La pena de presó imposada per l’Audiència Nacional per un delicte d’injúries contra la corona s’acaba substituint per una multa de 2700 euros.
Ciutadans (C’s) sol·licita a la conselleria de Governació i a la Delegació del Govern de Catalunya que impedeixin la consulta sobre la independència a Arenys de Munt
Ciutadans sol·licita a la Delegació del Govern a Catalunya que impedeixi la consulta perquè considera que obre la porta a més referèndums il·legals per parts dels ajuntaments.
L’Advocacia de l’estat espanyol presenta un recurs contra l’acord del ple d’Arenys de Munt de suport a la consulta i en demana la suspensió cautelar
Jorge Buxadé, l’advocat encarregat de recórrer el referèndum en nom de l’estat, havia estat candidat del partit feixista Falange Española de las JONS. Més tard, esdevindria eurodiputat de VOX i vicepresident de l’àrea política al comitè executiu nacional del partit.
El jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona acorda suspendre els efectes de l’acord del ple d’Arenys, tal com demanava d’advocacia de l’Estat
El dia 9 de setembre confirma la suspensió demanada per l’advocacia de l’Estat de l’acord sobre la consulta.
El Jutjat contenciós administratiu 14 de Barcelona anul·la definitivament l’acord del ple municipal d’Arenys de Munt de suport a la celebració de la consulta municipal sobre la independència
L’acord del ple estava suspès a causa del recurs de l’advocacia de l’Estat des del setembre de 2009, i va impedir celebrar la consulta en dependències municipals.
La Policia Nacional deté el cantant Pablo Hasél a Lleida
Per ordres de l’Audiència Nacional, la Policia Nacional deté Hasél per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme arran del contingut de les seves cançons publicades a Youtube sobre membres de GRAPO o ETA. L’endemà de la seva declaració, l’Audiència Nacional el deixa en llibertat provisional amb la condició de comparèixer davant del jutjat cada quinze dies, seguint la petició de la Fiscalia.
L’Audiència Nacional condemna a Pablo Hasél
L’Audiència Nacional condemna el raper a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons. Hasél recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
La Fiscalia de Lleida demana un any i tres mesos de presó per Pablo Hasél i Ciniko pels presumptes delictes d’amenaces de mort a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, pel contingut de la seva cançó Menti-Ros, publicada a Youtube el 2014
El desembre d’aquell any Ros havia presentat una denúncia per presumpte delicte d’amenaces i d’atemptat contra l’honor i ara la Fiscalia de Lleida demana un any i tres mesos de presó per Pablo Hasél i Ciniko. El vídeo es retirà de Youtube per ordre judicial després de la denúncia.
El govern espanyol intervé les finances de la Generalitat
El control anterior per part del govern espanyol era de les despeses del fons de liquiditat autonòmic, i ara el control s’eleva a totes les despeses de l’executiu.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denuncia contra el cantant Pablo Hasel
Denuncien Hasel per presumptes delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia i forces i cossos de seguretat de l’Estat en una quinzena de missatges a Twitter. És la tercera denúncia que rep pel contingut dels seus missatges o les seves cançons, després del cas de ‘Menti-Ros’ i les lletres amb les quals se l’acusa d’enaltiment del terrorisme. El Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència el cita a declarar l’1 de setembre com a investigat. Hasel reconeix l’autoria dels tuits i el tribunal declara que comparegui setmanalment al jutjat, però denega la petició de retirada del passaport que havia sol·licitat la Fiscalia.
El cantant Pablo Hasél compareix per declarar davant de l’Audiència Nacional
Hasél compareix per declarar davant del magistrat instructor de l’Audiència Nacional, José de la Mata, com a investigat pel presumpte delicte d’injúries a la monarquia per la seva cançó “Juan Carlos el Bobón”, en què qualifica el monarca de “borratxo” i de “dilapidar els diners en gresques”, així com que el país “desitja la guillotina a la infanta Cristina”. Aquest últim cas queda incorporat al cas dels 64 tuits en els quals donava suport a membres de GRAPO. Hasel queda en llibertat sense mesures cautelars.
