització del 9-N, quan era conseller de Presidència
La causa contra Francesc Homs s’inicia per reemissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la condició d’aforat d’Homs com a diputat del Congrés. El Suprem rebutja assumir tota la causa del 9-N i les causes contra Mas, Ortega i Rigau continuen al TSJC.
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos articles de la Llei 3/2015
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos articles de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives, que incloia la creació de de les anomenades “estructures d’estat”.
El TSJC admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell
La querella de la Fiscalia al TSCJ contra la presidenta de la Mesa del Parlament Carme Forcadell és per prevaricació i desobediència per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.
La Guàrdia Civil deté a vuit joves per la presumpte agressió a dos guàrdies civils fora de servei i les seves respectives parelles durant una baralla en un bar a la matinada del 16 d’octubre a Altsasu, Navarra.
Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
El titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal
Juan Antonio Ramírez Sunyer, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, admet a tràmit la denúncia de Miguel Durán Calvo (advocat, candidat de Ciudadanos a les eleccions europees de 2009, tertulià del programa d’Intereconomía de El Gato al agua) contra l’exjutge i exsenador d’ERC Santiago Vidal arran de les declaracions de Vidal sobre el fet que la Generalitat tindria les dades fiscals dels catalans. Aquesta causa acabarà servint per dur a terme una investigació sobre l’organització del referèndum.
Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència
La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
Vox presenta una segona querella contra Santiago Vidal
El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona admet a tràmit una segona querella presentada per VOX contra Santiago Vidal en relació a les seves declaracions en conferències i que també es dirigeix en contra del secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, i el director de l’Institut d’Estudis per a l’Autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer. Aquesta causa acabarà servint per dur a terme una investigació sobre els preparatius del referèndum.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Homs a una pena de 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros
A Francesc Homs se’l condemna per desobediència pel seu paper en l’organització del 9-N. En haver estat jutjat directament pel TS no pot recórrer la sentència a una instància superior, de manera que la sentència és ferma. Homs presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. La multa es pagarà amb diners de la Caixa de Solidaritat.
La Fiscalia presenta una querella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la consellera Meritxell Borràs i el secretari general del Departament de Governació, Francesc Esteve
La querella de la Fiscalia davant del TSJC contra la consellera Borràs i el Secretari General Esteve és pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació per haver inciat els tràmits per la compra d’urnes. El 20 de juny, el TSJC admet a tràmit la querella.
La Guàrdia Civil duu a terme interrogatoris d’alts càrrecs, funcionaris i treballadors de la Generalitat
Segons indica el propi cos i les citacions, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13. Els interrogatoris són en relació a la creació de la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya de la Generalitat per impulsar el registre de catalans a l’exterior. Fonts de la Fiscalia expliquen que s’han inhibit en la investigació sobre la companya de registre de catalans a l’exterior a favor del jutjat número 13. La Guàrdia Civil continua amb els interrogatoris durant el juliol.
El Govern presenta la Llei del referèndum en un acte al Teatre Nacional de Catalunya
El govern de la Generalitat defensa que el referèndum estarà emparat per la legalitat i la legitimitat d’aquesta llei.
La Guàrdia Civil es presenta al Teatre Nacional de Catalunya
La Guàrdia Civil es presenta per demanar la documentació relacionada amb l’acte de presentació del referèndum del dia 4 de juliol, en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13.
La CUP presenta un escrit autoinculpant-se com a coautora i cooperadora necessària en l’organització del referèndum
La CUP el presenta davant del Jutjat d’Instrucció Número 13 de Barcelona. El 19 de juliol, el Jutjat dicta una interlocutòria denegant la inclusió de la CUP en les investigacions, al·legant que no estava investigant l’organització del referèndum.
El perfil de Twitter del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya publica un tuit explicant les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil
El compte oficial de Twitter del TSJC publica un tuit explicant que les diligències que està duent a terme la Guàrdia Civil són “diligències de policia judicial” no sol·licitades pel Jutjat d’Instrucció número 13, tot i que les citacions de la Guàrdia Civil pels interrogatoris especifiquen que són en el marc de la investigació ordenada per aquest jutjat.
La Generalitat presenta una denúncia contra la Guàrdia Civil en relació als interrogatoris als alts càrrecs de la Generalitat en relació amb l’organització del referèndum entre altres motius, per haver indicat en les citacions i en les actes policials que es duien a terme en el marc de la causa del Jutjat d’Instrucció número 13, fet que ha estat després negat pel propi jutjat.
