Es tracta del primer recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El grup al Congrés del PP argumenta que l’Estatut és una “Constitució paral·lela” i demana que s’elimini la definició de Catalunya com a nació i el “deure” de saber català.
El Defensor del Poble presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Segon recurs d’inconstitucionalitat. El Defensor del Poble, Enrique Múgica (militant del PSOE), presenta recursos contra 112 articles i quatre disposicions addicionals de l’Estatut.
El govern de Múrcia (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Tercer recurs d’inconstitucionalitat. El govern murcià, del PP, recorre l’article de l’Estatut que dona plens poders a la Generalitat per a definir el cabal ecològic del riu Ebre.
El govern de La Rioja (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Quart recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra l’Estatut. El govern de La Rioja presenta el recurs sobre els articles referents a finançament, l’Institut Català de Finances, gestió de l’aigua i denominacions d’origen.
El govern d’Aragó (PSOE – PAR) presenta recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Cinquè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern de l’Aragó, del PSOE, presenta el recurs en relació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
El govern del País Valencià (PP) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Sisè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern del País Valencià, del PP, també presenta el recurs en relació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a més de la gestió de l’aigua, l’Institut Català de Finances i el finançament.
El govern de les Balears (PP – Unió Mallorquina) presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya
Setè recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut. El govern balear, del PP, també recorre la disposició addicional tercera, referent a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
El govern espanyol porta la Declaració de sobirania (Resolució 5/X) al Tribunal Constitucional mitjançant un recurs d’inconstitucionalitat.
La Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya és recorreguda pel govern espanyol al TC.
El TC admet a tràmit el recurs del govern espanyol en contra de la la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya (Resolució 5/X) i en decreta la suspensió
És la primera vegada desde la restauració democràtica que se suspèn una declaració sense efectes jurídics d’un Parlament, en aquest cas realitzada després d’un recurs d’inconstitucionalitat al TC del govern espanyol.
El govern espanyol presenta recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei de consultes (Llei 10/2014) i contra el decret de convocatòria de la consulta (Decret 129/2014)
El TC es reuneix de manera extraordinària aquella mateixa nit, admet a tràmit els recursos del govern espanyol i els articles i el decret queden cautelarment suspesos.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra les actuacions del Govern de la Generalitat relatives a la convocatòria del 9N
El recurs del govern espanyol intenta aturar el procés de participació ciutadana del 9-N encetat per la Generalitat.
El TC admet a tràmit el recurs del Govern espanyol contra el procés de participació ciutadana del 9N
A més d’admetre el recurs del govern espanyol, el TC acorda suspendre els autos impugnats i qualsevol actuació de preparació de la consulta. Tot i la suspensió, la Generalitat manté la convocatòria
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea (Llei 16/2014). Els articles recorreguts queden suspesos amb l’admissió a tràmit el 14 d’abril de 2015.
El govern espanyol recorre al TC el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional (Decret 16/2015) a través d’un conflicte de competència. Argumenta un conflicte de competències i denuncia que el Comissionat pretén “avançar en un procés de construcció d’estructures d’estat”
Amb l’admissió a tràmit pel TC, el 7 de juliol de 2015, el decret de creació del Comissionat de Transició Nacional que recorre el govern espanyol queda automàticament suspès.
El Parlament de Catalunya aprova la resolució 1/XI sobre l’inici del procés d’independència de Catalunya.
Al Parlament voten a favor: Junts pel Sí i CUP. En contra: C’s, PSC, Catalunya Sí que es Pot i PP. El mateix dia el Govern espanyol inicia els tràmits per la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
Recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Declaració del procés d’independència del Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional convoca un ple extraordinari on s’admeet a tràmit un recurs que comporta la suspensió automàtica de la declaració. El recurs adverteix també 21 persones, inclosos el president en funcions Artur Mas i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, de les possibles conseqüències si no compleixen amb la resolució.
El TC declara inconstitucional i nul·la la Declaració sobre el procés d’independència
Després d’aquesta declaració inconstitucional per part del TC, el govern espanyol presentarà posteriorment recursos basats en la sentència del TC 259/2015 contra altres resolucions del Parlament.
El govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que preveu la celebració del referèndum i les partides destinades a processos electorals.
Amb l’admissió a tràmit al TC del recurs del govern espanyol, el 4 d’abril, queden en suspès els articles recorreguts. El PP, Ciudadanos i el PSOE anuncien que també els recorreran.
El Govern espanyol presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la modificació del Reglament del Parlament
La modificació del Parlament permet la tramitació de proposicions de llei pel procediment de lectura única a instància de només dos grups, amb la seva admissió a tràmit pel Tribunal Constitucional després del recurs del govern espanyol, el dia 31 de juliol, la reforma queda en suspens.
El govern espanyol presenta recursos contra la Llei del Referèndum, contra el decret de convocatòria, el decret de mesures d’organització del referèndum i la resolució de nomenament dels membres de la sindicatura electoral.
El Constitucional es reuneix d’urgència en un ple extraordinari i admet a tràmit els recursos, quedant d’aquesta manera en suspens totes les disposicions recorregudes. El Tribunal Constitucional (TC) envia, altre cop, advertiments al govern, als membres de la Mesa, als més de 900 alcaldes, a responsables de Mossos d’Esquadra i als directors dels mitjans de comunicació públics. El TC havia admès hores abans, durant el ple ordinari, el recurs d’execució de la sentència del TC 259/2015 presentat també pel govern espanyol contra les resolucions parlamentàries que havien permès el debat de la llei, que també queden suspeses.
El govern espanyol acorda presentar recursos d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya i contra la Llei de Transitorietat
Mentre que el recurs del govern espanyol contra els diversos articles de la Llei de Codi Tributari es presenten el dia 8, el segon recurs contra la Llei de Transitorietat s’acaba presentant el dia 11 de septembre.
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos del govern espanyol en contra de la Llei de Transitorietat Jurídica
La Llei de Transitorietat Jurídica queda suspesa. El ple del TC també admet el recurs del govern espanyol contra alguns articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya, que també queden suspesos.