Anunci de la data i la pregunta de la consulta sobiranista en una roda de premsa conjunta d’Artur Mas i els partits que hi donaven suport

CiU, ERC, ICVEUiA i CUP hi donen suport. Es convoca la consulta pel dia 9 de novembre de 2014, amb una doble pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i “En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”

 
 
 
 

Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP

Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUPCC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.

 
 
 

La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició

La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.

 

La Comissió d’Estudi del Procés Constituent presenta les seves conclusions amb els vots de JxSí i la CUP-CC

A banda de JxSí i la CUPCC només CSQP, que vota a favor de dos punts, i el PP participen en la comissió. Assenyalen que Catalunya té tot el dret d’iniciar un procés constituent i en detalla les fases.

 

JxSí i CUP demanen la inclusió a l’ordre del dia del ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent

Es produeix un encès debat amb les forces de l’oposició que entén que la votació vulnera la resolució del TC sobre l’objecte de la comissió, però finalment el ple del Parlament aprova la modificació de l’ordre del dia. La Resolució 263/XI per la qual s’aproven les conclusions s’aprova amb els vots de JxSí i la CUPCC. CSQP hi vota en contra, el PSC no participa en la votació i C’s i PP abandonen l’hemicicle en senyal de protesta.

 

El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).

Hi voten a favor JxSi i la CUP i CSQP s’absté. El PSC, Cs i el PP no participen de la votació del Parlament, en considerar-la “il·legal” per contradir la STC 259/2015, després d’haver intentat sense èxit que la mesa no admetés a tràmit la resolució el dia anterior.

 

Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP-Capigrem Vic Joan Coma

La detenció es produeix després que Joan Coma es negués a declarar a l’Audiència Nacional el 24 d’octubre com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, delicte de desobediència i prevaricació per les seves manifestacions al ple defensant la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Els Mossos el traslladen a Madrid i, després de declarar davant l’Audiència Nacional, se li retira el passaport i el regidor de la CUP queda amb llibertat amb càrrecs.

 

Se celebra el Ple del Parlament per a l’aprovació dels pressupostos de 2017

Pocs minuts abans de començar la votació, el secretari general i el lletrat major del Parlament entreguen una nota on adverteixen que l’aprovació de la disposició addicional 31, que preveu la celebració del referèndum, o de l’esmena de la CUP a la mateixa, contradiuria la interlocutòria del Tribunal Constitucional sobre la resolució del Parlament sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Ciudadanos, PSC i PP demanen una reunió d’urgència de la Mesa que Carme Forcadell rebutja i, quan es reprèn el ple amb la intervenció dels grups, Ciudadanos, PSC i PP reclamen la sol·licitud d’un informe exhaustiu als serveis jurídics i una junta de portaveus. Forcadell només accepta la celebració de la junta per després del Ple i dóna pas a la votació. JxSí i CUP voten a favor de l’esmena de la CUP a la disposició addicional 31, de manera que el text aprovat finalment diu “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.” Ciudadanos, PSC i PP no participen en la votació.

 

L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de Capgirem Vic-CUP a Vic, Joan Coma

Per un presumpte delicte d’incitació a la sedició i desobediència, per haver defensat la desobediència en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 aprovada al Parlament de Catalunya. El tribunal no veu que el regidor de la CUP Joan Coma “s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari”, un dels requisits essencials del delcite de sedició. Tot i així, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno remet la causa al Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic.

 
 
 

Aprovada la Llei del Codi Tributari de Catalunya

El Parlament de Catalunya aprova la Llei del Codi Tributari de Catalunya amb els vots de JxCat i la CUP, pensada, segons els grups independentistes, com la base de la Hisenda catalana en cas que es consumi la independència (una de les anomenades “estructures d’Estat”). Es tracta d’una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes en la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Tot i això, consideren, la norma s’ajusta a la legalitat vigent per evitar-ne l’anul·lació.