Els cantants Pablo Hasel i Ciniko condemnats a una multa de 540 euros per un delicte lleu de falta a l’autoritat
El jutjat Penal número 3 de Lleida condemna els cantants Pablo Hasel i Ciniko a una multa de 540 euros per un delicte lleu de falta a l’autoritat de l’alcalde de Lleida Àngel Ros en la cançó “Menti-Ros” publicada a Youtube el desembre del 2014 i despenjada després de la denúncia. Els acusats tenen deu dies per recórrer la sentència amb un recurs d’apel·lació davant al mateix jutjat perquè l’Audiència de Lleida el resolgui.
El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.
El raper Valtònyc condemnat a 3 anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons
L’Audiència Nacional condemna el cantant per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i amenaces pel contingut de les seves cançons. Valtònyc recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i els absol del delicte de prevaricació
Sentència 9-N: Les penes per desobediència imposades pel TSJC són de 2 anys d’inhabilitació i 36.000 € de multa per a Mas, d’un any i nou mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa per a Ortega i d’un any i mig d’inhabilitació i 24.000 € de multa per a Rigau. Tots 3 recorrren la sentència en cassació davant del Tribunal Suprem. Com que la sentència no és ferma, Rigau manté la seva acta de diputada del Parlament.
El Tribunal Suprem condemna a Francesc Homs a una pena de 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros
A Francesc Homs se’l condemna per desobediència pel seu paper en l’organització del 9-N. En haver estat jutjat directament pel TS no pot recórrer la sentència a una instància superior, de manera que la sentència és ferma. Homs presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. La multa es pagarà amb diners de la Caixa de Solidaritat.
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.
Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.
Ordres als Mossos d’Esquadra per a precintar els centres designats com a col·legis electorals
La Fiscalia Superior de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra que precintin els centres designats com a col·legis electorals abans del 30 de setembre i que vetllin perquè no es constitueixin les meses electorals l’1-O (Instrucció 6/2017). El president Carles Puigdemont presenta, en nom del Govern de la Generalitat, un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè aparti la Fiscalia de la investigació sobre l’organització del referèndum ja que ja hi ha una causa judicial oberta davant el tribunal.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament
La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.
La Guàrdia Civil desplega un dispositiu de vigilància davant d’una impremta de Constantí (Indugraf Offset) on sospiten que es podria estar imprimint material per al referèndum
La Guàrdia Civil sospita que es podria estar imprimint material per al referèndum i escorcolla els vehicles que arriben i marxen de la impremta.
El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.
El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.
La Fiscalia de Tarragona incoa diligències d’investigació per la presumpta elaboració de material per al referèdum a la impremta de Constantí en base a un atestat de la Guàrdia Civil.
A primera hora de la tarda, agents de la Guàrdia Civil, que ha romàs envoltant la impremta des del dia 6 de setembre a la tarda, entren a la impremta per ordre de la Fiscalia per dur-hi a terme una “inspecció”. La Fiscalia de Tarragona presenta una denúncia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics contra 5 responsables de l’empresa Indugraf Offset i contra el director del setmanari “El Vallenc” al Jutjat de Guàrdia de Tarragona que, al vespre, obre diligències prèvies i autoritza l’escorcoll de la impremta de Constantí i de dues seus del setmanari “El Vallenc” per buscar material que permeti l’organització de l’1-O, tal com demanava la Fiscalia.
La Guàrdia Civil registra dues seus del setmanari “El Vallenc” buscant proves de la impressió de material pel referèndum
El registre desperta la mobilització popular, i un nombrós grup de manifestants es concentra a l’entrada del setmanari. La Guàrdia Civil també torna a registrar la impremta de Constantí. Les diligències prèvies del Jutjat de Tarragona que motiven aquests escorcolls acaben unides a la causa del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Després de dur a terme una sèrie d’investigacions, el Jutjat de Tarragona s’inhibeix el desembre de 2018.
