El Ministeri de l’Interior espanyol hauria espiat les comunicacions de l’Esquerra Independentista, CDR i de l’entorn del Consell per la República

La Directa publica que aquest espionatge policial hauria començat després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 i es va prorrogar fins al primer trimestre de 2019. L’espionatge hauria inclòs geolocalització d’aparells, intercepció de trucades i SMS, ús d’un programari d’espionatge, seguiment per part d’agents de paisà, col·locació de balises i accés a comptes de Gmail, Twitter i Facebook. Aquestes accions haurien estat avalades per jutges dels Jutjats Centrals d’Instrucció de l’Audiència Nacional com Carmen Lamela, Manuel García-Castellón i Diego de Egea, així com fiscals, i sota la supervisió de Tepol, la unitat de policia judicial per a delictes de terrorisme. La Guardia Civil i la Policía Nacional haurien dut a terme aquestes accions. A més, amb l’autorització de Manuel García-Castellón, s’hauria fet ús d’un programari espia que permet fer captures a tots els missatges rebuts per Whatsapp, Telegram i Signal, anotacions a calendaris i llistat complet d’agendes de contactes. Entre els missatges de Signal interceptats, hi consten comunicacions de l’expresident Quim Torra, l’eurodiputat Toni Comín, la diputada al Congrés dels Diputats Míriam Nogueras (Junts) o el senador Josep Maria Matamala (Junts). Al febrer de 2023, l’Audiència Nacional obliga Manuel García-Castellón a permetre l’accés a tots els elements de la causa de l’espionatge dels CDR i l’Esquerra Independentista.