 

S’aprova la Llei del Referèndum al Parlament

La tensa jornada al Parlament comença amb la petició de JxSÍ i la CUP d’alterar l’ordre del dia del Ple ordinari per incloure la tramitació de la llei del Referèndum i, després d’una reunió extraordinària de la Mesa, s’admet a tràmit la petició. El ple queda suspès durant hores per dur a terme reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus per resoldre les peticions de reconsideració de PSC, PP i Ciudadanos, que la Mesa rebutja. A continuació es vota l’alteració de l’ordre del dia i l’aprovació d’eximir una sèrie de tràmits. El PSC també demana un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que la Mesa rebutja tramitar per tractar-se d’un dels tràmits exclosos. El PSC presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, a les 19:30h comença el debat de la llei i es produeix la votació. Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemicicle en protesta i la llei queda aprovada amb els vots de JxSí i la CUP i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Unes hores més tard, tot el Govern signa el decret de convocatòria del referèndum i el Departament de Viceprèsidencia i Economia aprova un decret de mesures complementàries sobre la seva celebració. La sessió del ple no s’interromp i, ja de matinada, el Parlament aprova el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral que preveu la llei aprovada.

 

S’aprova la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República al Parlament

Aquesta llei estableix un marc legal transitori per al cas que guanyi el Sí al referèndum i fins la convocatòria d’unes eleccions constituents. Es repeteixen els debats i discussions de la jornada anterior, que s’allarguen durant hores, sobre la possibilitat d’incloure la llei a l’ordre del dia i d’excloure una sèrie de tràmits. Finalment, ja de matinada, s’aprova la llei amb els vots a favor de JxSí i la CUP i els vots en contra de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). De nou, Ciudadanos, PSC i PP abandonen l’hemiscicle del Parlament i no participen a la votació. El PSC presenta un nou recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa d’inadmetre la sol·licitud d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Durant el matí, el ple ja havia aprovat la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, una de les 3 “lleis de desconnexió” acordades pels partits independentistes i que pretén posar les bases d’una seguretat social catalana.

 

La Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i 5 militants de Poble Lliure

A partir d’un informe de la Guàrdia Civil, la Fiscalia de l’Estat presenta una demanda per “enaltiment del terrorisme” contra el diputat de la CUP al Parlament Albert Botran, el portaveu de Poble Lliure Guillem Fuster i els militants de Poble Lliure Marcel·lí Canet, Marcel Casellas, Toni Casserres, Josep Maria Cervelló i Ferran Dalmau. L’acusació es deu a un acte d’homenatge a Julià Babia, militant independentista del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L’acte celebrat el 11 de febrer de 2017 a Castelló de Farfanya (Noguera) es feia en motiu del 30è aniversari de la mort de Babia en un accident de trànsit. L’Audiència Nacional obre diligències i cita els acusats a declarar el 22 de novembre com a investigats.

 

La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O

La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

 

La Fiscalia de Barcelona cita a declarar el regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP José Téllez

José Téllez, regidor de Guanyem Badalona en Comú i militant de la CUP, citat a declarar pel presumpte delicte de desobediència, per haver agafat uns cartells de campanya d’un cotxe de la Guàrdia Urbana de Badalona, inicialment confiscats pels agents, i retornar-los als activistes d’Òmnium Cultural el 25 de setembre del 2017 quan era tercer tinent d’alcaldia i responsable de les àrees d’Hisenda, Patrimoni i Recursos Humans del govern municipal durant el govern de Dolors Sabater. Ell s’acull al seu dret a no declarar davant la Fiscalia de Barcelona.

 
 

El jutjat de Reus ordena la detenció de 2 regidors de la CUP que no havien acudit a declarar en dues ocasions

El jutjat de Reus que investiga l’alcalde i diversos regidors per un delicte d’incitació a l’odi per haver signat un manifest per rebutjar la violència policial de l’1-O, ordena la detenció de 2 regidors de la CUP que no havien acudit a declarar en dues ocasions. Són detinguts el 28 de desembre i l’endemà, després de comparèixer davant el jutjat i negar-se a declarar, són posats en llibertat. La tercera regidora de la CUP investigada no compareix a la seva segona citació, el 29 de desembre.

 

Aprovada la interposició d’un recurs al Tribunal Constitucional en contra de l’aplicació de l’Article 155

La diputació permanent del Parlament de Catalunya aprova la interposició d’un recurs al TC en contra de l’aplicació de l’Article 155 amb els vots dels diputats de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Ho aproven després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considera desproporcionada la dissolució del Parlament i la destitució del Govern. El recurs es presenta finalment el 9 de gener de 2018. De la seva banda, diputats de JxSí i la CUP presenten un recurs davant la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem en contra de la dissolució el Parlament en aplicació de l’article 155, per entendre que això ha vulnerat els seus drets polítics.