La pena de presó imposada per l’Audiència Nacional per un delicte d’injúries contra la corona s’acaba substituint per una multa de 2700 euros.
Se celebra el judici del cantant Pablo Hasél a l’Audiència Nacional
Per presumpte delicte d’enaltiment de terrorisme, el cantant és jutjat a l’Audiència Nacional arran de les seves cançons sobre les accions i membres de GRAPO i ETA, entre d’altres. La fiscalia demana dos anys de presó pels delictes i Hasel al·lega la seva llibertat de creació com a artista.
L’Audiència Nacional condemna a Pablo Hasél
L’Audiència Nacional condemna el raper a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons. Hasél recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició
La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denuncia contra el cantant Pablo Hasel
Denuncien Hasel per presumptes delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia i forces i cossos de seguretat de l’Estat en una quinzena de missatges a Twitter. És la tercera denúncia que rep pel contingut dels seus missatges o les seves cançons, després del cas de ‘Menti-Ros’ i les lletres amb les quals se l’acusa d’enaltiment del terrorisme. El Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència el cita a declarar l’1 de setembre com a investigat. Hasel reconeix l’autoria dels tuits i el tribunal declara que comparegui setmanalment al jutjat, però denega la petició de retirada del passaport que havia sol·licitat la Fiscalia.
La Guàrdia Civil deté a vuit joves per la presumpte agressió a dos guàrdies civils fora de servei i les seves respectives parelles durant una baralla en un bar a la matinada del 16 d’octubre a Altsasu, Navarra.
Els joves d’Altsasu detinguts son Oihan Arnanz, Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda, Iñaki Abad, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola i Ainara Urkijo. L’endemà de la seva detenció, a petició de la Fiscalia, la Sala Penal de l’Audiència Nacional ordena presó incondicional sense fiança per set dels vuit detinguts en l’aplicació provisional de la sentència per un suposat risc de fuga. El 20 de desembre, quatre dels detinguts queden en llibertat provisional mentre s’obre l’investigació per delictes de lesions i terrorisme sol·licitat per la Fiscalia, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc (COVITE) i l’Associació Unificada de guàrdies civils, que fan d’acusació en el cas . Els joves presenten un recurs de recusació contra la magistrada de l’Audiència Nacional Concepción Espejel per la seva relació personal amb la Guàrdia Civil, però el tribunal la desestima. Per altre banda, el moviment que demana la sortida dels cossos de l’Estat de Navarra i el País Basc anomenat l’Ospa Mugimendu, denuncia contra el presumpte muntatge policíac contra els joves d’Altsasu, un cas que sense l’acusació de terrorisme estaria sota la jurisdicció de l’Audiència Provincial de Navarra.
Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP-Capigrem Vic Joan Coma
La detenció es produeix després que Joan Coma es negués a declarar a l’Audiència Nacional el 24 d’octubre com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, delicte de desobediència i prevaricació per les seves manifestacions al ple defensant la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Els Mossos el traslladen a Madrid i, després de declarar davant l’Audiència Nacional, se li retira el passaport i el regidor de la CUP queda amb llibertat amb càrrecs.
El cantant Pablo Hasél compareix per declarar davant de l’Audiència Nacional
Hasél compareix per declarar davant del magistrat instructor de l’Audiència Nacional, José de la Mata, com a investigat pel presumpte delicte d’injúries a la monarquia per la seva cançó “Juan Carlos el Bobón”, en què qualifica el monarca de “borratxo” i de “dilapidar els diners en gresques”, així com que el país “desitja la guillotina a la infanta Cristina”. Aquest últim cas queda incorporat al cas dels 64 tuits en els quals donava suport a membres de GRAPO. Hasel queda en llibertat sense mesures cautelars.
El raper Valtònyc condemnat a 3 anys i mig de presó pel contingut de les seves cançons
L’Audiència Nacional condemna el cantant per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la corona i amenaces pel contingut de les seves cançons. Valtònyc recorre la sentència davant del Tribunal Suprem.