Un jutjat de Madrid suspèn la celebració d’un acte de suport al referèndum que havia de celebrar-se en un local de l’Ajuntament de Madrid el 17 de setembre
La cessió del local havia estat recorreguda pel grup municipal del PP. L’acte se celebrarà finalment en un local privat.
La Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que es persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum
La Fiscalia Superior del TSJC ordena a la Guàrdia Civil, a la Policia Nacional i als Mossos d’Esquadra que persegueixin actes dirgits a la preparació del referèndum, especificant que adoptin les mesures immediates necessàries per acreditar els fets i intervenir instruments destinats a la celebració del referèndum: urnes, paperetes, instruccions, etc. (Instrucció 2/2017)
La Guàrdia Civil tanca el web oficial del referèndum
La Guàrdia Civil tanca el web referendum.cat per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. Els agents entren a les instal·lacions de la companyia CDMon, que gestiona el servidor del portal de l’1-O, perquè inactivin la web. No obstant, el contingut de la web es replica en altres dominis que difonen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a través de Twitter.
Les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ordenen als Mossos d’Esquadra que facin extensiva a les Policies Locals la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Les fiscalies ho ordenen als Mossos que segueixin la instrucció del TSJC perquè aquests també persegueixin els actes de preparació del referèndum i actuiïn com a policia judicial.
La Fiscalia General de l’Estat ordena a les fiscalies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que investiguin 712 alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum.
Els alcaldes, que són citats a declarar com a investigats pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, són els que han signat decrets per posar a la disposició del Govern de Carles Puigdemont els locals necessaris per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
La Fiscalia presenta una querella contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i el president de l’Associació Catalana de Municipis
La Fiscalia Superior de Catalunya es querella contra la presidenta de l’AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l’ACM, Miquel Buch, pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la seva col·laboració en l’organització del referèndum. El 18 de setembre la Sala d’Admissions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit la querella per un possible delicte de desobediència, però descarta per ara els delictes de malversació i prevaricació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accepta part de les mesures cautelars demanades per la Fiscalia en la querella contra el Govern i ordena el tancament de la web garanties.cat i de la web on es podien apuntar voluntaris per a l’organització de l’1-0
La web garanties.cat contenia informació sobre la Llei del Referèndum. El TSJC també ordena a la Guàrdia Civil que informi sobre els mitjans privats que han insertat la publicitat del referèndum, com part de les mesures demanades per la Fiscalia contra el Govern.
La campanya pel sí en el referèndum s’inicia amb un acte unitari dels partidaris del sí a l’antiga plaça de toros de Tarragona
La delegació del govern espanyol a Catalunya havia advertit als gestors de l’equipament de que l’acte era “il·legal”. La Fiscalia de Tarragona obre diligències pels actes vinculats a la campanya del referèndum.
La Guàrdia Civil escorcolla una impremta amb seu a Sant Feliu de Llobregat (Artyplan)
En compliment de la instrucció donada per la Fiscalia Superior de Catalunya (2/2017), la Guàrdia Civil escorcolla la impremta Artyplan, amb seu a Sant Feliu de Llobregat, i després de 24 hores de vigilància perimetral i registre dels empleats, i una impremta amb seu a l’Hospitalet del Llobregat i Poble Nou (Marc Martí). A la nau del Poblenou hi intervenen cartells de publicitat del referèndum. L’endemà, també en compliment de la instrucció de la Fiscalia, la Guàrdia Civil registra una impremta situada a Sant Adrià del Besós (Zukoy) on intervé planxes destinades a l’eleboració de cartells de publicitat del referèndum.
La policia municipal de Vitòria irromp a un acte sobre el referèndum on participa Anna Gabriel
L’acte sobre el referèndum, que se celebrava en un local municipal, queda suspès. La policia actuava per ordre judicial després que un jutjat de guàrdia suspengués cautelarment l’acte a petició de la delegació del govern espanyol, que va presentar un recurs contra l’Ajuntament i contra Anna Gabriel per la celebració de l’acte.
