Condemna a l’expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa

El Tribunal Suprem condemna a l’expresident del Parlament Basc Juan María Atutxa i als exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. La sentència arriba després del recurs de l’associació d’extrema dreta Manos Limpias en contra de la sentència absolutòria del TSJ del País Basc dictada el gener de 2007. De fet, el TSJ ja els havia absolut el 2003 per entendre que tenien immunitat parlamentària, però Manos Limpias havia recorregut al Suprem, que va dictaminar que el TSJ s’havia de pronunciar sobre el fons de l’assumpte. Els condemnats presenten recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional.

 
 
 

El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats per l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa Kontxi Bilbao i Gorka Knorr

El Tribunal Constitucional desestima el recurs que fou contra la sentència del Suprem, que els condemnava per un delicte de desobediència per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Els condemnats, Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr recorren la sentència davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

 
 

Presentació de recursos d’empara al TC per part de Cs, PSC i PP

Ciutadans, PSC i PP presenten recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra els acords de la mesa d’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUPCC d’inici del procés d’independència. C’s i PP demanen al TC la suspensió dels acords de la mesa del Parlament, de manera que se suspengui cautelarment la deliberació i votació de la resolució, programada per al 9 de novembre. El Constitucional inclou els recursos en l’ordre del dia del ple fixat per l’endemà.

 

Admissió a tràmit dels recursos d’empara de C’s, PSC i PP

El TC admet a tràmit els recursos d’empara de C’s, PSC i PP contra els acords de la Mesa del Parlament admetent a tràmit la proposta de resolució sobre l’inici del procés d’independència, però rebutja la suspensió cautelar dels mateixos que havien sol·licitat PP i C’s.

 
 
 
 

La Mesa del Parlament admet a tràmit la creació de les ponències de les lleis de desconnexió

Són tres lleis: la llei d’un règim jurídic català, la llei de l’administració tributària catalana i la llei integral de protecció social. PSC, PP i Cs demanen a la Mesa que reconsideri la decisió i uns dies més tard PSC i C’s presenten separadament recursos d’empara davant el TC, el PP es persona com a part en ambdós procediments.

 

La Fiscalia demana a l’Audiència Nacional que s’investigui el regidor de la CUP Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició

La Fiscalia presenta una petició a l’Audiència Nacional perquè investigui el regidor de la CUP-Capgirem Vic Joan Coma, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició per les seves declaracions en favor de la desobediència durant la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya de 9 de novembre de 2015. Tres dies després, l’Audiència Nacional accepta la petició i cita l’acusat a declarar el 24 d’octubre. El jutge diu veure “indicis de criminalitat” en les peticions de Coma a desobeir durant el ple municipal.

 

El Tribunal Constitucional resol els recursos d’empara contra els acords de la mesa del Parlament d’octubre de 2015

Aquests recursos presentats per C’s, PSC i PP admetien a tràmit la proposta de resolució d’inici del procés d’independència. El TC els concedeix l’empara i anul·la els acords de la Mesa (la resolució ja havia estat anul·lada).

 
 

El govern espanyol demana la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent

El govern espanyol demana al TC la suspenció i l’anul·lació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent (Resolució 263/XI) i que concreti si Carme Forcadell, presidenta del Parlament, té responsabilitats penals, mitjançant un incident d’execució de la STC 259/2015.

 
 

El Parlament aprova una resolució aprovant la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència al septembre de 2017 encara que no hi hagi acord amb l’Estat espanyol (Resolució 306/XI).

Hi voten a favor JxSi i la CUP i CSQP s’absté. El PSC, Cs i el PP no participen de la votació del Parlament, en considerar-la “il·legal” per contradir la STC 259/2015, després d’haver intentat sense èxit que la mesa no admetés a tràmit la resolució el dia anterior.