El 31 de juliol, el Col·lectiu Drets també presenta una querella contra la Guàrdia Civil per aquest motiu i per com s’han dut a terme els interrogatoris. Segons Drets, el Jutjat d’Instrucció número 13 podria estar investigant d’amagat la preparació del referèndum o la Guàrdia Civil estaria actuant sense cobertura judicial. La querella i la denúncia de la Generalitat recauen en el Jutjat d’Instrucció número 32, que les inadmet per no considerar delictius els fets. El Col·lectiu Drets recorre la inadmissió a l’Audiència Provincial.
La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament
La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Guàrdia Civil registra dues seus del setmanari “El Vallenc” buscant proves de la impressió de material pel referèndum
El registre desperta la mobilització popular, i un nombrós grup de manifestants es concentra a l’entrada del setmanari. La Guàrdia Civil també torna a registrar la impremta de Constantí. Les diligències prèvies del Jutjat de Tarragona que motiven aquests escorcolls acaben unides a la causa del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Després de dur a terme una sèrie d’investigacions, el Jutjat de Tarragona s’inhibeix el desembre de 2018.
Un jutjat de Madrid suspèn la celebració d’un acte de suport al referèndum que havia de celebrar-se en un local de l’Ajuntament de Madrid el 17 de setembre
La cessió del local havia estat recorreguda pel grup municipal del PP. L’acte se celebrarà finalment en un local privat.
La Guàrdia Civil tanca el web oficial del referèndum
La Guàrdia Civil tanca el web referendum.cat per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Els agents entren a les instal·lacions de la companyia CDMon, que gestiona el servidor del portal de l’1-O, perquè inactivin la web. No obstant, el contingut de la web es replica en altres dominis que difonen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a través de Twitter.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització de l’1-0
La web garanties.cat contenia informació sobre la Llei del Referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La Guàrdia Civil escorcolla una impremta amb seu a Sant Feliu de Llobregat (Artyplan)
En compliment de la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya (2/2017), la Guàrdia Civil escorcolla la impremta Artyplan, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, i després de 24 hores de vigilància perimetral i registre dels empleats, i una impremta amb seu a l’Hospitalet del Llobregat i Poble Nou (Marc Martí). A la nau del Poblenou hi intervenen cartells de publicitat del referèndum. L’endemà, també en compliment de la instrucció de la Fiscalia, la Guàrdia Civil registra una impremta situada a Sant Adrià del Besós (Zukoy) on intervé planxes destinades a l’eleboració de cartells de publicitat del referèndum.
La policia municipal de Vitòria irromp a un acte sobre el referèndum on participa Anna Gabriel
L’acte sobre el referèndum, que se celebrava en un local municipal, queda suspès. La policia actuava per ordre judicial després que un jutjat de guàrdia suspengués cautelarment l’acte a petició de la delegació del govern espanyol, que va presentar un recurs contra l’Ajuntament i contra Anna Gabriel per la celebració de l’acte.
La Guàrdia Civil es presenta a les redaccions de Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui, El Nacional i Racó Català i els notifica l’ordre de la instructura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no publicar l’anunci del referèndum.
En dies posteriors la Guàrdia Civil es presentarà també en altres mitjans com El Món i Ràdio la Mina per notificar-lis l’ordre del TSJC per tal que no publiquin l’anunci del referèndum.
Bloquejades algunes webs relacionades amb el referèndum
Els operadors de telecomunicacions de Movistar i Vodafone, entre d’altres, bloquegen l’accés a diverses webs relacionades amb el referèndum, algunes d’elles allotjades en servidors estrangers, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. També la Fundació puntCAT tanca la web ref1oct.cat per mandat judicial.
La Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum
Per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum, inclosos registres a les conselleries d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials i de Governació. La Guàrdia Civil també registra l’Agència Tributària, el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, l’Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre d’Estudis Autonòmics, la Fundació Punt Cat, l’empresa T-Systems, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre d’altres. En aquesta nau hi intervenen prop de 10 milions de paperetes i altre material electoral com actes de constitució de meses i d’escrutini. En el marc de l’operació, anomenada “Operació Anubis” es detenen 14 persones, la majoria treballadors i alts càrrecs del Govern de la Generalitat, com Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; però també treballadors i directius d’empreses privades. Tots ells són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutje instructor, alguns fins 2 dies després de la seva detenció.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables
La Fiscalia de l’Audiència Nacional apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables. La Fiscalia considera que la gent concentrada a les portes de la conselleria d’Economia impedien, “per la força”, la feina de la comitiva judicial i el compliment de les resolucions judicials.