La Guàrdia Civil es presenta a les redaccions de Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui, El Nacional i Racó Català i els notifica l’ordre de la instructura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no publicar l’anunci del referèndum.
En dies posteriors la Guàrdia Civil es presentarà també en altres mitjans com El Món i Ràdio la Mina per notificar-lis l’ordre del TSJC per tal que no publiquin l’anunci del referèndum.
Bloquejades algunes webs relacionades amb el referèndum
Els operadors de telecomunicacions de Movistar i Vodafone, entre d’altres, bloquegen l’accés a diverses webs relacionades amb el referèndum, algunes d’elles allotjades en servidors estrangers, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. També la Fundació puntCAT tanca la web ref1oct.cat per mandat judicial.
Actuacions policials en diferents municipis per impedir accions a favor del referèndum
En molts municipis com ara Sabadell, Barcelona, Torredembarra, Santpedor, Sant Cugat, El Prat, Cerdanyola del Vallès, Figueres, Masquefa, Premià de Mar i Llagostera, la Policia Local, a qui la Fiscalia havia ordenat actuar en contra de l’organització del referèndum (Instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya 2/2017), mira d’impedir accions a favor del referèndum, sobretot penjades de cartells però també actes o paradetes, i en algunes ocasions identifiquen a les persones que participen a les accions i fins i tot imposen multes. Aquest tipus d’actuacions policials es continuen produint en dies posteriors, en alguns casos dutes a terme pels Mossos d’Esquadra o pels cossos policials de l’Estat. El mateix dia 16, a la Sagrera, la Guàrdia Urbana deté a un un militant de la CUP durant un acte unitari del PDeCat, ERC i la CUP a favor del referèndum després de que el jove qüestionés als agents quan volien identificar als organitzadors. El jove passa la nit a la presó i l’endemà queda en llibertat amb càrrecs.
La Guàrdia Civil segueix escorcollant impremtes
La Guàrdia Civil continua duent a terme escorcolls en impremtes en compliment de la instrucció de la Fiscalia d’investigar l’organització del referèndum. El dia 17 escorcolla una impremta de Montcada i Reixach on s’intervenen 1,3 milions de cartells i altre material promocional del referèndum. L’endemà, duen a terme un escorcoll en una impremta de Sabadell, on intervenen 113.000 cartells de promoció del referèndum.
Inspeccions a les seus d’Unipost a diferents ciutats
En el marc de la investigació que la Guàrdia Civil duu a terme sobre l’organització del referèndum, la Guàrdia Civil inspecciona les seus d’Unipost a Barcelona, Manresa, l’Hospitalet de Llobregat i Terrasa. En aquesta última hi localitzen correspondència amb el logotip de la Generalitat que sospiten que està relacionada amb el referèndum i la Fiscalia demana al jutjat de guàrdia de Terrassa que autoritzi la intervenció de la correspondència i l’obertura d’un sobre. El Jutjat ho autoritza i es comprova que es tracta de les notificacions per als membres de les meses electorals del referèndum. La Guàrdia Civil anuncia que han intervingut 45.000 notificacions.
La Guàrdia Civil es persona davant de la seu de la CUP
La Policia Nacional es presenta davant de la seu de la CUP, on hi romandran durant 8 hores mentre es produeix una concentració de protesta al davant. Cap a les 19:00 h marxen sense practicar cap registre, ja que no compten amb ordre judicial.
La Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum
Per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la Guàrdia Civil duu a terme 41 registres en el marc de la investigació de l’organització del referèndum, inclosos registres a les conselleries d’Economia, d’Exteriors, d’Afers Socials i de Governació. La Guàrdia Civil també registra l’Agència Tributària, el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, l’Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d’Atenció Ciutadana, el Centre d’Estudis Autonòmics, la Fundació Punt Cat, l’empresa T-Systems, alguns domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i a una nau industrial de Bigues i Riells, entre d’altres. En aquesta nau hi intervenen prop de 10 milions de paperetes i altre material electoral com actes de constitució de meses i d’escrutini. En el marc de l’operació, anomenada “Operació Anubis” es detenen 14 persones, la majoria treballadors i alts càrrecs del Govern de la Generalitat, com Josep Maria Jové, secretari de Vicepresidència i Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; però també treballadors i directius d’empreses privades. Tots ells són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutje instructor, alguns fins 2 dies després de la seva detenció.
Arriben als ports de Barcelona i Tarragona 3 creuers per allotjar els agents dels cossos policials provinents de tot l’Estat per impedir el referèndum
En aquests 3 creuers s’allotjaran els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil enviats a Catalunya des de tot l’Estat en el marc del dispositiu especial per impedir el referèndum, batejat com “Operació Copèrnic“. L’operació, que comportarà el desplaçament a Catalunya d’uns 5.500 agents, s’allargarà fins el 30 de desembre. Dos dies més tard, el 22 de setembre, el ministre d’Interior comunica oficialment al Conseller d’Interior de la Generalitat el desplaçament de “unitats de reforç” per recolzar la tasca dels Mossos d’Esquadra en compliment de la Instrucció 2/2017 de la Fiscalia del TSJC d’impedir la celebració del referèndum.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables
La Fiscalia de l’Audiència Nacional apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables. La Fiscalia considera que la gent concentrada a les portes de la conselleria d’Economia impedien, “per la força”, la feina de la comitiva judicial i el compliment de les resolucions judicials.
La Policia Nacional registra el domicili d’un jove de Burjassot que havia replicat la web referendum.cat
La web havia estat anteriorment tancada per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13. El registre, dut a terme per 8 agents, estava autoritzat pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Paterna a través d’un aute que li imputava desobediència arrel de la denúncia de la Brigada de Delictes Telemàtics de la Policia Nacional. En el marc de les mateixes diligències i per ordre del mateix jutjat, una desena de persones són citades a declarar a comissaries de la Policia Nacional a Barcelona, Girona i Tarragona el dia 25 de septembre com a investigades per desobediència, també per haver dut a terme rèpliques de webs sobre el referèndum. En el marc d’aquesta operació hi acaben havent una vintena d’investigats però el Jutjat de Paterna s’inhibeix en els jutjats dels partits judicials de cadascun dels investigats i, per tant, els investigats queden en causes separades en diferents jutjats.
S’ordena el tancament de la web que informava dels punts on votar l’1 d’octubre
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el marc de la causa contra el Govern per l’organització del referèndum, ordena el tancament de la web onvotar.garantiespelreferendum.cat, que informava dels punts on votar l’1 d’octubre. L’endemà ordena el tancament de 3 webs més que també informaven dels punts de votació i autoritza la Guàrdia Civil per bloquejar altres webs que apareguin publicitats en qualsevol compte oficial de qualsevol dels membres del Govern de la Generalitat, per les quals s’informés, a través d’enllaços, de com accedir a dominis amb continguts relacionats amb els continguts bloquejats.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
La Guàrdia Civil tanca sense advertència prèvia la web de l’ANC
La Guàrdia Civil no només tanca la web de l’ANC, sinó també al voltant de 140 dominis més relacionats amb el referèndum en les següents hores i dies.
Els Mossos d’Esquadra es personen als col·legis electorals
La Fiscalia Superior de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra que es personin als centres designats com a col·legis electorals per identificar el responsable del centre, recollir informació sobre la preparació del referèndum i advertir sobre possibles responsabilitats penals (Instrucció 5/2017). Els Mossos d’Esquadra comencen a donar compliment a l’ordre i comencen a personar-se als centres i dur a terme les diligències indicades a la instrucció.