L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de Capgirem Vic-CUP a Vic, Joan Coma
Per un presumpte delicte d’incitació a la sedició i desobediència, per haver defensat la desobediència en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 aprovada al Parlament de Catalunya. El tribunal no veu que el regidor de la CUP Joan Coma “s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari”, un dels requisits essencials del delcite de sedició. Tot i així, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno remet la causa al Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic.
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic confirma la sentència dictada per l’Audiència Nacional i arxiva la causa contra Joan Coma
La causa a l’Audiència Nacional contra el regidor de la CUP de Vic Joan Coma era pel presumpte delicte d’incitació a la sedició, per haver defensat la desobediència durant el ple de Vic en suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional presenta una denúncia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia i apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables
La Fiscalia de l’Audiència Nacional apunta a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart com a possibles responsables. La Fiscalia considera que la gent concentrada a les portes de la conselleria d’Economia impedien, “per la força”, la feina de la comitiva judicial i el compliment de les resolucions judicials.
La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure
A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.
La magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela, obre diligències prèvies en relació a la denúncia presentada per la Fiscalia per un possible delicte de sedició en relació a la protesta a les portes de la Conselleria d’Economia.
Lamela entén que la competència per jutjar els fets correspon a l’Audiència Nacional perquè, segons la Fiscalia, “la finalitat última de la mobilització” davant de la Conselleria d’Economia era la celebració del referèndum i la proclamació de la independència, pel que el delicte podria constituir un “atemptat contra la forma de govern”. El 5 d’octubre Jordi Cuixart i Jordi Sánchez plantegen una qüestió prèvia de competència perquè entenen que Lamela no és competent de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la pròpia Audiència Nacional sobre la competència per jutjar el delicte de sedició. Lamela desestima la petició, Sánchez i Cuixart apel·len la decisió a la Sala del Penal de l’Audència Nacional.
Desestimats els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada Carmen Lamela
La Sala Penal de l’Audiència Nacional desestima els recursos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez contra la presó provisional dictada per la magistrada del Jutjat d’Instrucció Central, Carmen Lamela. També desestima els recursos d’apel·lació que qüestionaven la competència de Lamela. Sànchez i Cuixart presenten recursos d’empara (el 22 de novembre i el 21 de desembre, respectivament) i el Tribunal Constitucional els admet a tràmit (el 5 de febrer).
La Fiscalia es querella contra el President Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat
La Fiscalia presenta una querella davant l’Audiència Nacional contra el MHP Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern de la Generalitat (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret) pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. La querella també es dirigeix contra Santi Vila, que havia dimitit abans de la declaració d’independència.
La magistrada Lamela dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-0
La magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, dicta ordres nacionals de detenció i euroordres contra els líders de l’1-O: el president Carles Puigdemont i els consellers que són a Bèlgica (Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig).
Toni Albà citat a declarar
El Jutjat d’Instrucció número 5 de Vilanova i la Geltrú obre diligències i cita a declarar Toni Albà en relació a 6 tuits de l’octubre en contra de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. El Jutjat obre diligències a petició de la Fiscalia, arran d’una denúncia de la brigada d’informació de Barcelona de la Policia Nacional.
Pablo Llaren assumeix la causa contra el president Carles Puigdemont, la resta de membres del Govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena assumeix la causa contra el president Puigdemont i la resta de membres del Govern (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguida davant de l’Audiència Nacional i l’acumula a la causa contra Carme Forcadell i els ex-membres de la Mesa (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Nuet). Més endavant reclama també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències prèvies que se segueixen contra els ex- membres del Govern en relació a l’organització del referèndum. La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela manté la causa contra Josep Lluís Trapero i la intendent del Mossos d’Esquadra, Teresa Laplana.
Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada Lamela contra el president Puigdemont i la resta de consellers a l’exili
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena retira l’euroordre dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. Manté, però, l’ordre de detenció en territori espanyol per Puigdemont i els 4 consellers exiliats.