El Tribunal de Justícia de la Unió Europea resol les qüestions prejudicials formulades pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena

Llarena preguntava al TJUE qüestions sobre el control de la competència per part de les autoritats judicials d’execució d’euroordres i del control per part d’aquestes del respecte als drets fonamentals a l’Estat emissor. Les preguntes es fan en el marc de la instrucció de la causa contra els líders de l’1-O al Tribunal Suprem, que en aquell moment es dirigia contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel. El TJUE exposa com a punts rellevants, en primer lloc, que es pot denegar una entrega en els casos on l’autoritat judicial disposi d’elements que revelin l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor, o de deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l’interessat. En segon lloc, l’autoritat judicial també ha de constatar que en les circumstàncies particulars del cas, hi ha motius seriosos i acreditats per creure que, a l’òrgan jurisdiccional li manca competència manifestament. La sentència també reconeix que l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària pot ser tingut en compte per l’autoritat judicial a l’hora d’establir aquest test. El TJUE també destaca que es poden demanar diverses ordres de detenció europees successives després de la denegació de l’Estat membre d’una primera euroordre sempre que sigui proporcionada i no resulti en vulneració de drets fonamentals.