La Guàrdia Civil es presenta a 31 Ajuntaments de la Província de Lleida
La Guàrdia Civil es presenta a 31 Ajuntaments de la Província de Lleida per reclamar els documents que acreditin el seu suport a l’organització del referèndum. El requeriment, dut a terme a instàncies de la Fiscalia de Lleida en el marc de les diligències d’investigació dels alcaldes dels ajuntaments que col·laboren amb la Generalitat per executar el referèndum. La Fiscalia de Tarragona envia directament el requeriment per fax als Ajuntaments de la província.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena als cossos de seguretat que s’encarreguin de tancar els locals públics per impedir l’1-O
El TSJC ordena a Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil que tanquin els locals públics per impedir el referèndum però “sense alterar la normal conviència ciutadana”. Els agents han d’evitar que s’utilitzin locals públics pel referèndum i la jutgessa també reclama que s’emportin tot el material relacionat amb l’1-O que trobin als locals, inclosos els ordinadors. El TSJC també ordena a la Fiscalia que cessi en les seves diligències i instruccions en relació amb l’organització del referèndum. La societat civil organitza activitats als locals durant tot el cap de setmana, i fins i tot s’hi queden a dormir per evitar que clausurin els centres. Es creen els Comitès de Defensa del Referèndum (els CDR, que posteriorment seran els Comitès de Defensa de la República).
La Guàrdia Civil escorcolla dues empreses a Igualada
Una d’elles és Events, on no hi troben res, i l’altra Palibex. A Palibex, la Guàrdia Civil hi incauta 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres pel referèndum. També hi troben 100 urnes però el propietari de l’empresa explica que són urnes que es van fer servir per les eleccions del Barça, de fet duen el logotip, i els agents no les requisen.
La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
La magistrada del TSJC que instrueix la causa contra el Govern per l’organització del referèndum ordena a Google que retiri l’aplicació que explica com i on es podrà votar l’1-O.
Se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya
La jornada comença amb l’anunci del Govern de la Generalitat sobre el cens universal, que permet que els ciutadans puguin votar a qualsevol col·legi. En molts col·legis hi han passat la nit ciutadans per evitar que la policia els tanqués i des de les 5:00 h de la matinada van arribant un gran nombre de persones a molts col·legis. A partir de les 9:00 h, amb l’obertura dels col·legis, comencen les càrregues de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a diferents col·legis del país per entrar als centres de votació i requisar urnes i vots. En alguns punts ho aconsegueixen i en d’altres desisteixen davant la resistència dels concentrats. Les actuacions policials, que es produeixen majoritàriament durant el matí, deixen 1.066 ferits segons la Generalitat. Malgrat la violència policial, a la majoria de col·legis es pot dur a terme la votació i hi acaben participant, fins les 20:00 h, uns 2.262.000 votants (un 42% del cens) i els resultats són 90,2% Sí i 7,8% No. La Generalitat xifra en uns 400 els col·legis tancats.
La Policia Nacional es querella contra el director de la revista satírica El Jueves, Guillermo Martínez-Vela i el subdirector i responsable de l’edició digital, Joan Ferrús
La Policia Nacional es querella contra ells per publicar una peça humorística titulada “La continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Cataluña”, en el qual s’insinuava que els agents de la Policia Nacional consumeixen cocaïna. El 8 de novembre, els acusats declaren davant el Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona.
El Consell de Ministres aprova un Decret-Llei de mesures urgents que permet a les empreses traslladar la seu social a un altre terme municipal per decisió del consell d’administració, fins i tot si els estatuts socials fixen que el canvi de domicili és competència de la junta general d’accionistes
El mateix dia el consell d’administració de Caixabank aprova el trasllat de la seu de Barcelona a València. L’entitat fa ús de la nova mesura aprovada pel Consell de Ministres, ja que els seus estatus estableixen com a competència de la junta general el trasllat de la seu social. El dia abans, el consell d’administració de Banc Sabadell havia aprovat el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Alacant. Aquesta entitat ja havia modificat els seus estatuts el 2015 per permetre el trasllat sense l’arpovació de la junta general.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
Amnistia Internacional demana la suspensió de la presó provisional de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
Amnistia Internacional considera que els càrrecs de sedició són excessius i que la presó provisional vulnera el seu drets de Cuixart i Sànchez a la llibertat d’expressió i la reunió pacífica i per això demana la suspensió de la presó preventiva.
