Es tracta del primer recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El grup al Congrés del PP argumenta que l’Estatut és una “Constitució paral·lela” i demana que s’elimini la definició de Catalunya com a nació i el “deure” de saber català.
El Defensor del Poble presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Segon recurs d’inconstitucionalitat. El Defensor del Poble, Enrique Múgica (militant del PSOE), presenta recursos contra 112 articles i quatre disposicions addicionals de l’Estatut.
El govern de Múrcia (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Tercer recurs d’inconstitucionalitat. El govern murcià, del PP, recorre l’article de l’Estatut que dona plens poders a la Generalitat per a definir el cabal ecològic del riu Ebre.
El govern de La Rioja (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Quart recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’Estatut. El govern de La Rioja presenta el recurs sobre els articles referents a finançament, l’Institut Català de Finances, gestió de l’aigua i denominacions d’origen.
El govern d’Aragó (PSOE – PAR) presenta recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Cinquè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern de l’Aragó, del PSOE, presenta el recurs en relació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
El govern del País Valencià (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Sisè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern del País Valencià, del PP, també presenta el recurs en relació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a més de la gestió de l’aigua, l’Institut Català de Finances i el finançament.
El govern de les Balears (PP – Unió Mallorquina) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Setè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern balear, del PP, també recorre la disposició addicional tercera, referent a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Aprovació de la sentència sobre el recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya
Es declaren inconstitucionals 14 articles sobre llengua, ordenament jurídic català, banca i caixes d’estalvi, dret civil, finançament i regulació tributària local. Degut al recurs presentat pel PP a l’Estatut de Catalunya, també se sotmetran a reinterpretació 23 articles i 4 disposicions, que modificaran els aspectes referents als drets històrics i els símbols, el català com a llengua vehicular en l’ensenyament, el dret i el deure de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, les competències en immigració i en les consultes a la ciutadania i la bilateralitat en les negociacions amb l’estat. Assenyalen que la definició de Catalunya com a nació no té validesa jurídica, tot fent-hi constar explícitament “la indissoluble unitat d’Espanya”.
El govern espanyol presenta un recurs davant del TC sobre la llei catalana de consultes populars per via de referèndum
El govern espanyol considera que l’estat és qui té la competència exclusiva de convocatòria de referèndums i que el recurs presentat davant del TC va en la línia de la sentència del TC sobre l’Estatut. Amb l’admissió a tràmit del 15 de febrer de 2011, queden suspesos els articles recorreguts.
El govern espanyol presenta recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de consultes (Llei 10/2014) i contra el decret de convocatòria de la consulta (Decret 129/2014)
El TC es reuneix de manera extraordinària aquella mateixa nit, admet a tràmit els recursos del govern espanyol i els articles i el decret queden cautelarment suspesos.
El TC admet a tràmit el recurs del Govern espanyol contra el procés de participació ciutadana del 9N
A més d’admetre el recurs del govern espanyol, el TC acorda suspendre els autos impugnats i qualsevol actuació de preparació de la consulta. Tot i la suspensió, la Generalitat manté la convocatòria
Declaració nul·la del decret de convocatòria del 9-N
El Tribunal Constitucional declara nul el decret de convocatòria del 9-N (Decret 129/2014) i dos preceptes de la llei de consultes de 2014 (Llei 10/2014).
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea (Llei 16/2014). Els articles recorreguts queden suspesos amb l’admissió a tràmit el 14 d’abril de 2015.
El govern espanyol recorre alguns articles de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives davant del TC. La llei preveia la creació d’una Administració tributària catalana, un dels elements més importants de les “estructures d’estat”
Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 25 de juny, els articles recorreguts pel govern espanyol queden automàticament suspesos.
El govern espanyol recorre al TC el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional (Decret 16/2015) a través d’un conflicte de competència. Argumenta un conflicte de competències i denuncia que el Comissionat pretén “avançar en un procés de construcció d’estructures d’estat”
Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 7 de juliol de 2015, el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional que recorre el govern espanyol queda automàticament suspès.
Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP
Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP–CC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.
Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP
El Tribunal Constitucional declara inconstitucional el procés de participació ciutadana del 9-N
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El TC declara inconstitucional i nul·la la Declaració sobre el procés d’independència
Després d’aquesta declaració inconstitucional per part del TC, el govern espanyol presentarà posteriorment recursos basats en la sentència del TC 259/2015 contra altres resolucions del Parlament.