 
 
 
 
 

Els Mossos d’Esquadra detenen el regidor de la CUP-Capigrem Vic Joan Coma

La detenció es produeix després que Joan Coma es negués a declarar a l’Audiència Nacional el 24 d’octubre com a investigat per un presumpte delicte d’incitació a la sedició, delicte de desobediència i prevaricació per les seves manifestacions al ple defensant la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Els Mossos el traslladen a Madrid i, després de declarar davant l’Audiència Nacional, se li retira el passaport i el regidor de la CUP queda amb llibertat amb càrrecs.

 

El TC anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum

El Tribunal Constitucional anul·la la resolució aprovada pel Parlament sobre la celebració d’un referèndum (Resolució 306/XI) i remet a la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa que havien permès la votació (Lluís Corominas, Anna Simó, Josep Nuet i Ramona Barrufet) perquè aquesta exerceixi les accions penals que consideri.

 

Querella contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència

La Fiscalia es querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Carme Forcadell i 3 membres més de la Mesa del Parlament per prevaricació i desobediència per haver permès la votació de la resolució sobre la celebració d’un referèndum (306/XI). Els afectats són Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet n’és exclòs perquè la fiscalia considera que “no pretenia com els querellats incomplir els mandats del Tribunal Constitucional ni portar endavant un projecte de amb total menyspreu de la Constitució”. Es tracta de la segona de 4 querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple. El 28 de febrer, el tribunal admet a tràmit la querella i acorda acumular-la a la causa que ja tenia oberta contra Forcadell.

 

El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.

Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.

 

L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de Capgirem Vic-CUP a Vic, Joan Coma

Per un presumpte delicte d’incitació a la sedició i desobediència, per haver defensat la desobediència en el marc de la votació d’una moció de suport a la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 aprovada al Parlament de Catalunya. El tribunal no veu que el regidor de la CUP Joan Coma “s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari”, un dels requisits essencials del delcite de sedició. Tot i així, el jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno remet la causa al Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic.

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemna Espanya per haver ccondemnat per l’ex-president del Parlament basc Juan María Atutxa i els exmembres de la Mesa de la Cambra Gorka Knörr i Kontxi Bilbao

El TEDH considera que es va violar el seu dret a un judici just d’Atutxa, Knorr i Bilbao. Van ser condemnats per desobediència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA).

 
 

El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament

La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.

 

El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.

El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.

 

La Fiscalia presenta dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern i els membres de la mesa del parlament

La querella al Govern és contra el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els 12 consellers del Govern (Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluis Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila) pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics per la firma del decret de convocatòria del referèndum; i la dels membres de la mesa del parlament, pels mateixos delictes, contra Carme Forcadell i els 4 membres de la Mesa –Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet– que havien permès la votació de la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica. El mateix dia, el TSJC admet les querelles i acumula la querella contra el Govern al procediment que ja té obert contra Meritxell Borràs per l’anunci de a compra de les urnes i la querella contra la Mesa al procediment que té obert contra Forcadell i altres membres de la mesa. Es tracta de la tercera de quatre querelles que la Fiscalia acabarà presentant contra Forcadell per permetre debats i votacions al Ple.

 
 

La Mesa del Parlament celebra un ple ordinari el dia 9 d’octubre per valorar els resultats i efectes de l’1-O

La Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP de celebrar d’un ple ordinari el dia 9 d’octubre amb la compareixença del president Carles Puigdemont per valorar els resultats i efectes de l’1-O d’acord amb la Llei del Referèndum. L’endemà, el grup parlamentari del PSC presenta un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra els acords de la Mesa i demana la suspensió cautelar del ple. Unes hores després, el TC admet el recurs i decreta la suspensió del ple. Carme Forcadell i la resta de diputats sobiranistes (76 en total) porten la suspensió del ple davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

 

La Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica queden declarades El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les

El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals i nul·les la Declaració d’Independència i la Llei de transitorietat jurídica. El TC declara també posa en coneixement de la Fiscalia l’actuació de Carme Forcadell i dels membres de la Mesa que van permetre les votacions proposades pels partits independentistes.