L’alcalde de Dosrius i un regidor del municipi declaren a la comandància de la Guàrdia Civil
Marc Bosch, alcalde de Dosrius (Maresme) i Eduard Garcia, regidor del municipi, declaren a la comandància de la Guàrdia Civil, a Sant Andreu de la Barca, per un possible delicte de “desobediència i resistència greu” durant el referèndum de l’1-O. Bosch havia resultat ferit durant les càrregues de la policia en una escola del municipi i havia presentat, juntament amb Garcia, una denúncia als Mossos d’Esquadra per les lesions que van patir durant la càrrega policial que l’1-O.
Detingut un jove de Lleida per incitació a l’odi i revelació de secrets
Un jove de Lleida és detingut per un delicte d’incitació a l’odi i de revelació de secrets per suposadament haver publicat a través de les xarxes socials comentaris, informacions o imatges relacionades amb agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat. L’endemà, després de comparèixer davant del jutge, queda en llibertat amb càrrecs. Uns dies més tard, detenen una altra dona a Lleida pels mateixos delictes (dins del marc de l’Operació Dignity) també arran de publicacions a les seves xarxes socials. La dona també queda en llibertat amb càrrecs després de passar per davant del jutge.
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La Sala d’Admissions de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS), admet a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa
Admesa a tràmit al TS la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i 5 ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet), designa instructor Pablo Llarena i estableix que aquest pugui absorbir la instrucció d’altres causes penals connexes. Forcadell i Anna Simó recorren l’aute d’admissió a tràmit davant la mateixa Sala Penal perquè entenen que el TS no és competent; el 18 de desembre la Sala desestima el recurs, i Forcadell i Simó presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. El mateix 31 d’octubre Llarena els cita a declarar com a investigats el 2 i 3 de setembre.
Detinguts dos joves del Baix Ebre per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ contra els membres dels cossos de seguretat estatals
Dos joves de Camarles i Deltebre (Baix Ebre) són detinguts per suposades ‘amenaces’ i ‘injúries’ a través de les xarxes socials contra els membres dels cossos i forces de seguretat estatals (Policía Nacional i Guàrdia Civil) desplegats a Catalunya. Els joves són posats en llibertat després de comparèixer davant del jutge i queden pendents de citació per amenaces als cossos de seguretat i per un delicte d’incitació a l’odi. Tots dos joves han de comparèixer setmanalment al jutjat.
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carme Lamela
El vicepresident Oriol Junqueras i els consellers que no es troben a Bèlgica (Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila) declaren davant de la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central Carmen Lamela, tot i que les defenses havien demanat més temps per preparar les compareixences. La magistrada dicta presó preventiva sense fiança per tots ells menys per a Vila, per qui dicta presó sota fiança de 50.000 euros. Lamela justifica la presó perquè aprecia risc de reiteració delictiva, de destrucció de prova i de fuga. Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó i Vila ingressen a la presó d’Estremera, que Vila abandona l’endemà després de pagar la fiança. Bassa i Borràs ingressen a la presó d’Alcalà Meco. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena accepta les peticions de les defenses de Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet) i endarrereix les seves compareixences fins al 9 de novembre.
La magistrada Lamela dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-0
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-O: el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica (Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig).
El president Carles Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres
El MHP Puigdemont i els consellers exiliats es presenten voluntàriament a una comissaria de Brussel·les com a resposta a l’emissió de les euroordres. Se’ls trasllada a l’edifici de la Fiscalia, on se’ls pren declaració. El jutge encarregat del cas acorda deixar-los en llibertat mentre es resol la petició d’entrega.