La Policia Nacional registra el domicili d’un jove de Burjassot que havia replicat la web referendum.cat
La web havia estat anteriorment tancada per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13. El registre, dut a terme per 8 agents, estava autoritzat pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Paterna a través d’un aute que li imputava desobediència arrel de la denúncia de la Brigada de Delictes Telemàtics de la Policia Nacional. En el marc de les mateixes diligències i per ordre del mateix jutjat, una desena de persones són citades a declarar a comissaries de la Policia Nacional a Barcelona, Girona i Tarragona el dia 25 de septembre com a investigades per desobediència, també per haver dut a terme rèpliques de webs sobre el referèndum. En el marc d’aquesta operació hi acaben havent una vintena d’investigats però el Jutjat de Paterna s’inhibeix en els jutjats dels partits judicials de cadascun dels investigats i, per tant, els investigats queden en causes separades en diferents jutjats.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
La magistrada del TSJC que instrueix la causa contra el Govern per l’organització del referèndum ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
El Consell de Ministres aprova un Decret-Llei de mesures urgents que permet a les empreses traslladar la seu social a un altre terme municipal per decisió del consell d’administració, fins i tot si els estatuts socials fixen que el canvi de domicili és competència de la junta general d’accionistes
El mateix dia el consell d’administració de Caixabank aprova el trasllat de la seu de Barcelona a València. L’entitat fa ús de la nova mesura aprovada pel Consell de Ministres, ja que els seus estatus estableixen com a competència de la junta general el trasllat de la seu social. El dia abans, el consell d’administració de Banc Sabadell havia aprovat el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Alacant. Aquesta entitat ja havia modificat els seus estatuts el 2015 per permetre el trasllat sense l’arpovació de la junta general.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
Amnistia Internacional demana la suspensió de la presó provisional de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
Amnistia Internacional considera que els càrrecs de sedició són excessius i que la presó provisional vulnera el seu drets de Cuixart i Sànchez a la llibertat d’expressió i la reunió pacífica i per això demana la suspensió de la presó preventiva.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
Detinguts dos joves del Baix Ebre per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ contra els membres dels cossos de seguretat estatals
Dos joves de Camarles i Deltebre (Baix Ebre) són detinguts per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ a través de les xarxes socials contra els membres dels cossos i forces de seguretat estatals (Policía Nacional i Guàrdia Civil) desplegats a Catalunya. Els joves són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutge i queden pendents de citació per amenaces als cossos de seguretat i per un delicte d’incitació a l’odi. Tots dos joves han de comparèixer setmanalment al jutjat.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
La magistrada Lamela dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-0
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-O: el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica (Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig).
El president Carles Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres
El MHP Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres. Se’ls trasllada a l’edifici de la Fiscalia, on se’ls pren declaració. El jutge encarregat del cas acorda deixar-los en llibertat mentre es resol la petició d’entrega.
Vuit mestres de la Seu d’Urgell declaren davant d’un jutge d’instrucció de la Seu d’Urgell per un possible delicte d’incitació a l’odi
Vuit mestres de tres escoles de la Seu d’Urgell declaren davant d’un jutge d’instrucció de la Seu d’Urgell per un possible delicte d’incitació a l’odi arran de la denúncia presentada per diverses famílies pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. Després de prendre’ls declaració, el jutge decideix mantenir-los com a investigats en el marc de la Operació Dignity.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats
En el marc de la causa contra els líders de l’1-O, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats. Dicta presó provisional sense fiança pel Vicepresident Oriol Junqueras, per Joaquim Forn i per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la resta de consellers empresonats (Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó) acorda presó sota fiança de 100.000 euros. Són alliberats el mateix dia després que les entitats sobiranistes abonin la fiança a càrrec de la Caixa de Solidaritat, i surten de la presó. Junqueras recorre el seu empresonament en apel·lació davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.
Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada Lamela contra el president Puigdemont i la resta de consellers a l’exili
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. Manté, però, l’ordre de detenció en territori espanyol per Puigdemont i els 4 consellers exiliats.