El govern espanyol demana la nul·litat de la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
El govern espanyol demana al Tribunal Constitucional que declari nul·la la creació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent mitjançant un incident d’execució de la sentència 259/2015.
El govern espanyol recorre al Tribunal Constitucional la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat
El govern espanyol mitjançant un conflite positiu de competències recorre al TC la denominació i les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, creat el 13 de gener. Argumenta que hi ha un conflicte de competències i que persegueix l’objectiu d’internacionalitzar el procés d’independència.
El TC admet a tràmit el conflicte de competències del govern espanyol contra la denominació les competències del Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat i el suspèn
La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió
Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.
El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos articles de la Llei 3/2015
El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals diversos articles de la Llei 3/2015 de mesures fiscals, financeres i administratives, que incloia la creació de de les anomenades “estructures d’estat”.
El Tribunal Constitucional fixa els límits de l’activitat de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent
El govern espanyol demana la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent
El govern espanyol demana al TC la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI) i que concreti si Carme Forcadell, presidenta del Parlament, té responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
El TC admet a tràmit l’incident d’execució del Govern Espanyol
En un ple extaordinari convocat a l’efecte, el TC admet a tràmit l’incident d’execució del Govern Espanyol de manera que queden suspeses les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI).
El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).
El govern espanyol demana al TC l’anul·lació de la resolució del Parlament sobre el referèndum
El govern espanyol, a més de sol·licitar l’anul·lació al TC de la resolució del Parlament, demana concretar si Carme Forcadell i els membres de la mesa que han permès la votació tenen responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.
El TC admet a tràmit l’incident d’execució presentat pel Govern espanyol en contra de la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI)
L’admissió a tràmit al TC de l’incident d’execució presentat pel govern espanyol en contra la resolució del Parlament causa que la resolució quedi suspesa.
El TC anul·la les ponències de les tres lleis de desconnexió
En dues sentències que resolen els recursos d’empara presentats per PSC i C’s al TC en contra de les ponències de les tres lleis de desconnexió.
Sentència sobre la Llei d’acció exterior de la Generaltat (Llei 16/2014): el TC anul·la alguns articles i fixa la interpretació d’altres per indicar que han de respectar les competències estatals.
Entre els punts anul·lats de la Llei d’acció exterior pel TC hi el reconeixement al dret a decidir dels pobles, la promoció de relacions bilaterals i la referència a la “diplomàcia pública” per part de la Generalitat.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
El Consell d’Europa critica la reforma de la llei del Tribunal Constitucional
Aquesta llei li permet executar les seves pròpies sentències perquè el Consell d’Europa entén que aquesta atribució podria afectar la percepció de neutralitat del TC.
El Tribunal Constitucional anul·la bona part de la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum, sobre la que tenia pendent pronunciar-se des de 2010.
A part d’anul·lar la Llei de Consultes, el mateix dia, el TC també anul·la el decret de creació del Comissionat per la Transició Nacional de Catalunya.
El Tribunal Constitucional anul·la la denominació del Departament d’Afers Exteriors per considerar-la mimètica a la de l’Estat
El TC al·lega que podria generar confusió i interferir en l’execució de la política exterior espanyola, competència exclusiva de l’Estat. La sentència també estableix els termes en els que s’ha d’interpretar el decret de creació del Departament per considerar-se constitucional.
El Tribunal Constitucional anul·la la disposició addicional dels pressupostos de 2017 de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum
El TC declara que les partides dels pressupostos de la Generalitat destinades a processos electorals són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament
La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.
S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament
La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.
S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament
Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.
El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.
El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.
El govern espanyol acorda presentar recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya i contra la Llei de Transitorietat
Mentre que el recurs del govern espanyol contra els diversos articles de la Llei de Codi Tributari es presenten el dia 8, el segon recurs contra la Llei de Transitorietat s’acaba presentant el dia 11 de septembre.
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos del govern espanyol en contra de la Llei de Transitorietat Jurídica
La Llei de Transitorietat Jurídica queda suspesa. El ple del TC també admet el recurs del govern espanyol contra alguns articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya, que també queden suspesos.