Vuit mestres de la Seu d’Urgell declaren davant d’un jutge d’instrucció de la Seu d’Urgell per un possible delicte d’incitació a l’odi
Vuit mestres de tres escoles de la Seu d’Urgell declaren davant d’un jutge d’instrucció de la Seu d’Urgell per un possible delicte d’incitació a l’odi arran de la denúncia presentada per diverses famílies pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. Després de prendre’ls declaració, el jutge decideix mantenir-los com a investigats en el marc de la Operació Dignity.
La Fiscalia de Barcelona cita a declarar el regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP José Téllez
José Téllez, regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP, citat a declarar pel presumpte delicte de desobediència, per haver agafat uns cartells de campanya d’un cotxe de la Guàrdia Urbana de Badalona, inicialment confiscats pels agents, i retornar-los als activistes d’Òmnium Cultural el 25 de setembre del 2017 quan era tercer tinent d’alcaldia i responsable de les àrees d’Hisenda, Patrimoni i Recursos Humans del govern municipal durant el govern de Dolors Sabater. Ell s’acull al seu dret a no declarar davant la Fiscalia de Barcelona.
Toni Albà citat a declarar
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vilanova i la Geltrú obre diligències i cita a declarar Toni Albà en relació a 6 tuits de l’octubre en contra de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. El Jutjat obre diligències a petició de la Fiscalia, arran d’una denúncia de la brigada d’informació de Barcelona de la Policia Nacional.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
L’Ajuntament de Barcelona retira la pancarta “Llibertat presos polítics” que penja del balcó
La Junta Electoral Provincial de Barcelona ordena a l’Ajuntament de Barcelona que retiri la pancarta “Llibertat presos polítics” que penja del balcó, arrel d’un recurs de Ciudadanos. Els següents dies i setmanes se succeiran els requeriments de les Juntes Electorals a ajuntaments de tot el país perquè retirin pancartes i símbols relacionats amb els presos polítics, amb referències a la República Catalana, etc.
Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats
En el marc de la causa contra els líders de l’1-O, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pren declaració als ex-membres del Govern empresonats. Dicta presó provisional sense fiança pel Vicepresident Oriol Junqueras, per Joaquim Forn i per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per la resta de consellers empresonats (Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó) acorda presó sota fiança de 100.000 euros. Són alliberats el mateix dia després que les entitats sobiranistes abonin la fiança a càrrec de la Caixa de Solidaritat, i surten de la presó. Junqueras recorre el seu empresonament en apel·lació davant la Sala de Recursos del Tribunal Suprem.
Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada Lamela contra el president Puigdemont i la resta de consellers a l’exili
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. Manté, però, l’ordre de detenció en territori espanyol per Puigdemont i els 4 consellers exiliats.
Expedients sancionadors contra Jordi Sànchez i Oriol Junqueras per gravar missatges des de la presó
El Ministeri d’Interior confirma que s’han iniciat expedients sancionadors contra Sànchez i Junqueras per haver gravat missatges des de la presó, emesos en mítings electorals.
El jutjat de Reus ordena la detenció de 2 regidors de la CUP que no havien acudit a declarar en dues ocasions
El jutjat de Reus que investiga l’alcalde i diversos regidors per un delicte d’incitació a l’odi per haver signat un manifest per rebutjar la violència policial de l’1-O, ordena la detenció de 2 regidors de la CUP que no havien acudit a declarar en dues ocasions. Són detinguts el 28 de desembre i l’endemà, després de comparèixer davant el jutjat i negar-se a declarar, són posats en llibertat. La tercera regidora de la CUP investigada no compareix a la seva segona citació, el 29 de desembre.
El jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell obre diligències prèvies contra Maties Serracant, l’alcalde de Sabadell
Diligències obertes a l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, per un presumpte delicte de desobediència per haver cedit espais municipals per a la celebració de l’1-O, arran d’una querella presentada per un particular, veí de Múrcia.